Mai havia fet tanta calor a Europa com l’estiu passat. S’estima que les onades de calor, la sequera i els incendis van fer que entre el 30 de maig i el 4 de setembre de l’any passat es produïssin 61.672 morts. Si bé Eurostat (l’Oficina d’Estadística de la Unió Europea) ja va notificar un excés de mortalitat inusualment alt per a aquestes dates, no s’havia quantificat la fracció de la mortalitat atribuïble a la calor. Fins ara que ho ha fet l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb l’Institut Nacional d’Investigació en Salut i Medicina de França (Inserm). Han publicat un estudi epidemiològic a la revista Nature Medicine, segons el qual aquestes morts poden ser atribuïbles a la calor.
L’equip investigador va obtenir dades de temperatura i mortalitat des del 2015 fins al 2022 a 823 regions de 35 països europeus, la població total de les quals representa més de 543 milions de persones. Es van usar aquestes dades per a estimar models epidemiològics i predir la mortalitat atribuïble a les temperatures per a cada regió i setmana del període estival.
I, en conclusió, l’estiu de 2022 va ser una estació sense treva pel que fa a la calor. Els registres mostren que les temperatures van estar per sobre de la mitjana durant totes les setmanes del període estival dels anys estudiats, des del 2015. La major anomalia tèrmica es va registrar durant la canícula estival, de mitjan juliol a mitjan agost. Aquesta coincidència va magnificar, segons els investigadors, la mortalitat per calor, causant 38.881 morts entre l’11 de juliol i el 14 d’agost. Dins d’aquest període de poc més d’un mes es va produir una intensa onada de calor paneuropea, entre el 18 i el 24 de juliol, a la qual s’atribueixen un total d’11.637 morts.
Itàlia al capdavant
En termes absoluts, el país amb major nombre de morts atribuïbles a la calor al llarg de tot l’estiu de 2022 va ser Itàlia, amb un total de 18.010 morts, seguit d’Espanya (11.324) i Alemanya (8.173). A Itàlia es varen produir 295 morts per cada milió de persones, a Gràcia, 280, a Espanya, 237 i a Portugal, 211. De mitjana a tota Europa es van donar 114 morts per cada milió de persones.
D’altra banda, si s’atén únicament l’increment en la temperatura, el país que va registrar un valor més alt va ser França, amb 2,43 °C sobre els valoris mitjanes del període 1991-2020, seguit de Suïssa ( 2,30 °C), Itàlia ( 2,28 °C), Hongria ( 2,13 °C) i Espanya ( 2,11 °C).
En el següent enllaç es pot observar el detall de les estimacions de mortalitat per als 35 països analitzats.
Moltes més dones
Una altra dada que crida l’atenció és que van morir moltes més dones que homes per la calor. La mortalitat prematura atribuïble a la calor va ser un 63% superior en dones que en homes, amb un total de 35.406 defuncions prematures (145 morts per milió), enfront de les 21.667 estimades en homes (93 morts per milió). Aquesta major vulnerabilitat de les dones a la calor s’observa en el conjunt de la població i, sobretot, en majors de 80 anys, on la taxa de mortalitat és un 27% superior a la dels homes. En canvi, la taxa de mortalitat masculina és un 41% més elevada en menors de 65 anys, i un 13% major entre els 65 i els 79 anys.
Segons les dades analitzades, es van produir 4.822 morts entre menors de 65 anys, 9.226 morts entre els 65 i els 79 anys, i 36.848 entre els majors de 79 anys.
Lliçons de l’onada de calor de 2003
Fins avui, l’estiu amb majors registres de mortalitat a Europa va ser el de l’any 2003, en el qual es va registrar un excés de mortalitat de més de 70,000 morts. Segons explica el primer autor de l’estudi i investigador d’ISGlobal, Joan Ballester Claramunt, “l’estiu de 2003 va ser un fenomen excepcionalment rar, fins i tot quan es té en compte l’escalfament antropogènic observat fins aleshores. Aquesta naturalesa excepcional va posar de manifest la falta de plans de prevenció i la fragilitat dels sistemes de salut per a fer front a emergències relacionades amb el clima, factors que en certa manera es van tractar de corregir en anys posteriors”.
Ballester apunta també que “les temperatures registrades l’estiu del 2022 no poden considerar-se excepcionals, en el sentit que podien haver-se previst seguint la sèrie de temperatures dels anys precedents, i que mostren que durant l’última dècada l’escalfament s’ha accelerat”.
“El fet que l’estiu passat morissin més de 61.600 persones a Europa per calor malgrat que, a diferència del 2003, molts països ja comptessin amb plans de prevenció actius, suggereix que les estratègies d’adaptació de les quals disposem en l’actualitat poden ser encara insuficients”, sosté Hicham Achebak, investigador de l’Inserm i d’ISGlobal i últim autor de l’estudi. “L’acceleració de l’escalfament observada en els últims deu anys subratlla la necessitat urgent de reavaluar i enfortir de manera substancial els plans de prevenció, posant especial atenció a les diferències entre països i regions europeus, així com a les bretxes d’edat i sexe, que actualment marquen les diferències en vulnerabilitat a la calor”, afegeix.
Europa és el continent que està experimentant un major escalfament, fins d’1 °C més que la mitjana global. Les estimacions realitzades per l’equip investigador apunten al fet que, en cas de no mediar una resposta adaptativa eficaç, el continent s’enfrontarà a una mitjana de més de 68.000 morts prematures cada estiu cap a 2030 i més de 94.000 cap a 2040.
Aquest estudi ha estat realitzat en el marc del projecte EARLY-ADAPT, finançat pel European Research Council, i dirigit a estudiar com s’estan adaptant les poblacions als reptes de salut pública desencadenats pel canvi climàtic.
L’entrada La calor va causar l’any passat més de 61.000 morts a Europa ha aparegut primer a El Diari de la Sanitat.
