El certamen que té les seves arrels en l’any 1969 ja pensa a fer el 2024 una celebració especial del seu 50 aniversari
Un cop finalitzat el certamen Filmets Badalona, parlem amb Josep Viñeta, que n’és coordinador executiu. Viñeta és també conseller delegat de Badalona Comunicació, l’empresa pública que gestiona els mitjans municipals a la ciutat.
Tomeu Ferrer. Un cop finalitzat el festival d’aquest any, estaríem encertats si diem que Filmets és l’esdeveniment cultural més important de Badalona?
Josep Viñeta. Jo diria que possiblement és l’esdeveniment amb més projecció. Dir que és el certament més important seria molt agosarat dir-ho com a gestor de l’empresa organitzadora. A Badalona hi ha esdeveniments culturals importants, com pot ser el Festival Li Chan, que és molt interessant, o des del museu de Badalona també es fan moltes activitats. Però, potser sí que des de l’àmbit mediàtic és possible que Filmets sigui el que tingui més projecció. Que situï Badalona dins del mapa no només català sinó també espanyol com a ciutat capital en un àmbit específic com és el curtmetratge.
T.F. L’any 2001 l’ajuntament, Badalona Comunicació i membres de diverses entitats cinèfiles van posar en marxa la 27a edició del festival. Ho dic perquè hi ha una certa controvèrsia sobre si s’ha de celebrar el 50 edició o si s’ha de festejar el vint-i-cinquè aniversari.
JV. Fins i tot es parla de la 50a edició. Aquest any hem celebrat la 49 i l’any que ve la 50 i fa dos o tres anys es va celebrar el 50 aniversari. Al final totes les efemèrides són importants. Nosaltres el 50 aniversari el vam destacar. Vam fer algun petit comentari. No vam fer cap celebració. Si que pel 50 aniversari es podria fer alguna celebració especial.
TF. Però, marca un recorregut important?
JV. Al final el que recull això és tota una trajectòria d’un moment de gent de la ciutat amb una inquietud pel cinema. Com has dit, el 2001 o potser el 2003 és quan Filmets agafa el nom formal de Filmets, amb múltiples variacions el denominador comú sempre ha estat Filmets. Uns cops se n’ha dit Festival Internacional Filmets, actualment juguem amb Filmets Badalona films festival, i el que sempre es repeteix és filmets. Però és cert que abans hi havia a Badalona cine clubs i també el cinema amateur i tot això ha anat aplegant una sèrie de gent que ha continuat i que i a l’inici de Filmets també hi són. Per tant, jo crec en la 50a edició de Filmets, tot i que per mi el que té valor és el festival en si.
TF. Interpreto que consideres que hi ha un fil històric des dels inicis de l’any 1969 fins ara?
JV. Sí, i crec que això és bo. Perquè d’alguna manera s’està fent un reconeixement a tota la gent que hi havia a l’inici, i la fas teva, i forma part de la teva història. És cert que a partir de què té el nom filmets té una estructuració més professional, més sòlida. No és igual fer una activitat des del voluntarisme a què creïs unes estructures..
TF. Defineix aquesta diferència…
JV. Des del voluntarisme no es podria fer el que fem ara. Aquest any a la sessió inaugural hem tingut molts directors i directores: un director polonès, una directora francesa que han presentat les seves creacions en una sessió inaugural molt potent. Vam tenir la Carla Simón. Tots els dies del festival hem anat portant convidats. Tenim un jurat de selecció que retribuïm modestament, però que es mira 4.000 pel·lícules per arribar finalment a les 205 que tenim en competició. Això només ho pots fer si tens una estructura. I això és el que et posiciona. Tenir unes bases molt sòlides ens permet poder tenir pel·lícules que són premiades com An Irish Goodbye que ha tingut l’Oscar al millor curtmetratge de ficció. Això no és senzill de tenir, tothom ho vol. Per tant, tenir pel·lícules reconegudes ens satisfà. Aquí han arribat pel·lícules que han sortit d’escoles de cinema internacionals, de productors que ningú coneix, i que després acaben nominades als Oscar. Aquests dos vessants de dur aquí coses consagrades, que tenen segell reconegut és fantàstic. És bo perquè estàs fent una gran oferta.
TF. Anem a l’actualitat: quin balanç feu de l’edició que ha acabat fa poc?
JV. Positiu. Francament positiu. Primer per la qualitat de les pel·lícules que hem pogut projectar. Perquè hem consolidat les tres seus que té avui el festival. Filmets neix a Badalona, però ara té seu a Barcelona i té seu també a Sant Boi de Llobregat. Perquè, i això no és un tema menor, hem revalidat els quatre patrocinadors principals. L’any passat vam incorporar com a novetat a Radiotelevisió Espanyola a Catalunya. En aquests moments darrere del festival hi ha tot el sistema audiovisual públic de Catalunya. A més de RTVE tenim la ‘Corpo’ i tenim la Xarxa. I això ajuda.
TF. Com col·laboren les entitats que has indicat?
JV. A banda que reps uns diners, també tens projecció i posicionament. I també, i aquest era un repte, perquè hem incrementat públics. Penseu que l’any passat vam recuperar la presencialitat plena i la resposta va ser molt bona. Aquest any el repte era mantenir-ho perquè l’any anterior sortíem de la pandèmia i hi havia una fam de cultura i de sortir, important. I això aquest any es podia haver relaxat, però no, hem incrementat. Per tot això la valoració és molt positiva.
TF. El pressupost de Filmets dona resposta a l’ambició que teniu al festival?
JV. El pressupost és el que tenim. Si tinguéssim més diners podríem fer més coses. Però amb el que tenim podem fer un bon festival. També soc conscient que estem en un moment en el qual els recursos públics són limitats. Però on no arriba el recurs públic, perquè l’hem de buscar a fora. Sigui via complicitat o amb patrocinadors. El creixement dels últims anys sí que s’ha sustentat buscant més recursos econòmics, però s’ha aconseguit sobretot amb complicitats. Per exemple, amb el clúster audiovisual de Catalunya, amb els productors associats de Catalunya; buscant una més gran implicació de l’Instituto de la Cinematografia, de l’ICEC de Catalunya. Això ens ha permès poder créixer.
TF. Penses que Filmets té prou repercussió a Badalona, o s’ha convertit en un festival seguit per grans afeccionats locals, als quals s’uneixen molts altres seguidors de Catalunya i Espanya. Vull dir, si creieu que la ciutat viu també Filmets?
JV. Nosaltres intentem relacionar-nos amb el teixit ciutadà. Hem de tenir clar que no fem cinema comercial. Això redueix l’espectre. La gent que té inquietuds pel cinema és la que ve. Però volem anar més enllà.
TF. Com ho esteu fent això?
JV. Arran de la pandèmia vam tematitzar totes les sèries, anant a buscar els diferents ‘targets’. Tenim sessions monogràfiques de feminisme, de LGTBI plus. Tenim l’apartat denominat Manifest, que és cinema polític i social. També tenim la mirada crítica amb un cinema molt centrat en ONG, associacions solidàries… Hem anat a buscar la tematització.
TF. I com ho articuleu?
JV. Per exemple, els oferim a les vocalies de dones si volen venir a veure l’apartat de feminismes. I les vocalies de dones de Badalona són molt plurals i que vingui tota aquesta gent és fantàstic. Aquest any, amb més de 4.000 títols vistos, queden fora coses amb molta qualitat. Per tant, hem fet una segona sessió amb pel·lícules diferents de feminismes a Sant Boi. I un altre element a destacar, la sessió Manifest que es va fer, si recordo bé, dissabte a les vuit del vespre hi havia cua per entrar.
TF. Tot s’acaba amb les projeccions?
JV. No, fem activitats paral·leles. En els vuit dies del festival movem més de 5.000 infants i joves. Ho oferim a tots els centres i escoles de la ciutat. Hi ha un jurat que selecciona les pel·lícules que s’adrecen a tercer de primària i a quart d’ESO. La selecció és tan variada com els centres de la ciutat, ja que els films els veuen des dels escolars de Dalt la Vila fins als de qualsevol altre barri de Badalona. Ho fem perquè volem que els més joves descobreixin que més enllà de Disney i Pixar hi ha vida. I volem que s’ho passin pipa. Perquè la idea és que al llarg de l’escolarització obligatòria tots els alumnes de la ciutat hagin passat almenys dues vegades a veure els curts que seleccionem.
TF. I teniu més activitats paral·leles?
JV. És clar, aquest any ha estat el segon en què l’hospital de Can Ruti ha estat subseu. A totes les habitacions del centre sanitari hi portem tot el catàleg de Filmets. I a la planta pediàtrica hi passem les pel·lícules infantils. Això ho fem de franc, sempre de franc, perquè el certamen és públic i, per tant, gratuït.
TF. La simbiosi entre Filmets i Badalona Comunicació és clara. El festival ha servit perquè obres que han fet professionals de la casa tinguin una repercussió superior a la del seu àmbit natural?
JV. Sí, Sí. Nosaltres hem estrenat aquest any un cinquè documental, que versa sobre la memòria històrica. Aquestes obres tenen una característica: totes tenen dos directors: un ha de venir de la part periodística i l’altre de realització. Per fer aquests productes els professionals tenen un any per treballar-los. Una cosa insòlita en un àmbit on tot són presses. Això vol dir que durant un primer període poden dedicar un dia a la setmana a preparar l’obra. Després, durant el rodatge, tenen entre tres setmanes i un mes en què queden alliberats al 100% de les seves tasques i es contracta un substitut. I en la postproducció alliberem al professional de realització corresponent.
TF. I després, com ho divulgueu?
JV. Aquests productes els estrenem sempre a Filmets, en pantalla gran perquè estan rodats amb càmera de cinema. Després els portem a festivals, cosa que ha donat molt bon resultat. I això -ho dic molt directament – és el millor màrqueting que podem fer, perquè estem mostrant que Badalona Comunicació, a més de ser la gent que informa d’allò que passa en l’àmbit més proper, també fan productes de gran qualitat. La prova és que per exemple Lesbos va ser nominada a la millor pel·lícula documental al festival de Santorini, va competir en el festival dels drets humans
de Barcelona va competir també a festivals a Itàlia, Eslovènia, etcètera. També una coproducció feta amb la Fura dels Baus va ser seleccionada en competició a un festival de Los Angeles. Deia que això permet fer màrqueting de cara enfora i també injecta un cert orgull de ciutat.
TF. Parla’ns de l’última obra feta i presentada per Badalona Comunicació?
JV. Aquest producte versa sobre Pere Mitjans, que va ser director de Ràdio Badalona. I per ser-ho es va guanyar un consell de guerra en el qual se li va demanar cadena perpètua. En aquesta obra en Carles Tornero ha posat veus, Jordi Martí ha fet escrits a Salamanca per obtenir documentació del cas, etcètera. La nostra idea és involucrar el màxim de gent, perquè aquest és un producte d’empresa. Tot plegat ajuda a produir cohesió i orgull intern.
TF. Badalona ha patit moltes sacsejades polítiques, creieu que Filmets està vacunat perquè aquestes coses no l’afectin?
JV. Jo crec que si, perquè és àmbit cultural. No parlem de mitjans de comunicació que són molt més llaminers pel poder. Al festival tot funciona al marge de la pressió política. Et puc dir que no he tingut cap pressió, per exemple, per si he de dur un convidat o un altre. Això passa perquè el món del curtmetratge és molt comercial.
TF. Filmets té altres subseus, Barcelona i Sant Boi, en aquest sentit, hi ha seguretat que Badalona continuï sent el cap i casal de Filmets?
JV. No hi ha dubte que Badalona seguirà sent la capital del curt. Per una raó: el 85% del pressupost l’aporta l’ajuntament de la ciutat. L’altre 15% són patrocinis i Badalona comunicació. Tenir altres finestres és molt bo per a Filmets. Als multicines Castellet de Sant Boi, que són públics, hi ha un gran cartell que diu Filmets Badalona film festival, igual com al local on projectem a Barcelona. La marca Filmets només és marca Badalona!. Les dues marques són indestriables.
TF. Penseu que el festival ha tocat sostre?
JV. No, el festival té encara recorregut. Pot créixer més. Fer una cosa gran des de la nostra ciutat crec que no ens ha de fer por!
TF. Acabat el certamen d’enguany, somieu una mica, què voldríeu que fos Filmets en el futur? Per exemple penseu que hi hauria d’haver més participació d’autors de Badalona?
JV. Això ja passa. Els dissabtes al matí tenim un premi a la millor producció de Badalona. A Badalona es fa cinema i curtmetratges. La secció ‘Badalona en curt’ ha fet enguany 19 projeccions badalonines. Permeteu-me, en aquest sentit, un incís. Nosaltres operem molt sobre la base de complicitats. En aquest sentit, el cartell ens ha vingut de la mà dels artistes de l’Institut Pau Gargallo. I aviat espero fer l’acord, també amb el Gargallo, del cartell del 50 aniversari.
TF. Això com ho feu?
JV. Doncs fem un acord amb els estudiats. En aquest sentit, els tractem com si fossin una agència de comunicació. Els expliquem els nostres requisits, les nostres necessitats i ells fan les propostes. Una altra cosa és que al Gargallo també es fa cinema d’animació. Un alumne de l’Institut ha fet la pel·lícula que ha guanyat Badalona en curt. Insisteixo, Badalona en curt ofereix una pantalla gran a les produccions de i per a la ciutat.
