En el sistema sanitari públic, el col·lectiu d’infermeria -el més nombrós de la sanitat-, i concretament el sector d’infermeres familiars i comunitàries són la porta d’entrada als centres d’atenció primària i resolen molts dels motius de consulta de la població. Durant la pandèmia va ser un dels col·lectius més aplaudits per la societat i també un dels més sobrecarregats de feina, posteriorment, liderant tot el calendari de vacunacions i posant al dia totes les visites aplaçades durant el confinament. Com veu ara el sector?
Després de la pandèmia s’ha ampliat i reforçat el personal d’infermeria a l’Atenció Primària, però són encara recursos totalment insuficients; estem molt per sota de la ràtio europea en infermeria. La infermera ha ampliat molt les seves competències, i els centres de primària hem abarcat moltes feines que abans no es feien als CAPS, hi ha molts processos ambulatoris que abans es feien als hospitals i ara es deriven als centres de primària… i tot això suposa més càrrega per al sector de la infermeria.
Creu que els CAP’s sobrepassen actualment les seves competències?
No, hi ha problemes de salut que no són complexes i que els pot resoldre perfectament una infermera, tot i que la població encara no n’és massa conscient d’això, i quan es parla d’atenció primària encara es pensa en un metge; però tothom té una infermera assignada, i moltes de les consultes que es fan a primària les pot resoldre la infermera. Ja ens sembla bé que tot allò que es pugui fer al domicili o al centre d’atenció primària es faci, és millor que fer-ho a l’hospital, però això requereix recursos.
Quines característiques específiques ha de tenir infermera familiar i comunitària?
La diferència amb la resta d’infermeres és que se li assigna una població i actúa dins d’una comunitat; la infermera comunitària el què fa és proporcionar cures, compartides amb altres professionals, a les persones, a la família i a la comunitat durant tot el cicle vital, amb l’objectiu d’intentar millorar la qualitat de vida d’aquestes persones, sobretot amb tot allò què fa referencia a la promoció de la salut i en la rehabilitació i recuperació, o en l’acompanyament al final de la vida.
Cada equip format per metge i infermera (ara s’ha ampliat aquest equip amb un administratiu) treballa amb unes 1200-1500 persones assignades, i la infermera ha de conèixer molt aquesta comunitat i l’entorn social i familiar de cada persona, així com la seva història de vida, que és el què la diferencia.
Què es reivindica des de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya que presideix?
Defensem l’especialitat, que ara mateix no es té en consideració. En el grau d’infermeria hi ha 7 especialitats reconegudes en el decret de l’any 2005: salut mental, llevadora, pediátrica, geriatria, medicoquirúrgica, salut laboral i familiar i comunitària. L’especialitat està reconeguda a Catalunya, però la nostra reivindicació és que, des de l’any 2013 que es graduen les primeres infermeres familiars i comunitàries que han fet el grau, no hi ha una sortida laboral específica.
A tota Espanya tenim actualment unes 3500 infermeres especialistes formades via EIR (infermer intern resident) i 14.000 via excepcional, però a Catalunya no tenen creades les places de treball per a les especialistes, i això és un greuge comparatiu respecte a d’altres comunitats autònomes, tenint en compte que Catalunya és la comunitat que més especialistes forma.
Quina resposta rebeu de l’administració a les vostres demandes?
Ho hem parlat amb el Departament de Salut, i sembla que ara el fet de reconèixer laboralment la categoria professional de les infermeres ja és un tema que tenen a sobre de la taula; em consta que la fidelització dels professionals i la creació dels llocs de treball és prioritària, i esperem que durant el 2024 ja hi hagi el desplegament de la implantació de l’especialitat en els llocs de treball.
Hi ha una manca d’especialistes en infermeria familiar i comunitària a Catalunya?
En aquest moment hi ha una manca de professionals sanitaris en general; la gent continua marxant fora, perquè els ofereixen unes millors condicions laborals. I la infermera actualment té un paper molt rellevant, és l’eix central de les cures a la població, perquè en definitiva el què fem a l’atenció primària és tot el tema de promoció i prevenció de cures a les famílies, i l’infermera és experta en aquest tema. Alhora, una població envellida requereix de més cures i té més problemes de salut.
Les futures generacions d’infermeres es van incorporant a aquesta especialitat?
Va creixent la demanda, tot i que és veritat que el fet que no hi hagi el lloc de treball reconegut ara mateix pot fer que una infermera que acabi la carrera es desmotivi i no segueixi estudiant l’especialitat, a la qual hi ha de dedicar dos anys més per ampliar la seva formació.
L’entrada Ester Giménez: “La infermera familiar ha ampliat molt les seves competències i pot resoldre moltes consultes que es fan a primària, però això requereix recursos” ha aparegut primer a El Diari de la Sanitat.
