Els pressupostos són l’instrument financer a partir del qual els governs plasmen la seva voluntat política d’una manera més nítida. En els pressupostos hi ha quina previsió d’ingressos s’espera en un determinat exercici i en què està previst gastar aquests ingressos.
Estudiar i comunicar uns pressupostos a l’opinió pública no és una tasca senzilla, ja que uns pressupostos no deixen de ser una taula amb milers de files i moltes columnes, totes plenes de números, d’on treure en clar què vol fer el govern i per què ho vol fer no és sempre obvi.
Des d’Ara Molins, després d’estudiar a fons els pressupostos municipals que ens ha presentat el govern socialista i dels comuns per aquest any 2024, hem decidit intentar explicar-los a l’opinió pública d’una manera divertida i al mateix temps entenedora, defugint tecnicismes i emprant al·legories que tothom coneix.
No hem trobat una al·legoria més encertada per explicar aquests pressupostos que els 7 pecats capitals: la luxúria, la golafreria, l’avarícia, la mandra, la ira, l’enveja i la supèrbia. Tal i com els trobem representats als capitells dels claustres romànics tan característics dels monestirs de la nostra terra, o a les portalades de les nostres catedrals gòtiques, els pressupostos municipals d’aquest govern també ens proporcionen una clara imatge dels 7 pecats capitals.
El primer pecat d’aquests pressupostos, i també d’aquest govern, és la supèrbia, un orgull desmesurat. La supèrbia és no haver comptat amb els grups de l’oposició, que representem a més votants que el govern, a l’hora de confeccionar aquests pressupostos, tot i els molts oferiments per fer-ho que van haver des de principis d’any. El govern se’ns ha presentat recentment amb una proposta tancada de comptes municipals, on el marge de maniobra per la negociació era escàs, es podria dir que d’engrunes, i no ha fet cap mena esforç per buscar ni consens ni entesa. A aquest govern superb li agrada que li vagin al darrera, quan no entenen que la virtut es troba en la humilitat, i que si haguessin tingut en compte a tots els grups municipals a l’hora de fer els pressupostos qui hauria sortit guanyant són els molinencs i molinenques, que haurien pogut veure reflectides les seves necessitats d’una manera més exacta, i menys partidista, del que ho faran amb aquests comptes.
Supèrbia també és incrementar la partida de despeses de representació d’actes socials i polítics de l’àrea d’alcaldia de 15.000 a 20.000 euros anuals, com si 15.000 euros no fossin més que suficients, i segurament més que excessius, per dur a terme aquesta comesa. També en la línia de la supèrbia trobem l’increment de 17.000 a 23.000 euros anuals de la partida d’alcaldia en serveis audiovisuals i d’imatge. Sempre que hi ha un acte a la vila, el fotògraf contractat per l’Ajuntament busca només els millors robats de l’alcalde i els regidors del govern, per mostrar la seva magnanimitat i proximitat en nombroses publicacions que els polítics pengen a les seves xarxes socials personals, sense ni tan sols citar l’autoria o propietat pública de les fotografies. Es financen amb recursos públics els seus fotògrafs propis; les activitats i els seus protagonistes no són més que un decorat adient, i els regidors de l’oposició presents mai són fotografiats pels serveis audiovisuals oficials.
El segon pecat capital que aquests pressupostos encarnen és l’avarícia. Avarícia perquè aquests pressupostos, que contenen la previsió inicial d’ingressos més gran de la història de Molins de Rei, només han estat possibles gràcies a una pujada generalitzada de taxes i impostos el passat mes d’octubre de 2023, gràcies a la contracció de nous préstecs i un major endeutament i gràcies a un dels majors escàndols de la història recent d’aquest Ajuntament, que ha consistit en refinançar bona part del seu deute a 10 anys vista, amb períodes de carència durant tota aquesta legislatura, però amb grans despeses financeres a partir de la legislatura que ve, i amb un sobrecost financer total de més de 700.000 euros.
Perquè tothom entengui bé la naturalesa avariciosa i curt-placista d’aquest govern, en el darrer ple ordinari del mes d’abril es va aprovar només amb els vots favorables del govern una operació financera que hipotecarà les properes dues legislatures a canvi de donar marge financer a aquest govern durant el que li queda de mandat, per seguir gastant més i més i més. Ara Molins ja va votar en contra de l’increment històric d’impostos i taxes del passat mes d’octubre, denunciant que no podíem exigir als nostres veïns que s’aprestessin més el cinturó si l’Ajuntament no estava disposat a fer-ho, i advertint sobre la nostra preocupació per la clara voluntat d’aquest govern de pujar encara més els impostos als molinencs i molinenques aquest any i el següent (preveiem que l’últim any de mandat, abans de les eleccions, no pujaran els impostos, per sorpresa de ningú).
També hem alertat sobre l’increment desproporcionat de la ràtio d’endeutament en el poc temps que porta aquest govern al càrrec, i ja superem per molt el 60% d’endeutament sobre els ingressos anuals, malgrat la pujada d’impostos, que baixa la ràtio d’endeutament al apujar els ingressos. En els darrers 12 anys aquest Ajuntament havia fet un esforç molt important per reduir el seu endeutament i al mateix temps no pujar els impostos, però els comuns i els socialistes ho han tirat tot pel terra en menys d’un any de govern.
Passem de l’avarícia a la mandra, el tercer pecat capital. Aquest govern municipal, tot i que intenti projectar una imatge pública de bona gestió, esforç i compromís amb la vila, és sobretot un govern mandrós. Aquesta mandra congènita que podem apreciar clarament en alguns comportaments dels membres del govern, com la no assistència a cap acte públic d’un dels regidors amb dedicació completa, també té el seu trasllat en els comptes municipals. Dos aspectes dels pressupostos posen de manifest de manera inequívoca la mandra que assola aquest govern: la data de presentació dels pressupostos de l’any 2024 en ple mes de maig, pràcticament a meitat d’any, i el poc treballades que estan gairebé totes els partides de despesa, fet especialment preocupant en el cas de moltes partides d’inversió, amb números rodons. Els números rodons en un pressupost sempre són un clar indicatiu que no s’han treballat amb detall les partides i són sinònim d’improvisació.
Per seguir amb la dissertació teològica, hem de destacar la luxúria i golafreria d’aquest govern. Aquests dos pecats ens traslladen a parlar d’una disbauxa desmesurada, actitud que quan del que estem tractant són de recursos públics mai és de bon grat. Aquest entusiasme poc conseqüent el podem apreciar clarament en la relació de llocs de treball d’aquest any i la creació de nous càrrecs de direcció i comandament a l’Ajuntament que s’escolliran pel procediment de lliure designació. Com si l’assessora d’alcaldia no fos suficient, el nostre alcalde a dedicació completa aprecia la necessitat de contractar un gerent que pugui administrar l’Ajuntament durant les seves absències. Ferm creient en la meritocràcia, l’alcalde ha decidit que el millor sistema per escollir aquest alt càrrec de comandament és la lliure designació, sistema també conegut com l’elecció a dit. El mateix passarà amb 4 noves places de coordinació de diferents àrees de l’Ajuntament, que també s’escolliran per lliure designació. Aquests 5 nous llocs de treball a dit tindran un cost només en salaris, sense comptar la seguretat social, de més de 260.000 euros anuals.
En el mateix esperit dionisíac, el govern segueix dotant l’empresa pública municipal Molivers de més i més atribucions i finançament, quan clarament aquesta empresa no compta amb l’estructura suficient per assumir la provisió de tots els serveis que la deriva ideològica municipalitzadora del govern li pretén delegar. L’última ocurrència del govern auto denominat com el més progressista de la història és que Molivers assumeixi també la gestió de la gasolinera que hi ha al costat del bar Cèltic, a la cantonada del carrer de Foment amb l’avinguda de Clades. Des d’Ara Molins ja hem advertit de la inviabilitat tècnica i de l’elevat risc financer de la proposta, que encara està en estudi, i que pel bé de tots els molinencs i molinenques esperem que no tiri endavant.
Per més mostra de l’excés poc meditat del govern, ens plantegen com inversió estrella d’aquest exercici la compra de la Loto de Catalunya, al carrer de Ramon Llull, per 2.165.707 euros, sense haver explicat ni debatut abans amb la resta de grups polítics quin és exactament l’ús que se li pretén donar a l’edifici. També crida l’atenció que no hi hagi cap partida destinada a la més que necessària rehabilitació de l’espai, sigui quin sigui l’ús que se li doni un cop es porti a terme la compra.
En declaracions a Ràdio Molins de Rei, l’alcalde, reconvertit en expert del mercat immobiliari, s’ha referit a aquesta inversió com una “oportunitat única”, sense explicar ni tan sols què hi volen fer amb aquest edifici. No veiem sensat ni seriós aprovar una inversió tan important com aquesta als pressupostos sense abans no haver debatut amb la resta de grups polítics ni amb l’opinió pública sobre els usos que se li volen donar a l’espai. Pretendre l’aprovació d’un projecte tan estratègic sense abans explicar-lo manifesta, una vegada més, la falta de voluntat d’aquest govern de representar a tots els molinencs i molinenques.
Per acabar amb la luxúria i la golafreria, convé destacar que aquest pressupost contempla un increment de la despesa inicial de pràcticament el 9% respecte la despesa inicial del pressupost de l’any passat. La pregunta és si tot aquest increment sense fi de la despesa té algun impacte amb la qualitat dels serveis, ja que a la vista està que això fins ara no ha estat així.
Els últims pecats capitals dels quals hem de parlar són la ira i l’enveja. En aquest pressupost municipal no hi ha cap referència a la nova pista d’atletisme (enllaçar “nova pista d’atletisme ”amb l’article de la proposta de la nova pista d’atletisme; esborrar aquest parèntesis) que el poble tant necessita i que els socialistes també van prometre en campanya. Tampoc hi ha rastre del nou pavelló poliesportiu que havia de construir-se a on es troba actualment la carpa del costat del Parc de la Mariona, un projecte molt avançat i una de els promeses estrella també dels socialistes en campanya i que es va colar inclús al polèmic acord de govern que van signar amb els comuns. Aquestes absències es relacionen amb l’enveja i la ira perquè tots dos són projectes que va idear el Ramon Sànchez quan era regidor d’esports la passada legislatura, i el nou govern procura de manera deliberada esborrar tot rastre de la seva obra.
El tema de fons és que aquest govern té una certa por, perquè és conscient que representa una minoria electoral a la vila. Jo sempre dic que aquest govern és el Govern D’Hondt, perquè sense la llei d’Hondt, el sistema matemàtic de repartiment dels regidors en base als vots obtinguts, ara estarien a l’oposició.
Resulta difícil d’explicar que els grups de l’oposició tinguem més vots que el govern, però menys regidors, i resulta profundament preocupant que el Govern d’Hondt tingui tan poc en compte les aportacions de l’oposició, i especialment d’Ara Molins, que ens hem convertit en l’enemic a batre.
L’altre problema de fons d’aquest Ajuntament és que abans hi havia un cert equilibri dins el govern, amb un debat sa on les idees de cada grup eren debatudes i matisades fins arribar a un punt mig i raonable, però ara els comuns operen com una crossa acrítica i el poder resta de manera absoluta només en mans dels socialistes, de manera que l’equilibri s’ha trencat i cada cop l’acció del Govern d’Hondt obeeix més als capricis d’un determinat grup de persones i menys al sentit comú que sempre emergeix quan hi ha un debat serè i honest sobre els temes.
Per totes aquestes raons, i moltes més, Ara Molins hem votat en contra dels pressupostos municipals de l’any 2024. Ens hauria agradat haver pogut votar a favor, però aquests pressupostos són tan luxuriosos, mandrosos, golafres, envejosos, avariciosos, superbs i colèrics que no ho podem fer.
El Govern d’Hondt està transformant Molins de Rei de manera silenciosa, però sistemàtica, fent que perdi els seus trets diferencials, i està plantant les llavors per la futura ruïna econòmica de l’Ajuntament i el col·lapse administratiu en la provisió dels seus serveis.
Tots els regidors del govern volen el millor pel seu poble, i això no ho posem en dubte, però s’estan equivocant greument i haurien de practicar una major escolta no només dels grups a l’oposició, sinó dels veïns i veïnes de Molins de Rei que durant tots aquests mesos passats, i de ben segur futurs, els han intentat advertir que no s’estan fent bé les coses i que cal un canvi urgent d’actitud.
A nosaltres si el govern vol fer un gir ens hi trobarà al seu costat, amb lleialtat. No obstant, si volen seguir com fins ara aplicant la seva agenda de pujar impostos, no gestionant eficientment els recursos, no practicant el diàleg amb els grups polítics de l’oposició, les entitats i els veïns i veïnes, endeutant l’Ajuntament i hipotecant les futures legislatures, municipalitzant serveis sense seguir cap criteri tècnic i prenent decisions importants i estratègiques de manera opaca, a nosaltres ens hi trobaran al davant, de cara.
No ens tremolarà el pols per dir cada cosa pel seu nom, per molt que a més d’un aquesta franca honestedat li resulti incòmode o l’interpreti, equivocadament, com un atac personal.
Joan Albert Fabra Barrios. Economista i Advocat. Regidor d’Ara Molins
L’entrada Els pressupostos municipals de l’any 2024 i els 7 pecats capitals ha aparegut primer a Viu Molins de Rei.
