Entrevista al col·laborador històric de la revista assenyalada per l’extrema dreta a nivell local
Infogai és la revista històrica del col·lectiu LGTBIQ+ a Catalunya. Sense esperar-s’ho, fa unes setmanes va esdevenir el centre de les crítiques de l’extrema dreta santcugatenca. La presència d’alguns exemplars de la publicació al Casal Torreblanca no va agradar a Vox, que va denunciar-ho per xarxes i fins i tot ho va portar al Parlament. Una vinyeta on apareixien diversos homes nus jugant amb la broma d’imaginar-se el públic nu per perdre la por escènica va ser una de les imatges emprades pel partit, que acusa la Generalitat i l’Ajuntament d’adoctrinar els infants.
Res de nou, a ulls d’Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori Contra la LGTBIfòbia i col·laborador de la publicació des dels seus inicis, que atén elCugatenc pocs dies després de l’incident per parlar del sentit de la publicació i del seu recorregut històric, clau com a compendi històric de la lluita per la diversitat i la igualtat a Catalunya.
– Per què vas decidir col·laborar amb la revista?
– Perquè va néixer en el marc del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), del qual en formo part. Va ser una revista importantíssima, especialment als anys 80 i 90 perquè Infogai i Lambda eren els únics mitjans propis del moviment LGTBIQ+. És simbòlica i icònica, un arxiu de la memòria històrica. Ara és una revista molt plural, que ja no depèn del FAGC i on col·laboren moltes entitats i col·lectius, activistes… Està molt implicada en les reivindicacions i lluites que hi ha a Catalunya.
Tot i que ara és una revista independent, que no forma part de cap col·lectiu, té la complicitat i el suport de l’Observatori Contra l’Homofòbia, del Grup d’Amics Gais… A nivell territorial també arriba molt més enllà de Barcelona. És una revista molt coneguda i reconeguda dins del moviment.
– Quin sentit tenia la revista als seus inicis i quin sentit té ara?
“Infogai era l’única forma de tenir accés a notícies internacionals i de reivindicacions del moviment”
– En els seus inicis era importantíssima perquè era l’única que existia. Recordo quan l’editàvem amb una Olivetti. Era l’única forma de tenir accés a notícies internacionals i de reivindicacions del moviment. També era referent d’informació en fites importants com el matrimoni igualitari. Actualment és l’arxiu de tota aquesta història, una eina imprescindible de memòria històrica. A més, sempre ha tingut un caràcter universal, per això és gratuïta i viu de les contribucions de publicitat d’empreses i institucions. A més, fa d’altaveu dels serveis existents. També ha cuidat molt la llengua, amb la majoria dels continguts en català.
– Per tant, hi ha molt d’activisme?
– Hi ha un equip de maquetació, un consell de redacció… Té molts col·laboradors perquè no pot tenir assalariats. Hi ha un 70% d’activisme i un 30% de dedicació professional, podríem dir.
– La llei trans, la mirada queer… Això està sobre la taula i així ho explicita la revista.
– La revista és trimestral i, per tant, no podem fer actualitat. Per això intentem aportar reflexió. Segur que tothom sap que s’ha aprovat la llei trans però podem explicar com es va construir o parlar sobre algun aspecte específic que potser no és conegut. Darrerament també parlem molt de l’extrema dreta i dels discursos d’odi. També hem intentat aportar mirades que normalment s’obvien com ara la gent gran del col·lectiu.
Infogai sempre té present la mirada cultural mitjançant la crítica d’una obra de teatre, un llibre… També hem de ser capaços d’obrir la porta al col·lectiu d’asexuals, persones no-binàries… Són mirades que no surten a la premsa diària o, si hi són, és de forma estereotipada.
– Ho feu perquè voleu arribar a tothom?
– Sí, la distribució és a les seus d’entitats LGTBQ+ de tot el país i també a locals, restaurants, bars… on va la gent LGTBIQ+. També volem ser als llocs institucionals, que és el que ha denunciat Vox a Sant Cugat: centres culturals, biblioteques, centres de joves, de gent gran… Tenim un suport important de les institucions, sobretot de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, amb campanyes que s’anuncien a la revista.
– Us ha sorprès l’assenyalament i que hagin dit que requisaven els exemplars que han trobat?
“L’actitud del partit d’ultradreta reforça la nostra idea de combatre el discurs d’odi”
– L’actitud del partit d’ultradreta reforça la nostra idea de combatre el discurs d’odi. Fer-ho comporta que els que emeten aquest missatge no suporten la contrarèplica i la reflexió. Més que sorprendre’ns, ens fa saber que estem en el bon camí.
– En aquest cas, assenyalaven una vinyeta amb homes nus.
– Cadascú ha de saber què li escandalitza. Això diu molt de l’imaginari en què viuen.
– Teniu alguna estratègia per arribar a la gent jove tenint en compte que fa més consum digital que en paper?
– Com deia, no pensem ser un mitjà que sigui a la motxilla dels joves sinó més bé que se’l puguin trobar a un bar o a algun altre lloc, per així poder reflexionar més enllà d’allò immediat. O sigui, reflexió i donar a conèixer com hem arribat fins aquí. Entre tuits, trucades i Whatsapps, que puguin veure la revista Infogai i dedicar uns minuts per a reflexionar.
– I de cara al futur?
– Més enllà del format paper, intentem visibilitzar-la per les xarxes socials i que sigui consultable en línia. Hem de poder estar a tots els mitjans online. Tenim el web en construcció tot i que no crec que el tinguem acabat aquest any. La qüestió és trobar el finançament per poder-ho fer. Estem oberts a rebre suport econòmic de qualsevol persona que vulgui ajudar-nos.
Foto: Eugeni Rodríguez és president de l’Observatori Contra l’LGTBIfòbia i col·laborador d’Infogai | Jordi Pascual Mollá
