Una llei estatal de 2011 que no s’aplica fins 2022, i una aplicació genera retards de fins a quasi un any en alguns casos en la tramitació d’expedients de naixement, matrimoni, defunció, canvi de nom o canvi de sexe. És el que ha denunciat Ana Maria Osa, jutgessa de pau de Sant Cugat, a l’Audiència Pública del Ple de juliol, on ha intervingut per donar coneixement de la situació als membres del Ple municipal.
“El que abans es resolia en mitja hora, ara tarda una hora”: el canvi implica que dos sistemes funcionen alhora
“El que abans es resolia en mitja hora, ara tarda una hora”: l’objectiu de la llei és, en teoria, fer més eficients els processos del Registre Civil, informatitzar-lo i centralitzar-lo, no obstant, Osa ha explicat a aquest mitjà que el canvi de sistema implica que actualment hi ha en marxa dos sistemes informàtics, i que per tant cal duplicar qualsevol procediment. Ho exemplifica en el cas d’un expedient de matrimoni, que abans podia tardar de mitjana dos mesos i ara s’allarga fins quasi un any. També denuncia que els fer-ho tot dues vegades, en els dos sistemes, fet que pot generar errors, i fer servir un sistema informàtic poc clar que dona lloc a l’equívoc sobre on cal penjar els documents i pel qual les funcionàries han rebut poca formació.
La jutgessa també ha reivindicat la “justícia de proximitat” que suposa el funcionament dels jutjats de pau com a gestors directes del Registre. Ho ha exemplificat amb el coneixement directe de les situacions, com persones que han d’anar sovint perquè requereixen tràmits com una fe de vida a qui atenen personalment amb coneixement del seu cas. També el fet que el jutjat de pau de Sant Cugat era conegut per l’eficiència, fins al punt que, quan amb el sistema anterior es podia escollir si registrar un infant al lloc on naixia o al lloc d’empadronament dels progenitors, la majoria de famílies escollien fer-ho a Sant Cugat.
El canvi ve d’una llei aprovada el 2011 que no es va aplicar en aquell moment i que ara s’està desenvolupant
“Ara ja som una oficina de Rubí, acabarem sent una oficina de Terrassa, després de Barcelona i al final ho serem totes de Madrid”, ha explicat. És el que preveu la llei, que els nivells es desenvoluparan en una oficina central, diverses oficines generals i oficines consulars per sota; i d’aquest sistema en dependran els jutgats de pau. El desenvolupament es va pactar fa dos anys des del govern central amb les diferents comunitats autònomes, amb un retard d’11 anys des de l’aprovació de la llei 20/2011, que havia estat el 20 de juliol, durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
En el seu moment la norma no es va poder aplicar perquè no estava desenvolupat el sistema per fer-ho possible. De fet, Osa explica que en aquell moment, amb la publicació al BOE de la llei, van tenir la inseguretat jurídica de no saber si havien de seguir la nova llei immediatament o continuar amb l’antic sistema. La jutgessa també apunta que el motiu d’aquest retard de més d’una dècada és que es va calcular que l’aplicatiu informàtic necessari per generar tot el canvi de sistema era 10 vegades més gran que el d’Hisenda (el més gran de què disposa l’Estat), i per tant es va optar per retardar el procés i fer-se de forma més lenta.
Junts i ERC es posicionen en contra del canvi
El tinent d’alcaldia de Ciutat Digital Jordi Puigneró ha respost a Osa de part del govern tot dient que no comparteixen el canvi de sistema perquè durà a una “centralització absoluta”. S’ha compromès a, des de l’Ajuntament, “avalar, denunciar i reportar” la situació perquè té una afectació sobre els ciutadans de Sant Cugat, afegint que els temps d’espera actuals “no són tolerables”. L’alcalde ha pres el compromès de treballar per una moció de consens per poder-la elevar a les instàncies que pertoquin.
