L’acció pretén mantenir la integritat del parc, que ha esdevingut el principal pulmó verd de la ciutat de Badalona.
L’Associació Els Verds de Badalona ha presentat un plec d’al·legacions al Pla Director Urbanístic Metropolità de Modificació (PDU-M) del Polígon PA-3 del sector de Sant Bru del Parc de Ca l’Arnús. Aquest recurs pretén tombar el projecte de construcció en l’espai natural de dos blocs de pisos encara vigent. L’acció legal coincideix en un 100% amb un altre recurs presentat per Plataforma de Defensa de ca l’Arnús.
El parc ocupa 10,8 hectàrees, de les quals tres pertanyen a Can Solei i gairebé vuit a Ca l’Arnús. Limita al nord amb la C-31, a l’oest amb el carrer de la Seu d’Urgell, al sud amb el carrer de Sant Bru i a l’est amb la riera de Canyadó.
Al segle XIX, Evarist Arnús i de Ferrer, un banquer, financer, inversor, filantrop i mecenes destacat, amb un paper rellevant en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, va adquirir per pública subhasta vuit hectàrees de l’antic Mas Solei, que va unir a una finca de la seva propietat. En origen totes dues parcel·les havien estat una sola finca.
Les al·legacions presentades per l’Associació d’Els Verds tenen com a objectiu: “la suspensió de la llicència d’obres de Covesa i de la finca en «L» del darrere (UP.1) del Polígon d’Actuació PA-3”. També reclama “requalificar la finca edificable UP.1 (incloent-hi Covesa) de titularitat privada (clau 12) del Polígon d’Actuació PA-3 a sistema de parcs i jardins urbans de tipus metropolità (clau 6c) per integrar-les plenament al Parc Metropolità de ca l’Arnús”.
A més, es demana “expropiar o permutar les finques (UP.1 i UP.2) de titularitat privada (7.831 metres quadrats) del Polígon d’Actuació PA-3 per a la seva requalificació com a sistema de parcs i jardins urbans de caràcter metropolità (clau 6c), per integrar-les al Parc Metropolità de ca l’Arnús”.
També es reclama “anul·lar el vial (clau 5), previst al PGM absolutament innecessari que travessa el parc des de la riera de Canyadó fins al carrer Seu d’Urgell”. En conseqüència, proposa “requalificar l’esmentat vial (clau 5) com a sistema de parcs i jardins urbans de tipus metropolità (clau 6c), per integrar la seva superfície al Parc Metropolità de ca l’Arnús”, segons consta en el document presentat.
Llarga reivindicació ciutadana
Les actuacions que reivindiquen les organitzacions ciutadanes i ecologistes fan referència al Parc de Ca l’Arnús, la finca situada al bell mig de Badalona i que ha esdevingut una de les poques zones verdes de la ciutat. En aquest sentit, recorden que ja l’any 1936 els terrenys van ser expropiats i posteriorment oberts a la ciutadania com un parc públic.
El primer ajuntament democràtic després de la dictadura franquista va comprar un 30% de la finca per un import de 50 milions de pessetes. L’octubre de 1980, un equip compost pels arquitectes Francesc Lladó i Joan Antoni Padrós, van confegir una proposta de protecció del conjunt, mitjançant la seva inclusió en el Catàleg Municipal Normatiu d’Edificis, Conjunts Urbans i Construccions d’Interès Públic a Protegir. La qual, sota la fitxa C-20, va ser aprovada el 27 de setembre de 1984 per part de la Corporació Metropolitana de Barcelona. A l’esmentada fitxa C-20 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Municipal, els arquitectes, autors de la mateixa, van considerar que: “el Parc de Ca l’Arnús, junt amb el de Can Solei, constituiran el futur gran parc central que Badalona necessita”.
Cap a 1996 la comissió Tècnica assessora del Patrimoni Arquitectònic i Cultural de Badalona va informar en contra del Pla Especial de la finca de ca l’Arnús (aprovat per PSC, CiU i PP) que, segons els Verds, amb dos nous edificis, malmetia el castellet, el llac navegable i una part important de la massa forestal del jardí romàntic.
A conseqüència de les mobilitzacions ciutadanes que va protagonitzar la plataforma: Ca l’Arnús Parc Públic es va aturar el projecte, que les entitats consideraven “especulatiu”.
No obstant la frenada del projecte, les entitats van mantenir la pressió amb la presentació d’un procés contenciós administratiu, pressionant en el sentit d’obtenir un acord amb la propietat amb la declaració de Ca L’Arnús com a Bé Cultural de la ciutat i convertir-lo en un parc metropolità. Finalment i a mercè d’aquesta lluita popular, l’any 2002 el parc assoleix la declaració de parc públic.
Més tard es va saber que l’acord entre l’Ajuntament i la família Arnús implicava el pagament de 280 milions de pessetes en metàl·lic i incloïa també de la permuta de tres parcel·les municipals, que van passar a ser de la família Arnús. El pacte afegia el trasllat de l’edificabilitat del parc a una finca propera a l’Avinguda President Companys per tant, l’ajuntament només va adquirir realment el 94% dels terrenys del recinte històric de ca l’Arnús.
Durant vint anys l’Ajuntament de Badalona no va fer cap pas per comprar el 6% restant de Ca l’Arnús.
D’altra banda, les entitats ciutadanes recorden que en els vint anys esmentats el parc ha anat perdent espais: dins el parc s’ha construït l’escola CEIP Lola Anglada, un bloc d’habitatges, un dipòsit de material de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i uns barracots de l’IES la Riera.
El 2009 es produeix una modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) del carrer Sant Bru, sense que hi hagués informació pública, afirmen els recurrents.
El 2018, les entitats descobreixen la presentació d’un projecte per edificar dos blocs d’habitatges. La ciutadania que creia que el 100% del parc era públic es va assabentar que dins del parc encara hi havia tres finques privades.
Més tard, la pàgina web de la immobiliària Metropolitan House de Barcelona publicitava la comercialització d’habitatges d’alt standing dins el parc. En la informació pública de la reparcel·lació, l’opinió de la ciutadania assistent va ser rotundament negativa al nou pla.
Arran de la mobilització ciutadana, el juliol de 2022 la Junta de Govern de l’Ajuntament de Badalona va retirar de l’ordre del dia l’aprovació del projecte de reparcel·lació i urbanització de les esmentades finques privades enclavades a Ca l’Arnús. La mesura incloïa un permís d’obres presentat per TUGSAL (Direxis) per construir dos blocs d’habitatges a prop del carrer Sant Bru.
Finalment, el desembre de 2022 el ple municipal aprova una moció de la Plataforma Defensem Ca l’Arnús que afirma: instar al govern municipal que activi el procés de permuta o expropiació de tres finques urbanitzables en els terrenys del parc a fi de suspendre de manera immediata el planejament previst de construcció dels dos blocs de pisos. I, en segon lloc, instar al govern municipal que faci efectiva la requalificació de les finques urbanitzables com a verd metropolità.
Aquesta notícia ha estat publicada a l’Independent de Badalona
