Entrevista a María José Asís Garres, responsable del coworking La Vitrina, de l’Hospitalet de Llobregat, que es basa en el concepte de l’intercanvi, que sempre és una forma de cooperació, de coneixement i de creativitat.
La María José té un coworking, La Vitrina, al barri del Centre. Si heu sentit aquest mot, però no sabeu ben bé què significa… o què implica, pareu atenció perquè, a banda de l’espai físic, de les parets, els routers i altres andròmines imprescindibles en les feines del nostre temps, el coworking té tot un concepte al darrere, basat en l’intercanvi, que sempre és una forma de cooperació, de coneixement i creativitat. Però aquest nou format de feina també té aspectes controvertits, que la María José comenta amb el mateix estil i naturalitat amb què gestiona el seu coworking.
Amb l’anglès d’estar per casa i el traductor de Google m’arriba per traduir ‘coworking’ com a ‘treball col·laboratiu’, però suposo que hi ha més filosofia al darrere, quin és el propòsit d’un coworking?
Oferir un espai físic per treballar a qui vulgui sortir de casa o d’una oficina tradicional per no treballar sols, per reduir costos compartint un espai físic, per aprofitar que estem amb més gent per ajudar-nos a solucionar problemes, i si, de rebot, surt una oportunitat laboral, més que millor.
Llavors, podríem dir que el coworking és una mena de teletreball, però amb socialització i creativitat?
Amb socialització segur, la creativitat ja depèn dels companys i les companyes. De vegades hem organitzat algunes trobades, els Vitribeers, on buscàvem fer comunitat i d’alguna manera potenciar les associacions creatives entre els assistents, entenent creativitat com a capacitat per trobar relacions entre idees abans no relacionades i que es manifesten en forma d’elements nous.
En el cas de la Vitrina, escolliu o prioritzeu possibles perfils que puguin complementar-se bé i ser compatibles amb persones que ja hi treballin o no hi ha cap restricció i hi pot accedir tothom?
A La Vitrina tenim uns espais que determinen una mica els perfils de les persones que els ocupen. Tenim dues sales grans perquè hi treballin equips petits de persones. Ara mateix una està ocupada de fa temps i l’altra ara mateix no l’ocupa ningú. L’altra sala té taules individuals per projectes individuals. Som un coworking petit i tenim perfils molt diferents. De moment no està sectorialitzat.
En la mateixa línia, hi ha algunes professions típiques o més característiques dels espais coworking, quines serien? O, en tot cas, quin serien els perfils professionals més comuns a La Vitrina?
Doncs, n’hi ha tantes com professions diferents que necessiten una taula per treballar (riu). Hem tingut dissenyadors i persones que cosien a màquina elles soles en una sala, però també tenim un formador, una redactora, un enginyer industrial, un programador informàtic o una traductora.
Hi ha interrelació a nivell professional entre les persones que treballen a La Vitrina, s’intercanvien idees, fan feines conjuntes, es passen possibles clients… o comparteixen l’espai i prou?
Entre els companys ens demanem ajuda quan la necessitem, aquí a l’oficina. També si necessitem perfils professionals determinats ens demanem entre nosaltres si coneixem algú. Així ens hem passat oportunitats de col·laboració professional entre nosaltres i a d’altres persones que no treballen ara aquí. Som un hub de contactes.
Coworking seria part del camp semàntic d’altres mots com emprenedoria i start-up, posem per cas?
Suposo que si, com a emprenedor, vols començar un projecte nou i no tens prous diners per pagar-te una oficina d’ús exclusiu, aquí tens una solució econòmica. També hi ha companys que treballen per tercers sense una oficina corporativa i han decidit treballar des d’aquí. Aquest perfil també existeix.
Cal pensar que el servei que més es valora en un coworking és una connexió ràpida i potent a Internet, oi? Els coworkings son la conseqüència lògica de les feines que propicia el món digital?
El fet de necessitar una taula per treballar ja acostuma a anar lligat a una connexió d’Internet. La connexió és vital. Hem tingut clients esporàdics que necessitaven un lloc on connectar-s’hi puntualment per fer reunions durant un temps. I altres han fet una cerca ràpida als cercadors i ens han trobat.
I quines altres prestacions, serveis o comoditats valoren també les persones usuàries de la Vitrina?
Tenim unes sales més reduïdes que es poden fer servir per tenir una mica més de privacitat, per rebre o impartir formacions o fer vídeo trucades. També disposem d’un espai comú amb nevera, cafetera, microones i una taula on podem dinar o compartir l’esmorzar. És la nostra cuina.
L’eclosió del teletreball arran de la pandèmia de la Covid, us ha jugat a favor als centres de coworking?
No realment com podríem esperar. A partir del moment que vam poder obrir, amb el confinament i el covid molt recent, hi havia restriccions sanitàries molt estrictes. Alguns companys van deixar el coworking per prudència i van seguir treballant des de casa. Van tornar quan ja es va relaxar la situació i hi havia més seguretat. Sobre la taula, la flexibilitat que han assolit les empreses respecte del teletreball sí que hauria d’haver fet que els treballadors truquessin a la nostra la porta, però el cas és que hi ha gent que ha vist que es troba còmoda a casa, o que directament pensa que no li surt a compte fer una despesa només per un parell de dies a la setmana.
Quina és l’estada mitjana a La Vitrina de les vostres persones usuàries? No haver de fitxar o no tenir un horari fix, com passa a la majoria d’empreses, fa que s’allargui la jornada o la clau és la flexibilitat?
Tenim companys que porten molts anys amb nosaltres. El promig de l’estada a La Vitrina és llarg, perquè aquí venen persones del barri o de prop. Els nòmades digitals que viuen fent la volta al món amb escala a Bali, posem per cas, no acostumen a arribar l’Hospitalet, si més no, de moment. Quan hi ha flexibilitat horària, pots entrar quan vulguis i sortir quan cal. Això també passa.
El Govern central, la patronal i els sindicats acaben de pactar diverses qüestions laborals, entre d’elles, una primera regulació del teletreball, dret a la desconnexió… hi estàs d’acord, calia regular-ho?
El confinament va precipitar sense remei un tipus de treball que a no havíem viscut fins ara en unes circumstàncies dures, amb habitatges no preparats per conviure-hi 24 hores non-stop i, a més, haver de treballar. Crec que establir el dret a la desconnexió era inevitable per no acabar molt pitjor.
En relació amb això, també hi ha qui diu que la no presencialitat als llocs de feina, a les empreses, pot afeblir les reivindicacions laborals i professionals de caire col·lectiu, què en penses?
Si els companys d’una empresa no es relacionen de prop i no comparteixen els problemes, és ben segur que triomfa el “divide y vencerás”. Està clar que costarà més conservar el diàleg entre companys i companyes, que és el que després permet elevar les reivindicacions col·lectives. D’altra banda, em consta que hi ha sindicalistes que treballen a coworkings. Haberlos haylos.
Moltes empreses estan deixant enrere les oficines pròpies, en favor de coworkings, és el cas de La Vitrina també, hi ha gent que treballi per a les seves empreses des del vostre centre? Què creus que empeny una empresa a triar un coworking, en comptes d’una oficina tradicional?
A la sala de l’entrada hi ha 3 de 5 persones que treballen per tercers des de la seva taula i que tenen una nòmina. En una altra sala acollim una empresa que té un equip de persones que ve de forma regular. Crec que quan una persona munta una empresa té moltes incerteses, i tenir un espai en un coworking serveix per reduir una despesa que d’altra manera podria doblar-se o triplicar-se.
Per cert, remenant per la xarxa m’he trobat força articles que lliguen els mots coworking i coliving…
El coliving és un altre servei que han afegit alguns coworking perquè hi puguis treballar i viure-hi durant una temporada. Allà, a banda de l’espai per treballar, tens totes les despeses cobertes.
Hi ha un rànquing de coworking, com us agrupeu, teniu cap òrgan representatiu català o estatal? I a casa nostra, quina implantació tenen els espais coworking comparat amb d’altres països?
Per un rànking només has de buscar a Google “millors coworkings”. I, pel que fa a les entitats representatives del sector, doncs tenim Cowocat, aquí a Catalunya, i l’ Aecoworking a Espanya.
Fins a quin punt és important l’entorn físic d’un coworking per fomentar la cooperació creativa? Als espais coworking, hi ha tendències? La majoritària diria que és la d’espais tipus escandinau, però a La Vitrina heu optat per una ambientació més retro o vintage, com va ser?…
Els coworkings creats adhoc són espais amb separacions de vidres, amb llum, terrasses… Nosaltres buscàvem un local al barri que ja existís i que ens pogués acollir. Es va fer una bona negociació del preu i ens el vam quedar. Això era una antiga farmàcia, d’aquí les vitrines que ens donen nom, i l’habitatge de la família que la regentava, així que té una estructura molt atípica. Vam condicionar-lo, vam portar-hi mobles i el vam decorar al nostre gust. En aquest cas, el toc vintage el dona la fusta, les rajoles i el mobiliari principalment, i alguns elements decoratius.
Creus que teletreball, a casa o en un espai coworking, s’acabarà imposant com a fórmula estàndar?
No ho crec. Encara que molta gent hagi aconseguit mantenir-lo, el teletreball s’ha reduït molt en aquests últims 3 anys. Malgrat tot, sempre hi haurà persones que s’estimaran més sortir de casa per treballar i que voldran estar acompanyades durant la jornada laboral i treure’n algun profit.
Text: Olivia Folch Singer
Fotos: Bibian Escudero
Aquesta entrevista ha sortit publicada a Districte7
