“Jo el que necessito és un lloc on viure”, “jo espero tenir una plaça a un centre de desintoxicació”, “jo cobro 520 euros però el lloguer me’n costa 510 així que m’he de buscar la vida per menjar”… Prop d’una desena de persones passen bona part del dia a la plaça d’en Coll, al barri del Monestir – Sant Francesc. La majoria d’elles dormen al carrer o a caixers, tenen problemes de salut mental i, en molts casos, de consum.
Aquesta situació ha provocat que la plaça torni a estar al punt de mira ja que els veïns denuncien que diverses persones s’han apoderat de l’espai públic i han generat problemes de convivència, generalment baralles entre ells però també consum de cànnabis a prop d’un parc infantil, llançament de brossa a la bardissa de la plaça i orinar a la via pública, entre d’altres. Mentre els veïns no descarten emprendre accions contundents, com ara mobilitzacions si l’Ajuntament no fa una reunió informativa per explicar les accions fetes i a prendre per resoldre l’atzucac; les persones assenyalades posen l’accent en la manca de respostes socials per deixar de viure al carrer.
“Aquesta gent té unes necessitats socials i algú els ha de donar resposta”
La presència policial ha crescut durant les darreres setmanes però no ha resolt res. Segons els veïns, que prefereixen mantenir l’anonimat, els agents no poden actuar si no hi ha un conflicte latent quan passen per la plaça. Alhora saben que la solució no es pot limitar a la presència policial. “Aquesta gent té unes necessitats socials i algú els ha de donar resposta”, plantegen, conscients que si no s’actua des d’una perspectiva social, el problema potser es desplaçarà a un altre lloc però no es resoldrà, “sempre s’ha dit que del Monestir cap aquí és el Bronx; si aquesta situació fos davant de l’Ajuntament o a la plaça d’Octavià ja s’hauria resolt”.
“Aquí estem els serveis socials, Càritas i nosaltres i això pot haver fet que es concentri la gent però no justifica el que passa perquè els ajudem i reduïm els conflictes”, explica Rebeca Galán, directora de Gilgal Solidari, una entitat que fa esmorzars per als sensesostre, s’ha dotat d’un protocol de contenció, fa activitats durant el matí i els acompanya quan necessiten suport en tràmits burocràtics, a més d’haver fet un conveni amb la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) perquè, a partir de l’octubre, puguin fer suport psiquiàtric i psicològic, “a l’agost s’ha notat més perquè hem estat tancats i, malgrat això, han seguit a la plaça”.
“Si no fos per ells, potser estaria a la presó o mort”, explica una de les persones que passa bona part del dia a la plaça, “som unes persones fixes però de tant en tant venen d’altres pobles que generen més problemes i hem d’acabar donant la cara per ells”. Tot i això, reconeixen que tot sovint són ells mateixos els que es barallen, de vegades després d’haver consumit massa alcohol o cànnabis. “El problema és que hi ha algunes persones que es gasten en droga el poc que cobren al mes i, quan no tenen més diners, ens assenyalen a la resta perquè ens fumem un porro i, llavors, es genera el conflicte”, explica.
“Per a la salut i la salut emocional hem d’anar al metge i no sempre podem tenir un seguiment acurat”
En el fons, per tant, hi ha un problema de salut pública, i també de resposta social. Molts d’ells són alcohòlics, és a dir, tenen una malaltia caracteritzada per la dependència física i psíquica a l’alcohol. D’altres també tenen dependència a altres substàncies. La resposta és, per tant, sanitària, com un d’ells explica: “Els serveis socials actuen però per a la salut i la salut emocional hem d’anar al metge i no sempre podem tenir un seguiment acurat”. Per això demana més seguiment de salut i una resposta social ja sigui tenint accés a un pis de protecció oficial, ajut per pagar el lloguer o inserció laboral.
Mentre viuen al carrer troben problemes impensables per a la majoria de la població: no tenir on carregar el mòbil, on dutxar-se, on anar al lavabo… “Els dissabtes i els diumenge són més difícils perquè Gilgal està tancat”, explica, tot dient que intenten tenir accés al Xalet Negre o a l’entitat solidària per poder fer les seves necessitats, “també hi ha gent que deu àpats a bars de la zona o bé roba per menjar, encara que també n’hi ha que roben per poder revendre i comprar droga”. El sensesostre que més ha explicat la seva situació a aquest mitjà diu que viure al carrer suposa sotmetre’s al menyspreu de la gent –explica que fins i tot li van fer un cop de peu quan dormia a un caixer–, a que altres sensesostre et puguin robar –“el problema és que són pobres que roben altres pobres”– i a passar molt fred a l’hivern –“a Sant Cugat he vist morir quatre persones al carrer”.
“Fins ara tothom ha callat però ja està bé, tot es concentra a aquesta zona!”
Per al veïnat, però, tot plegat té un impacte directe que dificulta “fer barri”. Per això demanen mesures urgents com treure la bardissa perquè no es puguin amagar objectes ni llençar brossa entre les plantes, posar càmeres, distribuir els serveis d’atenció social a altres barris de la ciutat i, sobretot, una reunió del govern amb el veïnat. De fet, donen un mes de marge per fer aquesta trobada abans de prendre mesures més contundents. “Fins ara tothom ha callat però ja està bé, tot es concentra a aquesta zona!”, denuncien.
El tinent d’alcaldia de Drets i Seguretat, Bernat Picornell (ERC), explica que ja s’han reunit amb més de 30 veïns per conèixer la situació i impulsar un procés de mediació. També diu que l’Ajuntament coordina un treball transversal de tots els serveis per trobar la resposta social i sanitària per deixar l’actuació policial com a última acció. Espera que durant els propers mesos es doni resposta a alguns casos particulars permetent que la problemàtica no sigui tan gran.
“Ara s’elabora un informe des de mediació recollint les propostes dels veïns amb la voluntat de donant-ne resposta”
“Ara s’elabora un informe des de mediació recollint les propostes dels veïns amb la voluntat de donar-ne resposta”, argumenta, tot dient que cal donar a conèixer la feina feta perquè no sembli que l’Ajuntament s’ha desentès i comprometent-se a convocar una reunió amb el veïnat durant les properes setmanes, “totes les persones que hi són tenen seguiment des de diferents àmbits i tenen les seves especificitats perquè també n’hi ha que han rebutjat propostes de suport als seus casos”.
Galán també defensa la mediació com a via de resolució, tenint en compte els problemes de salut mental, les problemàtiques socials, les entitats que hi treballen i el veïnat molest. “Estaria bé saber què viu a cada persona que és a la plaça per entendre què passa”, raona la directora de Gilgal, que també diu que cal visibilitzar la feina feta per entitats com la seva, “s’hauria de fer una trobada perquè les entitats expliquéssim què fem, per mostrar que no fem un efecte crida ni guanyem res; al contrari, donem una resposta”.
Mentre arriba la solució, a la plaça d’en Coll segueix la tensió. Els veïns expliquen que moltes persones ja ni s’atreveixen a passar per la plaça mentre els sensesostre demanen que no se’ls assenyali gratuïtament sinó que entenguin els seus problemes, que també posin en valor quan fan un cop de mà a la gent que passa per la plaça i que es visibilitzin els veïns que puntualment els fan suport regalant-los roba o algun àpat.
