La Setmana Europea de la Mobilitat (SEM) és una cita anual que té lloc entre el 16 i el 22 de setembre i té per objectiu motivar una mobilitat sostenible i segura. Es consolida any rere any com un espai on les administracions i entitats surten al carrer per a reclamar la recuperació de l’espai per al vianant, les bicicletes i el transport públic.
Com cada any, des de la nostra entitat, l’Associació per la Promoció del Transpot Públic (PTP), hem organitzat una sèrie d’activitats durant aquesta setmana, aconseguint presència arreu del territori català. Enguany destaquem una nova incorporació a les activitats que normalment realitzem: la I Cursa dels Transports de la Garrotxa!
De fet, per a nosaltres, les curses de transport són les activitats estrella. Aquest any n’hem organitzat sis: Urbana de Barcelona, Metropolitana de Barcelona, Camp de Tarragona, Osona i Vilafranca del Penedès, a més de la ja mencionada primera cursa a la Garrotxa.
Amb la cursa de transports volem mostrar a la ciutadania que, sovint, el cotxe no és tan competitiu com la mobilitat sostenible. El temps invertit en la cerca d’aparcament, les aturades per embussos… fan que el cotxe no sigui sempre el més ràpid. A més a més, podem comparar també l’emissió que suposa l’ús de cada transport, podent comprovar quants cops més contamina el vehicle privat vers la mobilitat sostenible. Finalment, el cost econòmic… amb el preu de la benzina tan alt, no serà millor utilitzar el transport públic? I la bicicleta? Així doncs, l’objectiu és buscar no només qui és més ràpid sinó també més eficient i menys costós.
També a Badalona vam participar activament a la celebració del dia sense cotxes a través del taller “Estira el carro: l’eficiència energètica del ferrocarril”, en els quals nens i grans van poder provar les diferències energètiques entre el ferrocarril i el cotxe, i també vam exhibir l’exposició “Pacifiquem Badalona”, que té com a principal objectiu reivindicar la pacificació del carrer Francesc Layret, un dels principals eixos comercials de la ciutat. El diumenge 22 a Esplugues ens vam atrevir a plantar un autobús al mig d’una plaça per mostrar a la població que un autobús ocupa menys espai que 50 cotxes i podem portar igual o més gent!
Sortir al carrer amb activitats lúdico-pedagògiques és necessari per a crear una escola i una consciència social amb una mentalitat més oberta.
I parlant d’imatges… la nostra campanya “El transport públic ens dona més” és l’espai clau quan parlem de divulgació de la mobilitat sostenible. Un conjunt de 10 parelles d’il·lustracions que detallen els avantatges de la mobilitat sostenible vers el vehicle privat. Aquesta campanya va de bracet d’un argumentari tècnic que, per descomptat, és important, ja que en forma la base. Tanmateix, l’èxit de la mateixa recau en la simplicitat i concreció dels seus missatges, que fa reflexionar sense necessitat d’entrar en tecnicismes. Fins al proper 12 d’octubre la podeu trobar al Centre Cívic Cabot i Barba, de Mataró.
Aquestes activitats, i moltes d’altres que realitzem en el decurs de l’any són el que apropa la part tècnica a la ciutadania. No es tracta de fer comprendre que el ferrocarril, en tenir menor fregament que el pneumàtic, és més eficient; no es tracta de posar xifres als valors de contaminació… es tracta d’experimentar i motivar un canvi modal. Així, la SEM s’ha convertit en un espai no només per a motivar als ajuntaments i administracions a prendre decisions i mesures de mobilitat sostenible, sinó també en un espai pedagògic de formació.
Des de la PTP lluitem perquè les nostres activitats no es quedin en un simple taller i s’oblidin al cap del temps, busquem que siguin un model a seguir i una motivació a un canvi d’hàbits. No veiem la SEM com un moment de lluïment de les entitats sostenibles sinó que la SEM és un moment on motivar i demostrar que un canvi modal és possible si tots hi estem disposats. Des de la PTP continuarem treballant perquè aquest espai es mantingui present i el canvi modal no sigui només una promesa electoral sinó una realitat.
Els resultats de les curses
Com bé hem comentat, les curses són les protagonistes de les activitats de la PTP, i un cop han passat, les avaluem amb termes de temps, cost econòmic i despesa energètica i emissions.
Quant a temps de viatge, sempre hem de distinguir les curses urbanes de les interurbanes. A les curses urbanes, el cotxe no sempre és el més ràpid. A la Garrotxa, per exemple, el cotxe va trigar 16 minuts a anar des de l’Hospital d’Olot fins a la Plaça Major, perquè hi hem de sumar el temps d’anar a buscar el vehicle, aparcar-lo i arribar fins a la meta caminant. En canvi, la bicicleta pot fer el trajecte més directe, trigant només 11 minuts. En canvi, a les curses interurbanes, el cotxe sempre és el que triga menys. Per a la mateixa cursa de la Garrotxa, per anar des de Les Preses fins al Centre d’Olot el cotxe va trigar 17 minuts mentre que la bicicleta en va trigar 24.
El mode que normalment sempre triga més és el transport públic. En general, el ferrocarril triga menys que l’autobús, especialment si l’inici i el final de la cursa es troben a prop de les estacions de tren. A Barcelona, per exemple, per anar de Ciutat Meridiana fins al Parc de la Ciutadella, la participant que va utilitzar només el tren de Rodalies va trigar 38 minuts, mentre qui va fer el mateix recorregut en metro en va trigar 54, i qui va fer bona part en autobús va trigar 1 hora i 6 minuts.
Però el transport públic té altres beneficis que no es tenen en compte. El cost econòmic, per exemple, es redueix dràsticament a mesura que recorrem més distància. Això sobretot es dona en trajectes quotidians i mobilitat obligada, quan normalement fem sols el trajecte. Ho podem veure a la imatge següent:
El cost del transport públic és fixe mentre mantenim els viatges en la zona integrada: el preu d’un bitllet senzill o bé l’equivalent a un viatge de T-Casual (títol més emprat pels usuaris).
I llavors, quins costos hem de tenir en compte?
En el cas de qualsevol vehicle particular, cal comptar amb costos d’adquisició, manteniment… a més a més de també comptar la benzina.
Els costos directes del vehicle privat inclouen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. Per tant, s’hi compten des de les grans despeses fixes com l’adquisició del vehicle, manteniment, reparacions, impostos i les assegurances repercutides sobre la vida útil del vehicle, expressades en €/km (en el cas del vehicle de benzina, s’estimen 0,308 €/km). També s’hi compten les despeses variables, com és el carburant (0,138 €/km) o l’aparcament, considerat una hora i mitja (temps mitjà d’estada a una destinació quan s’hi arriba en cotxe) de l’aparcament de la zona, 4,02 €.
En el cas de la bicicleta, els costos són molt baixos perquè no té despesa de carburant i només és comptabilitza la part proporcional de l’amortització del vehicle en la seva vida útil (0,054 €/km).
Els costos directes del transport públic, en canvi, no són proporcionals al recorregut realitzat, ja que les tarifes són planes segons la zona, i no depenen dels quilòmetres realitzats. A la ruta urbana s’ha escollit el títol de transport prou representatiu: la T-Casual d’una zona, que genera un cost per viatge d’aproximadament un euro amb catorze cèntims.
Parlem de l’energia i les emissions
Les emissions contaminants posicionen els vehicles privats en el pitjor dels escenaris. Aquesta situació té el seu major impacte quan parlem de capacitat. El vehicle privat té, com a màxim, una capacitat de 5 persones, en alguns casos 7, mentre que un autobús oscil·la al voltant de les 70 persones de capacitat, un tramvia al voltant de les 200 i un metro sobre les 350. Aquesta gran capacitat del transport públic col·lectiu permet poder 4 / 5 dividir les emissions del mateix entre totes les persones que hi transporta, de manera que la despesa energètica i les emissions associades a grams per persona, són molt menors. Per descomptat, els modes més sostenibles són aquells que no precisen de motor (bicicleta) o bé que usen l’electrificació del seu servei per a realitzar el trajecte.
Emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2) i contaminants locals (PM10 i NOX). Considerant la despesa energètica i la tecnologia dels vehicles de l’apartat anterior s’ha emprat la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, bàsicament per a diòxid de carboni (CO2), que són el principal responsable de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, les partícules sòlides amb diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes després de la dieta i dels hàbits alimentaris poc saludables. Les partícules sòlides es produeixen per dos conceptes: la combustió de carburant dins del motor, i el fregament entre pneumàtics i calçada. Per relacionar les emissions amb el consum energètic s’ha s’han tingut en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle (litres consumits al dipòsit o energia captada pel pantògraf, tròlei o bateries) i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat (des de la natura fins a la benzinera o a la xarxa elèctrica)
L’autobús contamina, però alerta! L’autobús no és un mitjà de transport d’emissions 0, les seves emissions, en alguns casos, poden arribar a ser inclús majors que la del cotxe, la qüestió és saber… perquè? Els autobusos, cada cop menys per sort, funcionen amb carburant dièsel, per tant, quan fem la comparació amb un vehicle de benzina, tenim una penalització per aquest fet. Ara bé, amb la incorporació de flota híbrida i inclús elèctrica, això canvia radicalment, situant a l’autobús en mínims en qüestió d’emissió. És per tant un tema molt important i rellevant: cal que les flotes d’autobusos comencin a ser 100% híbrides i/o elèctriques, per tal de seguir contribuint a la millora climàtica del nostre medi ambient.
