Els futbolistes, que tradicionalment provenen d’entorns de classe treballadora i immigrants, solen ser retratats a l’esfera pública com a persones que, encara que disposen de talent en el joc, no tenen molt més que oferir a la societat. Se’ls pinta com a playboys de poca intel·ligència, egoistes i obsessionats amb els diners, mentre que els mitjans fingeixen repetides commocions pels seus salaris inflats com si fossin personalment responsables dels excessos inflats del futbol modern.
Al Regne Unit, aquesta narrativa ha estat destrossada pel mític exfutbolista britànic —i actual comentarista —Gary Lineker, que, en fer servir la seva plataforma per ressaltar la difícil situació dels més vulnerables, va exposar les problemàtiques regles d’”imparcialitat” de la BBC, va pressionar el govern, i va desencadenar una mobilització entre altres futbolistes i treballadors de la BBC que es van solidaritzar amb ell.
La controvertida reforma del dret dels sol·licitants d’asil
La setmana passada, el primer ministre Rishi Sunak va anunciar una nova legislació governamental dirigida als sol·licitants d’asil amb l’eslògan Stop the Boats estampat en una bandera britànica de fons. L’òptica trumpista dominava l’escena quan el primer ministre britànic d’origen indi va anunciar un cruel paquet de mesures d’asil: segons la nova legislació, tots els refugiats (nens i nenes inclosos) que arribin amb vaixell al Regne Unit podran ser automàticament detinguts i després deportats al país d’origen, o bé a Rwanda, on el Regne Unit ha signat un acord d’immigració. A més, a aquestes persones se’ls pot negar l’accés al sistema de justícia per apel·lar les decisions.
La premsa de la dreta va celebrar l’anunci i va promocionar enquestes d’opinió instantànies que mostraven el suposat suport públic de la ciutadania amb el projecte legislatiu. El Partit Laborista no va criticar les mesures, sinó que van informar que, d’arribar al govern, serien encara més eficients en la promulgació de lleis d’asil internacionalment il·legals. Els índexs d’aprovació de Sunak van augmentar mentre continuava avivant les guerres culturals per desviar l’atenció de la greu situació econòmica del Regne Unit, una tàctica que ja va fer servir al gener contra la comunitat trans.
Això va deixar un buit a la crítica dominant de l’esquerra, i aquí és on arribem a Gary Lineker. Dimarts passat, l’exfutbolista va tuitar que es tractava d’”una política incommensurablement cruel dirigida a les persones més vulnerables”, apuntant, a més, l’ús d’un llenguatge “no gaire diferent de l’utilitzat per Alemanya als anys trenta”. Lineker, un comunicador hàbil, va posar el focus sobre les víctimes d’aquest projecte de llei i va traçar paral·lelismes amb els efectes perillosos de l’ús d’un llenguatge deshumanitzant, alhora que va evitar l’ús de descripcions incendiàries com ‘feixista’ o ‘nazi’.
Aquesta crítica va provocar una enorme reacció dels mitjans de comunicació de la dreta i dels membres conservadors del parlament, que van udolar durant dies que Lineker s’hauria de “limitar a l’esport”, que havia violat les regles d’imparcialitat de la BBC, i havia ofès el públic britànic amb una comparació amb l’Alemanya nazi. La mateixa BBC va publicar titulars sobre la “delicada situació” de Lineker, i els laboristes també es van unir al cor de crítiques dient que no “estem d’acord ni amb allò que va dir ni amb allò que pensava que era correcte dir”, continuant així amb la seva tendència de caminar en paral·lel als conservadors. Dimecres, Lineker no es va acovardir i va dir que ell sempre defensaria els “sense veu”, i va destacar la hipocresia dels “campions de la llibertat d’expressió” de la dreta que volien acomiadar-lo.
Els esportistes també poden tenir una veu política rellevant
Per divendres, després que la BBC intentés que Lineker acceptés una solució que ell considerava inacceptable (la qual es desconeixen els detalls), van anunciar que no presentaria el “Partit del Dia” (Match of the Day) que devia narrar dissabte fins que la situació pogués ser resolta. La declaració va fer que semblés una decisió mútua de les dues parts; tanmateix, aquesta estratègia es va ensorrar ràpidament.
Pocs minuts després, Ian Wright, exestrella de l’Arsenal i actual comentarista de la BBC que sol compartir pantalla amb Lineker, va anunciar que, en solidaritat amb el seu company, ell tampoc no estaria disponible per a la narració de dissabte. Ràpidament, Twitter va esclatar en anticipació que la tercera estrella presentadora del Match of the Day, la llegenda de Newcastle Alan Shearer, anunciés les seves intencions. I així va ser: minuts després l’exfutbolista va dir que ell tampoc no estaria disponible per presentar el programa. La BBC endarreria llavors la decisió sobre què fer amb Lineker per divendres, cosa que indicava una certa cessió davant la pressió política. Clarament no van predir el que va seguir.
Quan se suposava que la cobertura esportiva de la BBC es transmetria dissabte, ja havien perdut els presentadors dels seus altres dos programes de futbol, cosa que els va obligar a ser eliminats de l’horari de dissabte. Hi havia sis partits de la Premier League programats per mostrar-se al Match of the Day, però en un altre moviment dramàtic, els sis comentaristes programats van anunciar que també s’unirien al boicot. I no només els equips de presentadors: també els reporters de l’estadi de la BBC i el personal de producció en general es van unir al boicot. BBC Radio 5 Live (el seu canal de ràdio esportiva) també es va veure afectada, i l’estació va reemplaçar tres hores de transmissió en viu programada amb pòdcasts gravats. És més, l’Associació de Futbolistes Professionals va afirmar que els seus jugadors representats havien expressat que no volien fer les entrevistes posteriors al partit amb la BBC.
Com que les enquestes d’opinió actualitzades van indicar que el públic feia suport a Lineker, el Partit Laborista va canviar ràpidament el to per criticar la BBC. Fins i tot el primer ministre Rishi Sunak va emetre una declaració que destacava els talents futbolístics de Lineker, mentre posava distància entre el govern i la BBC. Les estacions de ràdio es van omplir d’eloqüents exjugadors de futbol que es van posicionar en contra de l’extralimitació de les regles d’imparcialitat de la BBC imposades als presentadors d’esports, però també de la hipocresia subjacent d’aquells que van encoratjar les crítiques a Qatar, però van obviar les crítiques al govern del Regne Unit. Van continuar argumentant contra la política d’asil i van destacar els elements racials del projecte de llei.
En qüestió d’hores, les accions d’un exfutbolista havien creat més solidaritat per als refugiats i l’escrutini d’una relació acollidora entre els mitjans i el govern que no pas qualsevol mitjà o partit polític d’esquerres. És més, el món del futbol es va mantenir unit darrere seu provocant conseqüències devastadores per a la BBC, que en una setmana s’ha fet més mal a la seva credibilitat que en qualsevol altre moment a la memòria recent.
Dilluns, la BBC va anunciar que Lineker tornaria a presentar Match of the Day, i la BBC es disculpava públicament amb el públic i amb Lineker. Lineker no estarà subjecte a cap regla pel que fa al seu ús de les xarxes socials, com ell mateix va subratllar quan va fer servir els seus tuits novament dilluns per assenyalar que la seva situació no és comparble amb la d’aquells que fugen de la persecució o la guerra. Lineker: 1, mitjans de comunicació de dreta, el govern, i la BBC: 0.
Versió original en anglès en aquest enllaç: Football, politics, and solidarity_ the case of Gary Lineker
L’entrada Futbol, política i solidaritat: el cas de Gary Lineker ha aparegut primer a Catalunya Plural.
