Quan un municipi posa traves o impedeix empadronar-se a persones d’origen estranger, aquestes es busquen la vida i, en última instància, paguen a altres persones que els ofereixen empadronar-se utilitzant mecanismes al·legals o il·legals com empadronaments en cases d’altres famílies o la presentació de contractes de lloguer falsos. El padró esdevé clau per regularitzar administrativament les persones que es troben en situació irregular ja que serveix per acreditar el temps de residència que permet accedir a la regularització per arrelament social.
“A Sant Cugat hi ha persones nouvingudes que s’empadronen en la casa de coneguts”, explica Nazam Malik, santcugatenc d’origen pakistanès que fa més de dues dècades que viu a la ciutat, tot proposant que, més enllà dels empadronaments sense domicili fix a la seu dels serveis socials, se’n puguin fer als locals d’entitats socials, “a Barcelona la Creu Roja facilita l’empadronament de moltes persones que no tenen papers ni feina i, per tant, no poden pagar un contracte de lloguer”.
El govern municipal (Junts i ERC) va anunciat el dimecres 17 de setembre a RAC1 que durant l’estiu es va detectar l’empadronament de 324 persones d’origen principalment pakistanès i indi amb “un modus operandi sospitós”. Es tracta de persones que acudien a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) en grup i acompanyats d’un traductor i d’una altra persona que portava un contracte de lloguer. El tinent d’alcaldia de Bon Govern, Jordi Puigneró (Junts), ha anunciat l’aturada d’aquests empadronaments i l’inici d’una inspecció en què ja s’han enllestit cinc informes en què es demostra que els contractes eren fraudulents. A més, segons Puigneró, hi ha 50 expedients més aturats a l’espera de revisió. Els que es demostri que sí que viuen a la ciutat, s’acabarà el procediment.
“No és estrany detectar contractes de lloguer fraudulents però no és bo per a ningú”
“Les màfies se n’aprofiten de les persones nouvingudes en situació administrativa irregular, tot sovint sense coneixement de la llengua ni de les eines informàtiques”, explica Mohammad Iqbal, català d’origen pakistanès i portaveu del centre islàmic Camí de la Pau del barri del Raval de Barcelona, “no és estrany detectar contractes de lloguer fraudulents però no és bo per a ningú, ni per a l’administració ni per a les persones que es volen empadronar”.
Per a Iqbal, que els ajuntaments no posin traves i agilitzin els tràmits del padró reduiria la presència d’aquestes màfies ja que les persones migrades tindrien un accés directe a l’empadronament: “Segurament falta personal per agilitzar les tramitacions i poder fer les inspeccions. Sense això, creixen les màfies que demanen diners a canvi. Què ha de fer una persona que necessita tenir temps de residència reconegut per regularitzar la seva situació?”
Lluny de plantejar una obertura del padró, diversos ajuntaments, entre els quals el de Sant Cugat, han plantejat un enduriment de les condicions d’accés. En aquesta línia, Puigneró va anunciar al juliol que en una revisió del padró s’havia procedit a donar de baixa a 4.000 persones, una afirmació que va fer assenyalant el govern anterior. Si bé, els treballadors municipals neguen que el tripartit (ERC-MES, PSC i CUP-PC) tingués cap directriu política per mantenir empadronades persones que ja no viuen a la ciutat i asseguren que la revisió no es va poder fer al ritme desitjat durant part del mandat passat per la baixa i posterior jubilació del cap del padró, que no es va poder suplir fins el darrer any abans de les eleccions. Just després de l’anunci, Graciela Rock, una militant dels Comuns d’origen mexicà, va denunciar que l’havien donat de baixa del padró tot i haver acreditat que seguia vivint a la ciutat.
“Està malament falsificar els contractes de lloguer però el que cal és ajudar a les persones que necessiten accedir al padró”, reflexiona Malik, conscient que hi ha persones que ofereixen serveis d’anàlisi de propietats per escollir de quina falsificar un contracte i tot dient que tenia constància que hi havia empadronaments fraudulents de persones vingudes de Bangladesh, “moltes persones nouvingudes volen empadronar-se però no tenen ni un pis on fer-ho”. És per això que hi ha un padró social que fa seguiment de persones sense sostre o en situacions de relloguer d’habitacions o infrahabitatges on no s’han pogut empadronar, uns supòsits que també han estat motiu de revisió segons l’anunci de Puigneró del juliol tot i que amb el compromís del tinent d’alcaldia de Drets, Bernat Picornell (ERC), de no treure del padró a ningú en situació de vulnerabilitat: “La feina que hem fet ha estat la d’actualitzar els empadronats en funció de si seguien vivint a la ciutat o no”.
“Hi ha persones que es dediquen a cercar i reservar les cites d’estrangeria”
Abdul Ghaffar, comerciant santcugatenc d’origen pakistanès i impulsor de l’Associació Cultural Amics del Pakistan a Sant Cugat –en creació–, explica que no li consta cap escull per als pakistanesos que intenten empadronar-se a Sant Cugat tenint una habitació o habitatge fix. Això no evita, però, la dificultat d’aconseguir cita prèvia als tràmits d’estrangeria, on habitualment hi ha una saturació que va ser motiu de protesta davant de l’oficina de documentació de la Policia Nacional, ara tancada, ara fa cinc anys. Les poques cites disponibles també han alimentat un mercat. “Hi ha persones que es dediquen a cercar i reservar les cites; o saben quan es publiquen les cites o les van consultant a tothora”, explica Iqbal, que assenyala l’Estat com a responsable últim de la situació, “qui fa això és lògic que cobri pels serveis, pel temps dedicat, però la cita segueix sent gratuïta”.
D’ençà de l’inici del debat polític sobre el padró a nivell local, el principal argument de Puigneró, responsable polític de l’àrea, ha estat que cal tenir un bon càlcul de la població que viu a Sant Cugat per dimensionar els serveis públics. “Els ajuntaments no tenen eines per poder abordar el repte que ha significat l’increment demogràfic de dos milions de persones en molt poc temps [25 anys, segons l’Idescat], que ha desbordat absolutament ja no l’accés a l’habitatge, sinó els serveis públics en general, les escoles i els hospitals”, ha afegit ara el tinent d’alcaldia en una roda de premsa arran dels presumptes empadronaments fraudulents, tot proposant un padró social a nivell català, “si arribem a la conclusió que els municipis no poden fer-se càrrec d’aquesta situació, s’ha de buscar una solució més amunt”.
Durant els darrers mesos, Junts ha situat el padró com un element de disputa política i, al Ple de juliol, els vots en contra dels juntaires, de PP i de Vox van impedir que l’Ajuntament fes suport al Pacte pel Padró a Catalunya, un document impulsat per 200 entitats, entre les quals el Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya (FòrumSD), que té el suport parlamentari de PSC, ERC, Comuns i CUP, que pretén garantir l’accés universal al padró. Amb el presumpte frau explicat aquest dimecres, Vox ha tornat a tancar files amb Junts i s’ha sumat a la revisió policial anunciada per Puigneró. El partit d’extrema dreta ha anunciat que presentarà davant de la Policia Nacional les proves del frau. Tots dos partits han parlat d’“allau” per referir-se als intents d’empadronament aturats.
