En el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, els vuit candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes dels seus partits a les eleccions catalanes del 12 de maig parlen sobre immigració, diversitat i convivència
Foto de familia abans de començar el debat.
L’HOSPITALET. J.C.VALERO.- En aquesta segona entrega de la crònica del debat organitzat per l’associació Foment de la Informació Critica (FIC) entre els candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes de les eleccions al Parlament de Catalunya (veure la primera entrega aquí: https://lestacarevista.wordpress.com/2024/05/04/el-debate-electoral/), es ressenya el bloc en torn a la problemàtica com a reptes al voltant dels moviments migratoris, la multiculturalitat, el creixement demogràfic, la integració social. Un enfocament que l’organització, amb el suport de l’Espai de Ciutadania, es demana als polítics que parlin en clau ciutadana, amb propostes per a la ciutat de l’Hosptialet, de manera destacada, per explicar quina política s’ha d’aplicar en barris on la proporció de nouvinguts supera el 30%, igual que quina política d’integració cultural fer servir, el problema del català i la multiculturalitat, etc.
El moderador del debat, el periodista, historiador i dramaturg Jesús A. Vila, membre de la junta de FIC, va arrancar el debat assenyalant que l’acte d’exposició de propostes a l’Hospitalet no se celebra avui (dia 3 de maig) perquè sigui divendres ni per casualitat. Obeeix a un propòsit que la nostra entitat, dedicada a promoure l’esperit crític, la informació crítica, la co-responsabilitat ciutadana i la participació democràtica, commemora des que la vam posar en marxa al febrer del 2018: el Dia Mundial de la Llibertat de premsa que, des de l’any 1994, se celebra arreu per iniciativa de la UNESCO i de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
El moderador va explicar també que “L’objectiu d’aquest Dia Mundial de la Llibertat de Premsa era defensar la independència dels mitjans, reconèixer una tasca professional que en alguns indrets s’ha convertit en una professió de risc i analitzar l’estat de la llibertat de premsa al món. Aquest objectiu, però, s’ha quedat petit i ara el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa és el millor moment per defensar el codi deontològic d’una professió on no tots els que es diuen periodistes defensen la veritat, no tots els mitjans que s’emparen en la llibertat democràtica volen servir el desenvolupament de la democràcia. I, on el poder ha entès que domesticar els mitjans a base de regar les empreses periodístiques amb recursos públics, és la millor manera de tenir-los emmanillats i convertir-los en aparells de propaganda, i no el que haurien de ser els mitjans de comunicació en un món lliure i avançat: vehicles d’enfortiment de l’opinió pública. I encara més quan els mitjans són de titularitat pública, als quals cal reclamar pluralisme, objectivitat, accés fàcil, igualtat en el tractament informatiu i no discriminació, perquè aquests mitjans són de tothom i no del poder que els gestiona.”
A continuació va afirmar que “Una altra magnífica manera de commemorar el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa és oferir espais on els que aspiren a governar-nos expliquin —sense altres limitacions que les derivades del bon to, l’educació i l’ànim constructiu—, les seves propostes si reben el suport de la majoria electoral. Per això, s’ha fet el debat i per això és tan important que hagin acceptat apropar-se a la ciutadania, que és una cosa molt habitual quan s’aspira al poder i no tan habitual quan s’ocupa.”
I va acabar la seva exposició explicant que “Un debat d’una mica més de dues hores de duració amb vuit representants polítics, necessàriament exigeix una regulació. S’han seguit unes pautes que no són noves en la confrontació política i que s’han consensuat en la Junta de FIC i amb l’Espai de Ciutadania i que els partits han assumit. Les condicions per participar eren tres: que les organitzacions més importants del país amb actual presència al Parlament elegissin als candidats hospitalencs millor posicionats de la llista per Barcelona (només ERC ha presentat un candidat que és del Baix Llobregat i no de la ciutat). Que els blocs temàtics es tractessin, en la mesura de les possibilitats, en clau hospitalenca (no en va, som la segona ciutat de Catalunya en l’ordre demogràfic) i que s’acceptés un temps limitat igual per a tothom i el criteri del sorteig aleatori per defensar les propostes i per demanar el vot.”
Les que segueixen son les exposicions dels candidats en torn al segon bloc del debat, centrat en la problemàtica —en el sentit de reptes— al voltant dels moviments migratoris, la multiculturalitat, el creixement demogràfic, la integració social:
Núria Lozano (Comuns) va defensar que tenir tantes cultures a l’Hospitalet és una riquesa i que la llengua catalana és un element d’igualtat i d’integració, perquè l’ús del català afavoreix la integració. Els Comuns, assenyala, reconeixen la diversitat i promouen la interculturalitat i la convivència. Parlar d’Integració no és nou a l’Hospitalet, i els serveis públics com l’educació són una bona eina d’integració, i garantir els mínims de convivència és més fàcil i més motivador. En quan al servei públic de la seguretat, és un dret per a tothom, no només per a qui s’ho pot pagar. Les estadístiques desmenteixen els discursos d’odi, doncs el 90% dels assassins de la violència vicaria son de nacionalitat espanyola. Finalment, va remarcar que la cohesió social no la posa en risc la percepció d’inseguretat, sinó la propagació de discursos d’odi.
Noemí de la Calle (Cs) Va criticar a Junts per dir que la promoció econòmica és defensar el català en els comerços, quan hi ha que protegir als comerciants que són multats per tenir els seus ròtols en castellà. Unes multes lingüístiques que van començar amb el segon tripartit presidit per Montilla. “La història de Catalunya i l’Hospitalet s’ha teixit amb els fils de la diversitat i la convivència i som un exemple de com diferents orígens reclamen serveis socials, sanitaris i educació fent pinya. És cert que hi ha qui ha intentat menysprear-nos als de l’Hospitalet al dir que som una ciutat de xarnegos, però aquí l’important no és d’on vens, sinó que contribueixes com el que més a fer gran Catalunya amb els teus impostos. És un orgull atraure ciutadans d’altres parts del món i l’essencial és treballar en l’educació per a la diversitat a les escoles i no relegar als alumnes de parla hispana en aules d’acollida com si no entenguessin absolutament res.”
Xavier Valverde (CUP). Va criticar posar la immigració com problemàtica, quan és l’exclusió social. “Soc fill de mare andalusa i el meu fill va a una escola pública on hi ha 12 o 14 nacionalitats i els conflictes que hi ha són iguals que quan jo estudiava. Hi ha conflicte quan hi ha pobresa. No s’ha de veure la diversitat com a problemàtica, sinó com a solució. A l’Hospitalet s’exclou a gent perquè no hi ha empadronament, quan molts viuen des de fa dècades a la ciutat i no tenen el dret al vot. Tenim que mirar si som justos amb els nouvinguts i que el jovent de l’Hospitalet segueixi donant força als nouvinguts.”
Francisco J. González (Vox). “Segons el baròmetre d’opinió pública de 2023 per encàrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la principal preocupació dels ciutadans és la inseguretat amb un 28%. No es tracta d’una percepció, sinó que respon a una dura realitat. A l’Hospitalet s’ha incrementat més la delinqüència en 2023, amb furts amb violència en més d’un 20%, les temptatives d’assassinat un 60% i els delictes informàtics el doble, fins 1.231, però el numero de violacions s’han duplicat i no passa un dia sense agressions sexuals. La immigració il·legal descontrolada no deixa possibilitat de dubtes amb les xifres oficials: més de la meitat dels reclusos són estrangers i 8 de cada 10 delinqüents són estrangeres. Això és el resultat de dècades de polítiques de mans obertes. Vam votar no regularitzar mig milió de persones per tallar el foment del tràfic de persones. Vox proposa recuperar la identitat dels barris amb un accés prioritari dels espanyols als ajuts i el tancament de mesquites que transmetin valors contraris als nostres.”
Eliseu Esterlich (Junts). “L’Hospitalet és una societat d’acollida i d’oportunitats. Som una ciutat plural i diversa que integra una Catalunya de 8 milions d’habitants. Junts defensa una llei orgànica perquè les competències en matèria d’immigració siguin traspassades a la Generalitat per, entre altres cosses, crear l’Agència Catalana d’Immigració per fer polítiques d’acollida i integració. Defensem la llibertat de culte i combatem els missatges d’odi. Defensem una política nacional d’immigració per garantir l’acollida i hem de governat amb mentalitat d’estat”.
Jordi Albert (ERC). “Comparteixo la intervenció del company Valverde de CUP en que com a comunitat hem de trobar solucions. Tenim la sort de compartir diferents cultures. La meva mare es malaguenya i va venir aquí a guanyar-se el pa amb els seus germans. Som una terra que genera oportunitats, i la diversitat és un actiu com a país i tenim que reforçar la vida comunitària. Per combatre l’exclusió social hem d’aportar estabilitat econòmica, per exemple, amb una renda bàsica universal garantiria per arribar a final de mes; també millorant l’ocupació. No podem permetre viure en risc de pobresa i tenim que incrementar el salari mínim català, al temps que elaborem un pla d’acció per combatre exclusió social de l’habitatge. I regular per llei perquè siguin penalitzats l’exercici de la repressió sobre les persones que no son caucàsiques”.
Sonia Esplugas (PP). “L’Hospitalet és una ciutat acollidora però també té que ser exigent. Tenim un 24% de població immigrant y això suposa una realitat complexa i molt visible a la zona nord, en els barris de Pubilla Casas, La Florida i Collblanc-Torrassa, que tenen un percentatge encara més alt de població immigrant. Tenim que ajudar a que trobin ocupació i que tinguin un projecte de vida i no només oferir cursos de català, perquè no tot passa per la llengua com defensa Junts. Això és la base de la integració, perquè sinó tindrem una realitat molt més difícil. La immigració pot ser una riquesa, però si no se gestiona bé es converteix en problema. La Generalitat no fa els deures, perquè la llei de barris aprovada fa un any a l’Hospitalet encara no s’ha desplegat. La Generalitat oblida l’Hospitalet. Des del PP sempre hem defensat la immigració legal e integrada, però això no implica la perduda dels costums, perquè el civisme té que ser en les dues direccions i implica un compromís. Des del PP volem ser crítics amb els que no compleixen la llei i venen a delinquint, per això proposem l’expulsió dels multireincidents.”
David Perez (PSC). “L’Hospitalet sempre ha estat una ciutat d’acollida. La meva família prové de Castellón i l’Aragó i quan van arribar a l’Hospitalet ja hi havia gent que deia que marxessin al seu poble. Aquest discurs no funciona. En aquell moment s’acollia mitjançant l’educació, donant treball, involucrant als nouvinguts en les tradicions a través del Centre Catòlic, Omnium, l’Ateneu, Alfa 63, etcètera, que van fer una bona feina cultural per a la gent. Jo mai he cursat una sola assignatura en català ni l’assignatura de català i he après català veient TV3, les obres del GAT. El que tenim que fer ara és el mateix: apostar per l’educació i mantenint les nostres tradicions, costums i llengua pròpia. A l’Hospitalet tenim matricula viva de 3.200 persones que arriben de cop a la ciutat i han d’anar a l’escola. Tots hem de fer esforços, però no arriben els professors de reforç per evitar el fracàs escolar.”
