En el món animal, en el qual sí que es restringeix la circulació entre països, el control sanitari exerceix de primer filtre de malalties que poden passar a les persones. Joan Sanmartín Suñer és veterinari, professor associat de la Universitat de Lleida (UdL), i soci fundador d’Oppgroup, l’únic grup espanyol d’especialistes dedicats a l’assessoria integral de la producció porcina, present en els sectors de salut animal, desenvolupament de projectes i comercialització d’I+D+I. Oppgroup està ubicat al Parc Científic i Agroalimentari de Lleida -ara batejat com a Agrobiotech de Lleida-, on hi ha 120 empreses, entre elles l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Des de totes les companyies del parc s’impulsa individual i conjuntament la investigació que fa possible millores en la producció agroalimentària i, en conseqüència, en la salut humana. La recerca en salut animal, en mans d’aquests actius investigadors -el grup de Sanmartín ho fa en el sector porcí- facilita el llenguatge i solucions científiques als grangers i productors, trencant així la barrera entre la ciència i el món quotidià d’empreses i consumidors. I tot el que s’aprèn sobre salut animal és l’avantsala de recerques en salut humana.
La investigació veterinària, doncs, és a la base de moltes cures per a humans.
Els laboratoris especialitzats en salut animal tenen una visió més universal del que pot arribar a passar. Abans era la indústria farmacèutica la que anava marcant el ritme, però ara són els laboratoris de veterinària molts cops els que obren pas a nous estudis i faciliten tecnologies per afrontar la investigació, per exemple, de les vacunes. La rapidesa de les vacunes del coronavirus es deu en gran mesura a que en el món animal ja portàvem molt de temps contrastant coronavirus. El món de la veterinària és la primera barrera on es lluita perquè les malalties no arribin al metge de capçalera.
No obstant, d’aquesta primera línia de recerca, primer front de lluita, no se’n parla tant.
Un cop les recerques es publiquen i reben més diners, el reconeixement recau més en la recerca amb humans, però gairebé sempre s’inicien en el món animal. Les vacunes, per exemple, comencen amb el desafiament amb espècies animals, poques vegades directament amb humans. Ambientòlegs i tot el món veterinari fan aquest primer filtre o fre per evitar malalties. Un cop sí que arriben a la salut humana, el 80 o 85% de malalties les poden curar des de l’atenció primària i el 15 o 20% restant, els especialistes. Però abans, la tasca veterinària ja n’evita moltes. Tot i ser molt avançada, és una feina molt silenciosa i discreta. Però, en realitat, les farmacèutiques acostumen a tenir totes un departament veterinari on s’investiga amb animals. Als hospitals del Vall d’Hebron, Bellvitge i en d’altres comunitats com Navarra i Extremadura, com a grup que investiga en salut animal, nosaltres en concret amb porcs, hem col·laborat en el disseny de les granges que tenen, per garantir el benestar dels animals amb els quals treballen per fer proves.
L’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), per exemple, ara mateix estudia la microbiota intestinal dels porcs per curar les malalties mentals humanes.
És molt important el paral·lelisme entre els porcs i els humans per la seva similitud biològica, i són molts els treballs que fem. Cada dia estic més convençut de que les nostres investigacions poden aportar molt a la societat. Es parla de 7, 8 o 9 pandèmies que vindran, fruit del desequilibri tan fort dels ecosistemes, per l’impacte de la desforestació de grans reserves mundials de la biosfera i també pel moviment migratori. I la microbiota no és la mateixa la d’un ciutadà d’un país africà o d’un finlandès. El contacte que no es veu, però que produeix un intercanvi d’informació entre bacteris estranys, genera un nou escenari que cal estudiar perquè en molts casos és la causa de malalties. Doncs bé, en veterinària, això ja ho hem viscut fa anys amb la genètica i l’aclimatació d’animals al nostre entorn. Hi ha, per tant, un gran paral·lelisme entre el que controlem els veterinaris amb el que viu ara la humanitat, que és aquest nou desafiament en poblacions no acostumades a tenir certs condicionants immunitaris com tenen en països com ara els d’Àfrica.
Per tot plegat, podem dir que la Covid i les raons dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030) tenen molt a veure.
La pandèmia ens va ensenyar la capacitat d’interactuar dels virus i bacteris de diferents espècies que arriben del medi ambient. Dels grans boscos com els de la selva amazònica passen al món animal i d’ell a les persones. El paper que juga l’home en aquest traspàs de virus i bacteris ve donat per la seva interacció amb el medi ambient. La societat s’ha carregat les reserves naturals, i això obliga els virus i bacteris a moure’s de lloc. No desapareixen, han de buscar la manera de sobreviure. Són microorganismes vius que estaven perfectament aclimatats i els hem obligat a desplaçar-se. La desfeta del gel als pols incrementarà el nivell dels oceans, amb el risc també de la reactivació d’alguns virus congelats durant molts anys. Aquesta provocació feta al medi ambient és la causa de la migració de vectors com els insectes i altres espècies que fan de transport de malalties que fins ara no havien de preocupar les anomenades poblacions més avançades. Cap graó social, per molt ric que sigui, és lliure d’aquest nou escenari d’infeccions fruit del desequilibri immunitari. Estem en una etapa de la humanitat en la qual els països més avançats han de prendre noves estratègies per a ser més solidaris amb els més pobres, però, al mateix temps, ser ben conscients dels nous factors amplificadors de malalties fins ara no viscudes.
L’equilibri o desequilibri immunitari rau en la microbiota. Actualment, aquesta és una important diana d’investigació, com a benefactor de la salut física i també mental. Què en sabeu els veterinaris ja del sistema intestinal on es genera tant salut com malaltia?
En veterinària, la immunitat dels animals l’estem equilibrant molt amb l’alimentació, posant l’atenció justament en la microbiota. Això ens permet reduir la necessitat d’antibiòtics. En salut humana funciona igual. Si cuides la microbiota, pots arribar a prescindir del consum d’antibiòtics. La microbiota són dos quilos de bacteris al cos que tenen la seva funció clau com a defensa davant de possibles infeccions, però si no els alimentem bé, aquests bacteris es desequilibren. La millora de la salut intestinal és necessària perquè el budell és el principal òrgan d’estimulació immunitària. La microbiota saludable és la que és capaç d’interferir destruint la part negativa de tot allò que ens pugui arribar i que ens fa excretar si tot funciona bé, i fent passar la part positiva a la mucosa intestinal i al torrent sanguini. El principal dany a la nostra immunitat és la inflamació de les substàncies que fan aquest cribratge, perquè no es permet al budell controlar el pas de toxines que poden provocar alguna malaltia. En canvi, amb una integritat digestiva correcta, s’aconsegueix l’equilibri bacterià, que deriva en un estat i aspecte més saludable i, emocionalment, també afecta positivament.
Com la millorem la microbiota?
L’ésser humà és omnívor. Per a tenir una bona microbiota requereix una dieta variada. Així s’eviten inflamacions intestinals. L’estrès també és un gran desequilibrador que pot fer que s’inflami la microbiota. Si controlem l’estrès i li arriben els nutrients necessaris a la nostra flora intestinal, fins i tot s’observa un estat més optimista, més relaxat i es dorm més bé. L’equilibri d’aquests dos quilos de microbiota és el principal aliat de l’esperança de vida saludable. Per afrontar els nous desafiaments immunitaris és important cuidar molt l’alimentació, per produir una microbiota capaç de respondre a les agressions que patirem. En el món animal ho hem estat estudiant des de fa cinquanta anys. Amb els porcs, en concret, per un tema de qualitat seminal i selecció dels millors mascles per inseminar les femelles, hem aconseguit evitar el contagi de malalties de mascles a femelles, fent transplantament d’embrions i inseminació artificial. La millor sanitat en porcs l’obtenim d’una dieta variada, ho veiem valorant la femta i el contingut de la microbiota. A part, els animals lliures en un espai ample, en una granja sense compartiment individual, interaccionen més bé i presenten millor femta i millor rendiment en qualitat de carn, amb una carn més saludable. Tot això s’està extrapolant a la investigació i clínica en salut humana, aconsellant dietes variades, exercici físic, relacions socials…
S’estudia també en porcs com evitar l’obesitat?
Sí, perquè és un problema cada cop més present en humans. Hi ha més morts de gent obesa que de gent que pateix gana. I les persones obeses són les que requereixen més despesa sanitària per totes les comorbiditats que comporta l’obesitat. Un excés de pes comporta que no responguin els òrgans de la manera correcta. Hauríem de morir sempre per envelliment cel·lular, de mort natural, aquest és l’objectiu marcat com a futur ideal. Se sap que la gent obesa té menys anys de vida, no pot arribar a morir de manera natural perquè el seu cos té un sobre cost, digereix greixos nutrients que no l’afavoreixen, el fetge es fa gras, fallen els ronyons i tot això demanda la intervenció mèdica per compensar.
Implantar la ciència en tota la cadena de producció per a millorar processos i medi ambient contempla també tot el que se’n deriva de l’acció productiva, com ara els purins?
Ho contempla tot, perquè l’objectiu final és arribar a consolidar una veritable economia circular. La investigació científica ens ha d’ajudar a transformar cada problema en una solució que reverteixi en positiu a la societat. Ho estem treballant ja amb temes com els purins. Coordinats amb experts en medi ambient, tenim diversos projectes que s’engloben dins del concepte d’economia circular per fer dels purins adobs i possibles fonts d’energia, com el biogàs o altres energies per a vehicles. Aquest punt és molt important per la nostra filosofia de compromís amb la societat. Després, a nivell particular, cada empresa hauria de pensar solucions i millores que aportin el seu retorn al seu entorn immediat. Nosaltres, per exemple, fa 10 anys vàrem instal·lar plaques solars per a la producció pròpia d’energia pensant també que, en cas de necessitat, davant d’una crisi global, podria abastir amb llum fins a dues-centes cases particulars.
L’entrada Joan Sanmartín: “La investigació veterinària és el primer filtre per evitar malalties als humans” ha aparegut primer a El Diari de la Sanitat.
