El Baix Llobregat, el Vallès i el Besòs descentralitzen la mostra
Més de 45 artistes i 12 municipis. La biennal Manifesta, que se celebrarà del 8 de setembre al 24 de novembre, pren escala metropolitana en la seva quinzena edició. Ho fa amb tres eixos: Equilibrant conflictes, Cuidar i cuidar-nos i Imaginant futurs. Entre les temàtiques que es tractaran hi ha el decolonialisme, el feminisme, el medi ambient i les mirades interseccionals entre aquests i altres àmbits. És el primer cop que la biennal nòmada europea, creada després de la Guerra Freda, pren una lògica descentralitzada que es concreta amb 12 municipis.
La directora de la biennal, Hedwig Fijen, ho ha explicat aquest dijous al matí a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili a Barcelona, que serà una de les seus de la mostra. “Hem treballat durant els dos anys previs de forma descentralitzada amb els tècnics i la ciutadania de cada municipi per mapejar i triar els nodes”, ha explicat, “ara ja tenim la llista definitiva d’espais, molts dels quals són símbols de les temàtiques que explorem, i el llistat inicial d’artistes”.
La voluntat de la mostra és unir artistes catalans i espanyols amb els d’altres indrets del món, recollint alguns dels seus projectes i obres i també amb noves creacions específiques per a la mostra. Les seus del Vallès s’emmarquen en l’eix Cuidar i cuidar-nos. Hi participen Sabadell, Terrassa, Sant Cugat i Granollers.
Les ciutats del Llobregat acullen l’eix Equilibrant conflictes, amb seus al Prat, l’Hospitalet i Cornellà mentre les del Besòs acullen l’eix Imaginant futurs amb seus a Sant Adrià, Santa Coloma, Badalona i Mataró. Una de les virtuts destacades pels organitzadors és que s’utilitzen espais que ja tenen una voluntat expositiva perquè o bé són museus o bé equipaments públics però també alguns indrets que romanen tancats a la ciutadania com ara les tres xemeneies de Sant Adrià o la Casa Gomis del Prat, ubicada a la Ricarda i a la qual només es pot accedir amb visites guiades.
Fijen defensa que s’ha escollit l’àrea metropolitana perquè representa tres realitats diverses –la ciutat, la muntanya i els rius– en què es poden emmirallar altres regions i països europeus. També defensa que representa un espai de transformació davant dels grans reptes del segle XXI com ara la contaminació. La voluntat és lligar la iniciativa al passat d’aquesta regió amb propostes com teixir banderes i teles per envoltar algunes de les xemeneies de les antigues fàbriques tèxtils, una proposta de l’artista Lara Schnitger, o la recuperació d’un antic camí de pastura de Ca n’Oller a la platja de Sant Adrià i l’aprofitament de la llana, una intervenció del col·lectiu Tornen les esquelles.
A la presentació d’aquest dijous també s’han donat a conèixer alguns dels projectes de la nova edició de Manifesta com tres projectes d’arxiu. En primer lloc, Arxius Negres, impulsat per Tania Safura Adam, fundadora de Radio Africa, on es qüestiona Barcelona com una ciutat global des de la perspectiva decolonial, es pregunta com arriba la població racialitzada a la ciutat i es proposa una relectura de la ciutat des de les veus de la diàspora negra.
En segon lloc, un arxiu-biblioteca –la Bilioteca de Imaginaciones Democráticas– on es pretén recopilar la memòria de l’evolució dels drets democràtics culturals des de la Guerra Civil fins a l’actualitat. S’hi recullen des de memòries recents del moviment veïnal i contra la globalització a les esperances llibertàries i resistències durant la dictadura franquista. És un projecte del professor de Princeton Germán Labrador.
En tercer i darrer lloc, una genealogia dels moviments pedagògics d’avantguarda i radicals a Catalunya des del 1924. Està coordinat per Fora per fer escola, el programa d’educació i mediació de Manifesta, i compta amb el suport de diversos col·lectius. Tot just es fan grups de treball amb professorat i també amb distribució territorial. Inclou mirades sobre la pedagogia al món rural, la sobirania alimentària i la responsabilitat política en l’educació, entre d’altres.
