Una “virtut” molt estesa en la política institucional en general és reduir a l’absurd més simple els arguments de l’oponent. Aquest principi el compleixen a la perfecció molts càrrecs públics de colors polítics ben diferents sempre que coincideixen amb algú que s’oposa a les seves idees de futur. En el cas concret del faraònic projecte dels nous accessos viaris-ferroviaris al Port de Barcelona, quan des de Zeroport hi fem objeccions importants, senzillament, ens repeteixen: “esteu en contra del tren”.
Mirarem de transcendir semblant absurditat. I des d’aquestes línies, intentarem explicar de manera fàcil en què consisteix el projecte dels accessos, què suposa i, també, les nombroses raons per rebutjar-lo en rodó, amb l’esperança que, ara que venen eleccions, algun dels citats càrrecs públics (en especial l’actual president del Port de Barcelona i qui vingui després) llegeixi el present escrit i pugui reflexionar oportunament sobre la barbaritat que representa tirar endavant aquest pla.
La proposta dels nous accessos viaris-ferroviaris del Port de Barcelona ja té gairebé vint anys d’història, i, durant tot aquest temps, la seva tramitació ambiental-administrativa s’ha farcit de nombroses irregularitats. En essència, consisteix en la destrucció i impermeabilització definitiva de l’antiga llera del riu Llobregat i el marge esquerre de l’actual curs del riu des de la desembocadura fins més amunt de Cornellà, tots dos espais amb un gran valor ambiental. A l’antiga llera, s’hi volen construir una nova autopista de quatre carrils; tres noves terminals de ferrocarril (una de ferroutage -per passar mercaderies de camions a tren- i dues intermodals -per al transport de contenidors que arriben i marxen en vaixell-), i diversos vials elevats amb una rotonda i nus viari també elevats. I al marge esquerre, es preveu fer-hi una nova via de tren, la continuació de l’autopista de quatre carrils i una altra estació ferroviària per gestionar més contenidors.
Les administracions (Estat, Generalitat, Port i Ajuntaments del Prat de Llobregat i Barcelona) defensen acríticament aquests projectes perquè consideren que són sostenibles i que serviran per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) ocasionades pel transport massiu de mercaderies. Però tal afirmació és falsa en molts sentits. Així, per què ens hi oposem frontalment?
En primer lloc, perquè els diferents projectes descrits es basen en una Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) ultracaducada. La situació de la zona ha canviat molt en els últims deu anys, i la DIA no s’ha actualitzat des del 2013. A més, tots els projectes han de trobar el difícil encaix en un Pla Director Urbanístic (PDU) previ, la tramitació del qual, molt probablement, s’aturarà per la convocatòria d’eleccions i del qual encara no s’han ni contestat les al·legacions fetes.
En segon lloc, perquè per reduir els impactes climàtics del transport massiu (i desmesurat) de mercaderies, el que cal és reduir-lo, no pas fer noves infraestructures que l’impulsin encara més. A sobre, el mateix PDU reconeix que l’execució dels nous accessos comportaria augmentar un 27% el trànsit de vehicles i camions a l’àrea metropolitana. Així doncs, més contaminació. Convé recordar que, pel que fa a l’àrea metropolitana, hi ha dues sentències judicials fermes que condemnen les administracions públiques per no aplicar mesures suficients de millora de la qualitat de l’aire.
En tercer lloc, perquè el delta del Llobregat es troba sota el ciment en més d’un 60% de la seva superfície, fet que té implicacions molt negatives en els seus ecosistemes i recursos hídrics, tant superficials com profunds. Aquest espai vital per a tot ésser no pot destrossar-se més en nom d’un progrés ben malentès. En aquest sentit, els terrenys afectats haurien d’haver estat protegits ambientalment ja fa anys, tal com reclama des del 2021 la Comissió Europea, però la Generalitat no està complint els requeriments europeus. Cal destacar també que la planificació d’aquestes actuacions no té gens en compte el gran reservori de carboni que representa el sòl sense urbanitzar, factor clau per no agreujar l’escalfament global.
En quart lloc, perquè la planificació virtualment no considera necessari ni rellevant tenir present l’elevada contaminació i emissió de GEH que generaran les obres, ni, tampoc, el gran consum d’energia i aigua que comportaran. En una situació d’emergència per sequera que sembla que s’aguditzarà els pròxims anys arran del canvi climàtic, això és especialment greu; més encara si hi ha afectació directa en els aqüífers deltaics.
En cinquè lloc, perquè les administracions que promouen els nous accessos al Port no fan cap previsió, irresponsablement, sobre els efectes de la crisi energètica en curs, que suposarà una reducció progressiva del flux global de mercaderies, ja que els combustibles seran cada cop més difícils d’obtenir. I ometen, també, les previsibles conseqüències de l’augment del nivell del mar a tota la zona. Amb tals perspectives, caldria estudiar amb rigor què és realment necessari i convenient, i no s’està fent.
En sisè lloc, perquè no se sap quant costaran les obres, i, com és habitual que passi amb els plans per a megainfraestructures d’aquest país, de segur esdevindran un pou sense de fons de diners públics. Fa un any, es considerava que amb 600 milions d’euros n’hi hauria prou; ara ja es parla de més de 700, i pujant.
En setè lloc, perquè si s’acabés aprovant definitivament el PDU, els espais lliures-verds obligatoris per normativa urbanística quedarien fora de l’àmbit de l’antiga llera, i s’ampliaria al màxim la zona logística del Prat. Això es traduiria en més negoci especulatiu per a Merlin Properties, que gestiona via Cilsa els parcs logístics del Port. Igualment, els espais lliures-verds es traslladarien al Prat de Llobregat, en una zona que avui és Parc Agrari i zona verda, amb la qual cosa s’eliminaria superfície agrícola en un dels indrets més fèrtils de la Mediterrània.
Malgrat tot plegat, la construcció dels nous accessos del Port, plena d’irregularitats, ja ha començat. Si tots els arguments exposats no són suficientment importants per oposar-se al nou ecocidi i trinxament del Delta que impliquen aquestes obres, deixem per a d’aquí a ben poc l’anunci d’altres motius igualment escandalosos i indignants, a fi de no cansar en excés les ments generoses que hagin tingut prou esma per arribar fins aquí.
En l’actual escenari de devastació ecològica a escala planetària (i amb les noves i preocupants evidències sobre l’aturada del sistema de corrents superficials i profunds a l’oceà Atlàntic, fruit de l’escalfament global), projectes com els descrits són l’últim que s’hauria de promoure. Però, en realitat, “això no és així, perquè els negacionistes climàtics [ja se sap] sou [som] la gent que es preocupa per la terra, ja que “esteu en contra del tren” i la seva sostenibilitat”.
Joan Manel del Llano: Llicenciat en Biologia, soci de Depana i membre d’Ecologistes en Acció i de ZerØport (plataforma pel decreixement del port i l’aeroport de Barcelona).
