Des de la infància fins a l’edat adulta, tots vivim envoltats d’elements que abans no hi eren i que, entre altres funcions, enmig de la connectivitat constant, tenen una intenció prioritària: cridar-nos l’atenció per fer-los cas, influir en la nostra llibertat, atendre les seves demandes i que aquestes es converteixin en un costum consolidat. La tecnologia ens busca i sap com fer-ho. Per tant, en aquest entorn, podem distreure’ns i no encertar l’enfocament adient?
És evident que ara també podem deixar de llegir o ajornar aquest text sobre la distracció perquè ens ha entrat un nou missatge, a qui seguim ha penjat un nou vídeo, ha aparegut una nova alerta de la llista de subscripcions o ha començat un nou directe de la persona que ens agrada.
Les realitats avui són variades i polièdriques: distraccions socials per canvi en la focalització de l’atenció, per manca de concentració, pels nous espais que ens hem fabricat i pels aparells, estrès per excés, ansietat, immediatesa de tot, la síndrome FOMO (Fear of Missing Out) o por a perdre actualitats que es produeixen en el nostre entorn tecnològic, en ambients canviants i atractius, actualitats incessants, missatges continus, vídeos enllaçats per algorismes que ens tenen catalogats i, en mig, possibles diagnòstics professionals (de metges, psiquiatres o psicològics) sobre addiccions, dèficits d’atenció, hiperactivitat, trastorns diversos. Hem d’aprendre a conviure amb tot. No és gens fàcil, ni dins ni fora de les aules. Insistim: tampoc fora dels centres educatius. En la vida diària.
Estímuls
Sovint es diu que avui la distracció és un nou problema en l’ensenyament, que la població estudiantil no escolta el professorat, que es cansen aviat i que fugen cap als espais virtuals, -molt més atractius-, que els brinden tants dispositius mòbils. Anys enrere no existien tants aparells i també es parlava de distraccions, manca d’atenció o d’interès per aprenentatges immòbils, impartits en llargues classes magistrals, en unes realitats que anaven unides a moments personals, contextos socials i costums en el funcionament de les aules.
Si ens fixem en la població adulta actual, no és difícil xocar pel carrer amb qui camina centrat en el mòbil, caure a terra, deduir possibles accidents per conduir interactuant amb dispositius del vehicle i del telèfon, abunda qui porta un patinet o bicicleta amb auriculars funcionant o pendent dels algorismes que anuncien repartir una nova comanda en oficis mal pagats (riders), estar en la feina o a casa amb vàries pantalles obertes sense escoltar la persona propera, interactuar en un o més dispositius mentre es fa que s’escolta presencialment o virtualment a d’altres en una reunió.
Cada dia apareixen estímuls en forma de novetats que poden afegir-se a la llista de fronts tecnològics oberts
En tants moments del dia com aquests o similars, estem distrets o atents a cada nou input? Quins efectes ens produeixen? Podrien prescindir de tot? Ens estem nodrint de noves idees al compartir dubtes o respostes, divertint-nos, fent negocis o passejant per xarxes socials i webs? Persones expertes segur que tenen clar què és la distracció i com solucionar-la. En llibres específics i a Internet es poden trobar molts consells… mentre no et cansis de les propostes i et distreguis amb altres pàgines.
Cada dia apareixen estímuls en forma de novetats que poden afegir-se a la llista de fronts tecnològics oberts. L’educació està en mig però també la societat en general. Són canvis continus que afectaran el que coneixem fins ara, potser distraccions però també la necessitat d’adaptacions constants a innovacions, que tindran aspectes positius i negatius: ara, en primera línia, els efectes actuals i els que vindran amb la Intel·ligència Artificial (IA) (segons el cofundador de Microsoft, Bill Gates, La IA canviarà el món laboral).
El ChatGPT (Chat Generative Pre-trained Transformer) és un exemple d’èxit que estimula l’actual competència entre les grans empreses tecnològiques, un chatbot que, d’entrada, canviarà la forma de cercar informació, amb el massiu ús per part d’estudiants, i la generació de preocupacions i dubtes entre el professorat, que l’obligarà a posar en marxa estratègies per al foment de l’aprenentatge actiu i la comprensió profunda del que s’ha de fer, a canvis en les demandes de treballs i activitats, a partir de les respostes del chatbot per dissenyar treballs; navegadors i cercadors que aportaran resultats més exactes i complets, més propers als interessos de la persona que busca; respostes actualitzades, nous serveis i noves funcions en les apps, motors de recerca facial que ja generen preocupacions. Els avenços han de ser motivadors per al professorat perquè proporcionen nous marcs interessants que, si no entren en les aules des de dins del sistema educatiu, passarà com ara: ho faran des de fora.
Lector, lectora, encara no han arribat inputs o alertes més interessants que aquest text al dispositiu personal? No, atendre’ls no serien distraccions. Potser són nous centres d’interès més atractius. Com per anar-hi i després tornar. Si és així, tot pot esperar.
Possibilitats
Aïllar-se en una bombolla, en una ermita, cova, habitació o qualsevol altre espai (virtual o físic) és possible. Partim de què captar l’atenció en la societat actual avui és un gran negoci i aconseguir-lo, encara més. La publicitat monetitza mentre ens guanya l’atenció i ens distreu, s’experimenten i se sofistiquen mil i una formes per advertir-nos de què milers de missatges són aquí. És l’economia de l’atenció.
Dedicacions recents com influencers, tiktokers, youtubers, instagramers, entretenidors de tot tipus i d’altres van guanyant adeptes, perseguint-nos també per fer caixa. Passar el temps, distreure’s amb bromes i vídeos propis o aliens, sovint elaborats per a l’ocasió i compartits entre tothom, visionant canvis constants de plànols, produccions encadenades amb més superficialitats que acostaments a realitats properes ens consumeixen algunes hores del dia.
Hi ha addiccions que ja són normalitats. Preocupacions amb efectes de tot tipus en el present i en el futur. El resultat de tant temps invertit deu ser útil i rendible. O, com a mínim, inspira joves i grans. Segons una enquesta recent per saber quina seria la professió més desitjada pels estudiants, aquí a l’Estat diuen que és la d’influencers; en altres països, pilot d’avió, escriptor, bomber, emprenedor, poeta, advocat, mestre, metge, científic, programador, jugador de futbol. Reflexionem profundament.
Hi ha addiccions que ja són normalitats
En els centres educatius, atendre és una necessitat que varia (tant entre el professorat com entre l’alumnat), tot i que el focus pot canviar per adaptar-se als plantejaments pedagògics de cada moment. Experts com Daniel Goleman remarquen la importància d’educar l’atenció des dels primers anys. Així s’aconseguirà entrenar i desenvolupar l’habilitat per ignorar les distraccions. Una proposta que exigeix descobrir la metodologia per aplicar-la en cada cas, dins de les aules i fora, en les nostres vides.
Potser la moda, el negoci, la creença plena i la crítica del mindfulness formen part de la solució de moda (amb molts milions en joc) per a algunes persones. Benvinguda sigui. En tot cas, la distracció genera inquietud i efectes col·laterals, dins i fora de l’aprenentatge, sobretot quan no es considera un efecte més del nostre temps perquè ja és una normalitat, visible en el que fem cada dia.
L’educador i escriptor James M. Lang aportava la seva visió i consells sobre atenció i distraccions en una entrevista recent (en format vídeo i també transcrita en aquest enllaç). També el citat Goleman, a més d’altres experts que analitzen què passa. Una mirada introspectiva als nostres costums i forma de viure, a les nostres aules i a les persones més properes ens pot aportar una radiografia per traçar possibles actuacions que passen per nosaltres, sempre pensant que la distracció pot formar part o aparèixer com un intermedi temporal en l’activitat o una desviació sovint no fàcil d’evitar.
Propostes
Si encara no han sorgit distraccions en la lectura d’aquest text, oferim alguns consells sobre aquest fenomen que ens ocupa, més aliens que propis. Són propostes per conviure amb menys distraccions o les mateixes, sotmeses al debat i al dret a no encertar:
Importància d’educar l’atenció selectiva davant la multitasca, el costum de fer diverses coses i de forma ràpida, consumir missatges com si fossin urgents sense aturar-se ni reflexionar sobre el que fem, ni tampoc sobre quins serien els resultats amb més atenció i dedicació, per exemple a allò que és important i no urgent.
Centrar-se en el discurs de la persona de la qual aprenem o que ens parla, a la que escoltem o llegim, abans de desconnectar i pensar en la nostra resposta, o en què s’ha de fer o lliurar.
Establir obligacions personals, amb objectius i finalitats concrets en l’aprenentatge. Que l’alumnat vegi la seqüència completa i què pot passar si no atén.
Plantejar interrogants, dubtes, reptes, preguntes concretes i estímuls per elaborar feines, una vegada contextualitzat el marc global (que s’ha d’escoltar).
Utilitzar les tecnologies quan importen en la planificació de les classes, aporten valor i són necessàries tant per aprendre com pel que calgui. Són atractives i distreuen però, a la vegada, són una finestra al món. Mai prohibir-les, millor limitar-les amb normes però sempre educant des de l’ús per evitar l’abús.
Planificar l’estructura dels temps de les classes i de la vida, no deixar-ho tot per al final. També, pautar els espais físics i virtuals ajuda a generar i millorar connexions, centra l’atenció en el que s’ha de fer per arribar a noves produccions.
L’atenció avui dura poc, però es pot allargar quan les propostes connecten amb l’interès de l’alumnat i els fan participar de forma activa en el disseny i realització de les activitats. Importa l’aprenentatge significatiu i competencial. L’escola no pot ser una experiència passiva ni allunyada.
Tenir en compte les expectatives i interessos dels estudiants, connectar-los amb el currículum i les classes ajuda a evitar distraccions i fomenta l’atenció.
Explicar i debatre sobre com ens capten l’atenció i ens distreuen els dispositius i els seus continguts. El seu atractiu i condicionants influeixen més en la nostra forma de pensar i d’actuar quan no som capaços d’enfrontar-nos a ells amb criteris propis, sense deixar-nos emportar pels seus estímuls constants.
Demostrar que allò que s’ha d’aprendre és important i durador, la base fonamental per entendre conceptes posteriors i al món, tot i que normalment no aparegui en les xarxes socials ni en parlin els influencers de moda. La distracció provoca una inversió extra de temps i una manca de comprensió del conjunt.
Reflexionar en grup sobre les nostres distraccions, valorar-les i arribar a codis que ens ajudin a evitar-les o a conviure amb elles, sense aïllar-nos ni perdre de vista els entorns en què vivim.
El paper fonamental de la convivència en la família i el seu exemple per fixar pautes i moments d’atenció, cuidar la salut mental i emocional, aprendre a conviure amb la frustració, educar en l’ús de la tecnologia i aprendre a superar situacions amb resiliència.
Si heu arribat fins aquí sense cap distracció, aquest text potser us ha captat l’atenció. Si no ha estat possible, cap problema. Potser d’altres interessos s’han interposat pel camí. Tot en un flux continu, amb estímuls que també poden servir per aprendre. Benvinguts siguin.
L’entrada La distracció com a fenomen social i educatiu ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
