La publicació del llibre Un rêve d’enfant étoilé: comment la pâtisserie lui a sauvé la vie et l’a éduqué ([El somni d’un nen amb estrella: com la pastisseria li va salvar la vida i el va educar], 2016), a on narrava la història real del reconegut pastisser Yazid Ichemrahen, que en aquell moment comptava amb només 25 anys, va servir per donar a conèixer la resiliència, perseverança i determinació amb què havia actuat des de feia més d’una dècada. Nascut a Épernay, de pares marroquins, Ichemrahen va créixer a Chouilly amb una família d’acollida, des dels dos fins als deu anys, després de l’abandonament del pare i l’addicció a l’alcohol de la mare.
Després de passar per diferents llars, va descobrir la pastisseria, als 14 anys, amb la complicitat d’una de les famílies d’acollida, que el feia partícip a les feines de la cuina a les celebracions. Aquesta il·lusió el va portar a cercar feines d’aprenent amb diferents xocolaters i pastissers, i va arribar a formar-se a la prestigiosa escola del xef Jöel Robuchon, reconegut en el seu moment per lluir més estrelles Michelin del món, fins a 28 a 26 restaurants de dotze ciutats de tot el món. A tots els seus mentors, Ichemrahen sempre els feia la mateixa pregunta: què cal fer per ser el millor?
Aquesta determinació del jove era un reconeixement implícit a les oportunitats que podria tenir davant d’una capacitació professional que li permetés adquirir uns coneixements i habilitats que li facilités exercir un treball concret, augmentant-ne l’ocupabilitat i dotant-lo d’una potencial carrera laboral d’èxit. Aquest esforç no només milloraria la seva confiança i autoestima, li proporcionava una possibilitat d’ascens social tenint en compte la situació precària amb què havia viscut des de sempre, augmentada pels vaivens de la seva mare, que no estava en condicions de preocupar-se’n.
Aquest relat real de resiliència i actitud encomiable i commovedora alhora va atreure el productor Laurence Lascary per considerar que incloïa uns valors dignes de mostrar, seguint un procés concret: afany de superació, ascens i èxit final. Tot i que la idea inicial era encarregar-se ell mateix, finalment la direcció va quedar en mans de Sébastien Tulard, un cineasta amb gran experiència al sector (ha estat director de la segona unitat en diverses produccions importants), però que per a ell aquesta pel·lícula representaria el seu primer llargmetratge. A les entrevistes, Tulard reconeix un cert paral·lelisme amb el protagonista de la història: encara que en el seu cas no tenia problemes amb la família, sí que provenia d’un entorn social modest i sense contactes previs en el sector.
I el resultat final és la pel·lícula Repostero y chef (À la belle étoile, 2023), on el títol original es podria traduir com una expressió semblant a “al ras” o a la “intempèrie”, evocant aquesta idea que l’ambició no té límit si estudies i treballes amb gosadia i audàcia. La pel·lícula transcorre entre els 16 anys del jove, mentre vivia en una residència on, aparentment, està envoltat de companys problemàtics que contrasten amb la seva responsabilitat i dedicació, fins als 24 anys, edat en què guanya el certamen mundial del millor pastisser, el 2014, el més jove en guanyar-ho fins ara. També inclou escenes en una edat infantil que ens permet observar el suplici que suposava dependre d’una mare alcohòlica (no queda explícit, però podria tenir relació amb la mort del seu germà petit; almenys veiem com ell mateix és el que s’ha de preocupar de donar-li el biberó en una de les escenes, per exemple).
La pel·lícula funciona com un trajecte d’un instant a l’altre. Veiem els seus inicis d’aprenent, acceptant totes les tasques que li encarreguen mentre aprofita qualsevol oportunitat per aprendre i practicar, tot això en contrast amb les condicions en què vivia. Veiem imatges en què dorm en algun portal protegit de la pluja per haver perdut el darrer tren, o com acaba dormint habitualment en un sac de dormir en un parc proper al restaurant on treballa per poder-se quedar fins tard practicant. Aquesta evolució ens permet veure el protagonista en diferents situacions que van forjant el seu caràcter, la determinació i la proactivitat en la seva tasca diària, i la seva ambició d’aprofitar qualsevol oportunitat per aspirar a progressar a nivell personal i professional, sempre a la recerca del reconeixement i de la legitimitat del seu propi estil.
Curiosament, l’actor que interpreta Yazid Ichemrahen és Riadh Belaïche, més conegut a les xarxes com Just Riadh, o Riadh. Aquest és el seu primer paper com a protagonista, després de diverses petites col·laboracions en produccions més properes a la comèdia, més d’acord amb els vídeos pels quals realment es va convertir en algú molt popular a França. Amb més de quatre milions i mig de seguidors a les xarxes, és un generador de continguts des de l’adolescència (la revista Stratégies li va atorgar el premi Influencer de l’any el 2022). Nascut a Algèria, acabaria deixant els estudis superiors per dedicar-se íntegrament a generar vídeos per a la plataforma Instagram.
En aquest cas, també s’intueix un altre paral·lelisme entre l’actor i el personatge real. Tots dos es van aferrar als seus somnis i passions, i tots dos tenien una gran capacitat artística i, alhora, una gran capacitat tècnica com a resultat de la pràctica i l’estudi. “Tens la idea d’un vídeo, ho escrius, ho filmes, ho edites, ho publiques i ho promociones. Res a veure amb el cinema”, deia el mateix Riadh en una de les entrevistes promocionals de la pel·lícula, en un paper que ha resolt de manera molt versemblant, tant per l’evolució dels anys en què transcorre (de 16 a 24), com per l’habilitat manifesta a la cuina i a la seva obra (memorable l’escena d’escultura sobre un bloc de gel a la final del campionat), i més tenint en compte que es tractava d’un paper dramàtic.
La pel·lícula acaba el 2014, però ara sabem que Yazid Ichemrahen va obrir una pastisseria d’alta gamma a Avignon malgrat tenir ofertes dels millors hotels del món després de guanyar un guardó tan prestigiós. Més tard va obrir noves botigues a París i, a nivell internacional, a Grècia, Suïssa i Qatar, entre d’altres destinacions. La pandèmia del 2020 li va ensenyar la volatilitat i la fragilitat de l’èxit en haver d’aturar la seva activitat de forma dràstica, una experiència que va aprofitar per escriure el seu segon llibre, Créer pour survivre et vivre pour ne pas sombrer ([Crear per sobreviure i viure per a no enfonsar-se], 2023), on, a diferència del primer, insisteix en aquesta ocasió en la importància de mantenir-se i no només a arribar a dalt. El 2022 va ser detingut acusat de simular un robatori a casa seva i estafar la companyia d’assegurances. Davant les evidències va reconèixer que estava passant per un mal moment econòmic. Amb la coincidència, el 2023, de la publicació del llibre i de l’estrena de la pel·lícula i tornar a tenir un gran impacte publicitari, potser és un bon moment per aprofitar a educar-se també en valors. Potser la idea li serveixi per a un tercer llibre en el futur.
L’entrada La capacitació professional com a motor d’ascens social ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
