Ja ha començat la temporada de la fruita a Catalunya, particularment a Lleida, que va de mitjans de maig a finals de setembre. És en aquesta època quan els temporers arriben a treballar als camps de fruita per fer florir un sector tan important com l’agrícola. Tot i això, darrere d’aquesta pràctica que tant aporta, econòmicament i culturalment, a la zona s’amaga una realitat crua i desafiant per als més de 25.000 treballadors que s’enfronten a condicions laborals precàries, habitatges inadequats i manca de protecció social.
La majoria dels treballadors són persones migrants o segones generacions de la migració racialitzades com a no blanques, apunta Llibert Rexach, activista de Fruita amb Justícia Social. A més, assenyala que són persones nòmades, ja que van de campanya en campanya pel país a la recerca de feina, però mai troben estabilitat o integració total en un lloc que puguin anomenar “llar”.
Un abans i un després de la pandèmia
Durant la pandèmia de COVID-19 es va posar el gran focus mediàtic a aquest problema, ja que les condicions a què s’enfrontaven els temporers van provocar alts nivells de contagi. Per a Llibert, això no va resultar res de nou, més enllà del que fa anys que ja apunten. “Durant la pandèmia vam dir que no era cap situació d’emergència, perquè això passa des de fa més de 30 anys. És clar, quan tothom estava a casa, es van adonar que hi havia centenars de persones dormint als carrers de la capital de Lleida, però és que cada estiu hi són. Si en situació de pandèmia la gent entén que ningú no pot dormir al carrer, i més la gent que està treballant i recollint la fruita que et menjaràs, també quan no hi ha pandèmia”, diu.
La situació excepcional va fer que, per fi, es donés cobertura al tema que afecta a un grup en situació de vulnerabilitat, que fins aleshores no havia estat visibilitzat perquè, segons assenyala Llibert, se situa en una zona rural i “el que passa al món rural moltes vegades importa poc”. L’activista afegeix que la invisibilitat es dóna pel prestigi vers el negoci de la fruita, que és el principal motor econòmic del territori. “El fet de criticar-lo, o d’anar-hi en contra per demanar drets, de vegades es fa la lectura que s’està criticant aquest sector tan important que són els agricultors. Per millorar aquesta història i donar-li prestigi el que hem de fer és treure’ns d’enmig tota la gent que està vulnerant els drets humans”.
Aquest any el panorama és el mateix
Després de la pandèmia hi va haver millores, però molt poques, ja que els temporers encara estan exposats a un sistema ple de carències que no els permet treballar i viure adequadament. Ara, s’hi afegeix el problema de sequera, que pot complicar més la situació, apunta l’activista.
El març d’aquest any, la Generalitat de Catalunya va revelar que destinarà 1,5 milions per a la construcció de nous allotjaments privats i per a l’ampliació i la rehabilitació dels ja existents per als temporers. Segons el comunicat, la intenció és que aquests ajuts se segueixin convocant per a les properes campanyes, i puguin donar resposta a les reivindicacions que el sector de Lleida planteja per atacar les necessitats d’allotjament dels treballadors.
Tot i que és una proposta ambiciosa, que s’havia fet anteriorment, Llibert destaca àrees a millorar. Des de l’organització Fruita amb Justícia Social, entenen que l’ajuda hauria d’anar adreçada, particularment, als petits pagesos que necessiten el suport econòmic per a construir allotjaments, i no tancar operacions gràcies a les grans empreses que acaparen el mercat. “El què nosaltres proposem és que realment s’ajudi a la gent que ho necessiti, no a l’empresari que està guanyant milers i milers d’euros. En tot cas, aquest ajut es va anunciar aquest any, però encara no s’ha engegat, encara no s’han construït allotjaments, així que ja veurem”.
Tot comença amb la contractació
Els temporers tenen una situació de precarietat important que cal destacar, assegura Llibert, que surt d’un sistema incapaç de vetllar pels seus drets. Per exemple, hi ha diferents formes de contractació que juguen un rol a la situació. Les llistes d’espera per part d’administracions públiques o de sindicats agraris permeten connectar els treballadors amb els agricultors, deixant la institució pública o els sindicats com a intermediaris de les ofertes. Tot i que de totes les opcions aquestes són les més factibles, són les menys utilitzades.
D’altra banda, les empreses de treball temporal (ETT) treballen com a intermediàries també, encarregades de gestionar la contractació dels temporers a les empreses. Tot i això, aquestes empreses es queden amb una part del sou dels treballadors, que és molt baix, pel servei que li ofereixen.
Una altra opció, que en Llibert destaca com “la més terrible”, és la de les furgonetes que passen per les places dels pobles pel matí buscant treballadors. “Una imatge típica de molts pobles d’aquí és la de pagesos que van, amb les seves furgonetes, a les places on hi ha la gent, i demanen qui vol treballar”, diu. Tot i que la llei estipula que si el treballador ve de més de 75 quilòmetres de distància se li ha d’oferir allotjament, això és una llei morta. En el cas de les empreses de treball temporal, no es fiscalitza per tal de garantir que s’ajudin els temporers amb l’habitatge.
“Hi ha agricultors que van amb furgonetes a les places on hi ha la gent i demanen qui vol treballar”. GettyImages
“Aquí hi ha un joc que fan els uns i els altres. L’agricultor diu que no ha de facilitar l’allotjament perquè ell l’ha contractat a través de l’ETT que és a Lleida, és a dir, que no està a més de la distància. I l’ETT diu que no sap “si aquest treballador ha vingut de més lluny, perquè ha vingut directament a la meva oficina”, assenyala l’activista. Com a conseqüència, centenars de treballadors viuen al carrer.
A banda del sistema de contractació, Llibert indica que el conveni agrari també és precari. Des del sou baix, que ronda els set euros bruts, les de 10 a 12 hores laborals sense pagament per les extres, i la inestabilitat de treballar uns dies sí i altres no, dificulta adquirir un nivell de vida digne. “El més pervers del sistema és que tenen molta gent cada estiu i cada dia esperant que el dia de demà li donin feina”, declara.
Al final, els temporers es troben entre l’espasa i la paret, ja que pel fet de no tenir empadronament a la ciutat on busquen feina, no són elegibles per a rebre ajudes que els facilitin la seva estada.
Un sistema que no funciona
La responsabilitat és sempre d’algú, i en aquest cas l’activista pensa que la responsabilitat d’atendre el problema dels temporers és “de molta gent”. En el cas de l’administració pública, tenen el deure de fiscalitzar que no s’estiguin vulnerant els drets dels treballadors i garantir inspeccions laborals periòdiques i eficients. “Gairebé no hi ha inspeccions laborals, hi ha tres o quatre inspectors per una campanya que ocupa a uns 30.000 treballadors”.
Tanmateix, el sistema agroalimentari és insostenible, diu Llibert, ja que el model de tenir pocs treballadors una part de l’any i en una altra part triplicar la quantitat de mà d’obra es pensa per a l’exportació “i no per a una alimentació sostenible al llarg del temps que tingui camps amb diversitat de cultius, que permetin que els treballadors puguin generar una certa estabilitat durant tot el curs”.
Les administracions haurien de garantir els drets dels treballadors amb inspeccions laborals periòdiques i eficients. GettyImages
Finalment, Llibert ressalta que la Llei d’Estrangeria és “purament racista“, i per això també necessita canvis que vagin d’acord amb la realitat que viuen els estrangers a la ciutat.
Fruita amb Justícia Social: 7 anys de lluita
L’organització va néixer sota un context en què el tema dels temporers s’abordava des d’eixos molt diferents i no interrelacionats. D’una banda, del sector econòmic es parlava de l’agricultura com un motor potent a l’economia, però no es parlava dels temporers. De l’altra, les organitzacions no governamentals i socials atenien aquests treballadors com a persones en situació de vulnerabilitat com a persones migrants sense llar, oblidant que eren treballadors essencials a l’agricultura.
“Vam néixer amb una idea clara, que no deshumanitzarem aquests treballadors. No podem oblidar que aquí hi ha una responsabilitat empresarial molt important, perquè no pot ser que siguin les ONG les que estiguin atenent les necessitats bàsiques d‟aquestes persones”, explica.
Des de Fruita amb Justícia Social fan incidència política per denunciar les situacions que passen al camp, i acompanyar els treballadors en l’organització i la denúncia. En aquest sentit, assisteixen a la traducció dels convenis i expliquen als treballadors que no entenen l’idioma quins són els seus drets. “Tenim com a objectiu apuntar solucions que contemplin totes les perspectives: laboral, antiracista i la social, per la pobresa que pateixen“, conclou.
Al final, el què demanen per al col·lectiu de temporers és acabar amb “la contradicció tan bèstia” que qui agafa la fruita pot ser que aquella mateixa nit passi gana.
L’entrada Fruita amb Justícia Social: “S’ha d’acabar amb la contradicció tant bèstia que qui recull la fruita pot ser que passi gana” ha aparegut primer a El Diari del Treball.
