Com s’ha gestat la redacció de les ordres que han sortit a informació pública per a la modificació de la formació inicial de mestres i mestres d’infantil i primària? Ningú ho té molt clar, encara que tot apunta a la Conferència de Degans i Deganes d’Educació. En qualsevol cas, degans i deganes d’algunes universitats asseguren haver-se assabentat quan els va publicar el Ministeri.
Des de la Conferència de Degans i Deganes d’Educació, el seu president, Alfonso García, degà de la Universitat de Sevilla, evita parlar sobre la situació generada en els últims dies. Comenta que en aquest moment es troben en un “procés de maduració” i prefereixen no fer comentaris “per no crear més soroll” atès que es tracta d’una “situació complexa”.
Els qui més “soroll” han fet fins ara són els i les matemàtiques. Espanya, i no sols, té un repte important en relació a la formació matemàtica de la seva població, principalment amb les nenes i en les etapes superiors. No perquè siguin pitjors sinó per la por i ansietat que la matèria els causa, la inseguretat que fa que cada any tinguin menys representació en algunes carreres tècniques.
Això és una realitat que no podia augurar que els crèdits dedicats a l’ensenyament de les matemàtiques i la seva didàctica a les i els docents d’aules de primària s’hagi vist reduïda d’una mitjana de 180 hores a un mínim de 60 o un màxim de 120. Això no sols ha passat amb les matemàtiques, sinó que altres didàctiques específiques com la llengua o les ciències naturals s’han vist en la mateixa tessitura.
Les persones consultades per a fer aquesta informació no acaben d’entendre què ha pogut passar o com s’ha gestat un procés opac en el qual tothom mira de reüll a la Conferència de Degans i Deganes, principalment a la seva junta directiva, formada per personal de Psicologia, Didàctica de l’expressió corporal o Direcció i organització escolar. Aquests departaments s’han vist especialment beneficiats en el possible nou repartiment de la docència en primària.
S’obre així una lluita de poder entre departaments per obtenir més quantitat de crèdits de docència, la qual cosa els permetrà tenir més capacitat de contractació de personal per als pròxims anys i, a més, tenir més pes dins de les facultats. La discussió sobre quina hauria de ser la formació òptima de les i els mestres del futur queda desdibuixada en un procés que, a més, serà llarg i complicat.
Tan complicat com que algunes deganes i degans que, se suposa, estan en la Conferència no van saber res dels documents fins que es van fer públics fa uns dies. Manuel Fernández Navas, docent en la facultat d’Educació de la Universitat de Màlaga es tira les mans al capdavant davant una manera de fer com aquesta, sense discussió prèvia. “Una ocasió perduda”, assegura, de renovar la formació inicial del professorat que podria haver-se fet després d’una discussió que, segurament, hauria portat més d’un any per a posar d’acord als departaments de les facultats implicades. Una discussió sobre les necessitats reals de la nova formació que, a més, sembla deslligada de la reforma curricular proposta des de la Lomloe.
“Si no hi ha un consens prou ampli entre les facultats d’educació per a reformar el pla d’estudis de mestres d’infantil i primària, no es reformarà, almenys en aquesta legislatura, així de clar”. José Manuel Pingarrón, secretari general d’Universitats es va mostrar així de categòrica fa uns dies durant una jornada organitzada pel sindicat UGT en la Universitat de Granada quan va ser preguntat per la modificació dels plans d’estudi dels graus d’infantil i primària.
Pingarrón va defensar que el Ministeri s’ha limitat a treure a informació pública un document que s’havia consensuat prèviament amb “el president, el vicepresident, el secretari i un vocal de la Conferència de Degans d’Educació” per a, tot seguit, afirmar que “en el Ministeri d’Universitats i per descomptat jo menys, no tenim ni idea de quantes hores de matemàtiques ha de donar un professor per a ser mestre d’infantil o primària. Qui ens han de dir quantes matemàtiques ha de donar un professor d’infantil i primària? Els especialistes, vostès, els degans”, va assegurar el secretari General.
En un to distès, Pingarrón va afirmar, a més, que els comptes han de sortir amb un pla d’estudis de 240 crèdits ECTS (2.400 hores) i que tots els departaments intenten portar la brasa a la seva sardina. Per això és que consideren que és la Conferència de Degans l’organisme amb qui mantenir les converses, més que amb les societats científiques. Això sí, va sentenciar, “des del ministeri d’Universitats no tenim cap intenció d’imposar un pla d’estudis a vostès que són els especialistes. Diguin-nos vostès quin pla d’estudis volen i llavors farem l’ordre ministerial. Mentrestant es queden amb el pla d’estudis actual, no tinc cap problema”.
Pablo Beltrán és docent en la facultat d’Educació de la Universitat de Saragossa. De didàctica de les matemàtiques. Veu amb preocupació el document presentat pel Ministeri. Entre les variades raons, per exemple, el fet que es fixi amb tant de detall el pla d’estudis. Tant que tan sols deixa a les facultats la decisió sobre 18 crèdits dels 240 que tenen aquests estudis de grau. “És insòlit”, assegura.
Com ho és també que les didàctiques específiques com les matemàtiques o la llengua hagin vist reduït el seu pes davant unes altres. Dels 18 crèdits de mitjana (180 hores) fins als 60 (o 120 si es cursa l’esment d’educació primària, alguna cosa que ell mateix sospita que no molta gent farà).
Per a Beltrán, que aquests documents s’hagin gestat com va explicar Pingarrón, “entre quatre, en realitat”, no és una bona notícia. I no ho és si es té en compte, a més, els perfils de les quatre persones que va comentar el secretari General: de psicologia, educació física i de didàctica i organització escolar. Aquests perfils, segons entén ell, han impactat de manera determinant en què es veu més secundat o perjudicat en el text presentat per Universitats. Posa, com a exemple, l’Educació Física, que podria aconseguir els 48 crèdits (és a dir, 480 hores), enfront de l’escassetat de temps dedicat a les matemàtiques. Beltrán assegura que no vol amb això assenyalar a les i els mestres d’educació física, sinó posar l’accent en el desequilibrat de la mesura.
Matemàtiques suposa el 12% del temps total de classe que una mestra té quan treballa en un centre. És important que dediqui més energia i intensitat durant els seus estudis de grau a aquesta (i altres matèries) atès que, a més, és possible que des de la meitat de la secundària obligatòria no hagi tocat cap contingut matemàtic. “Sis crèdits és ridícul”, sentencia Beltrán.
La qüestió fonamental
Al final, com explica al telèfon Manuel Fernández Navas, aquesta espècie de guerra entre departaments universitaris està escamotejant temps i esforç d’allò que hauria de ser la discussió central: Quin tipus de mestra i mestre necessita la societat en el futur?
Pablo Beltrán parla que caldria pensar en uns estudis generals de magisteri, comuns per a tothom, didàctiques específiques i no específiques, sòlida formació, que durés el temps d’un grau. Després del qual, podria estudiar-se un màster que obrís la porta a l’especialitat concreta. El màster no hauria de cursar-lo tothom, però seria interessant que en tots els centres hi hagués aquest tipus d’especialistes en les diferents matèries o especialitats amb la vista posada en què dirigissin o coordinessin el treball dins d’una àrea concreta.
Fernández Navas no té tan clar un possible model. Aquest del màster podria ser, com ho podria ser un de dos anys d’estudi i dos de pràctiques en els centres, per exemple. En qualsevol cas, aquest era el moment d’obrir un debat ampli en les facultats d’Educació sobre com haurien d’organitzar-se aquests estudis de magisteri. Un debat que hauria de prolongar-se, segurament, més d’un any o any i mig, per a comptar amb el màxim consens possible.
Per a aquest docent, a més, un altre dels temes centrals que s’escamotegen en aquesta discussió, així com en la relacionada amb els exàmens universitaris d’accés a aquests graus que van ser rebutjats fa algunes setmanes, és “què ocorre en les facultats”, quina classe de docents estan impartint classe en els graus de magisteri d’infantil i primària. On (com en qualsevol altre estudi universitari), el paper de la docència ha quedat en un segon pla perquè es posi el focus en el paper investigador, principalment, com a autores i autors d’articles d’impacte en les revistes indexades.
La
Durant els últims dies la discussió s’ha centrat, principalment, en els plans d’estudi de magisteri de primària. Els plans d’infantil han quedat en un segon o tercer pla. Per això hem volgut parlar amb Alicia Alonso, psicopedagoga i formadora de formadores d’educació infantil, que ha participat activament en els moviments de defensa de l’etapa 0-6 des de fa dècades.
La germana pobra
Després de repassar l’esborrany d’ordre d’infantil, ella troba a faltar, com sol ser habitual, referències més compromeses amb el primer cicle de l’etapa, la qual es coneix com 0-3 anys. Segons el seu punt de vista, encara que hi ha llums i ombres en el document, aquest emmalalteix d’algunes faltes importants.
La primera és que no hi ha una translació clara entre les intencions del text i el seu articulat. Això que sembla pretendre aconseguir amb una educació menys academicista en la declaració d’intencions, no té reflex quan s’arriba al text articulat i es comprova que aquest va per altres rumbs.
Des del seu punt de vista, el text que està en vigor avui dia, encara que tenia aquest caràcter academicista, també era més integrador. Ara és tot més confús. I comenta el cas dels quatre mòduls vinculats, per exemple, al llenguatge: inici a la lectoescriptura, l’ensenyament de la llengua, la comunicació lingüística i la literatura. Un text embolicat que, a més, no parla, per exemple, del llenguatge no verbal, una absència important donada la importància d’aquesta comunicació entre les criatures més petites: els gestos, les mirades, les postures…
També comenta que li xoca el que s’opti per un enfocament comunicatiu, amb el qual està d’acord, a l’hora de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Un enfocament que accepta amb naturalitat que l’aprenent cometi errors a l’hora d’escriure o llegir perquè preval la intenció comunicativa. Un enfocament que, per exemple, no es té en compte a l’hora de l’acostament que es fa a les matemàtiques en la mateixa etapa.
Alonso també assenyala algunes altres qüestions que han quedat fora del text, com la psicomotricitat, que no apareix. “Al·lucinant”, tanca l’experta.
L’entrada Els plans d’estudi de magisteri no acontenten a (quasi) ningú ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
