El 26 de gener se celebra el dia de l’educació ambiental, present a la ciutat amb propostes formatives i agroecològiques que superen els centres educatius
“Des de fa més d’una dècada, s’ha consolidat un treball molt important a Sant Cugat relacionat amb l’alimentació”, explica Germán Llerena, educador ambiental del servei d’Educació de l’Ajuntament i activista implicat en iniciatives d’educació ambiental del municipi, “els horts escolars, presents a gairebé tots els centres, són gestionats de moltes formes diferents i desenvolupen projectes educatius diferents, des de l’aprenentatge dels cicles biològics a la connexió amb la pagesia local, la creativitat, la cohesió de grup, el treball col·laboratiu, el pensament crític, la salut, etc.”
En un context d’escalfament global imparable –l’Organització Meteorològica Mundial informa que el 2023 s’han batut tots els rècords de temperatura–, els horts escolars esdevenen un espai de conscienciació sobre l’impacte alimentari així com l’oportunitat de reconnectar amb la natura en un entorn metropolità que cada cop més entén els paratges des d’una perspectiva contemplativa. De fet, el tractament del nostre entorn natural és un element de debat també dins de l’educació ambiental, explica Llerena, perquè depèn de l’enfoc dels treballs forestals a uns boscos estressats amb arbres que competeixen pels pocs recursos hídrics existents. D’aquí el sorgiment de propostes de tales parcials d’arbres vells i la creació d’un mosaic agroforestal a massissos com el de Collserola.
L’hort escolar esdevé una oportunitat per parlar i treballar les causes i efectes del canvi climàtic, defensa Ariadna Bonet en representació del projecte d’educació ambiental de l’escola Collserola: “L’hort ecològic escolar ens ha ofert l’espai i el temps per treballar un gran ventall de coneixements, com per exemple els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), de manera directa o transversal, amb els continguts curriculars i en relació amb els projectes de centre”. Amb la inclusió d’aquesta mirada en l’horari lectiu s’aconsegueix que tots els infants del Collserola hi participin, amb coneixements sobre horticultura, permacultura, la producció de compost, els models de consum i la fruita i verdura de temporada i proximitat, entre d’altres.
“És un projecte que els infants demanen molt i són molt participatius”, explica Almodis Ortega, encarregada de l’hort de l’escola Ferran i Clua que es manté mitjançant l’assignatura de coneixement del medi, “el que més m’agrada és quan venen i em diuen que el cap de setmana han plantat a l’hort amb els pares”. El projecte de l’escola pública de Valldoreix comença a i3 i s’estén fins a 3r de primària. A infantil tenen jardineres on es planten i sembren hortalisses, a partir d’i4 també amb taules de treball i un jardí de les aromes. A partir de primària es treballa específicament sobre les plantes i a 2n, a més de l’hort comú a tots els cursos, es treballa sobre un arbre del pati de l’escola fent un dossier sobre les seves parts i amb activitats sobre les fulles, l’escorça… A 3r passen a tenir un hort més gran on se segueix el treball dels dos cursos anteriors però centrant-se en les hortalisses, el que els permet plantar, sembrar, regar, collir, fer compostatge i menjar.
La iniciativa dels horts escolars arriba també a centres concertats com l’Avenç, on enguany munten un reg automàtic per aconseguir un ús més eficient de l’aigua. “Estem estudiant la possibilitat de recollir l’aigua de pluja d’algunes teulades per utilitzar-la com aigua de reg per a l’hort”, explica Meritxell Aragonés, encarregada de la comissió de sostenibilitat de l’Avenç, “la comissió, on participen alumnes de secundària, està recollint informació per crear un bosc d’aliments i remodelar les zones enjardinades perquè aprofitin més l’aigua de pluja”. A més, participen en projectes paral·lels com la recollida de taps de plàstic per a la investigació de la malaltia de Dent a través de l’associació Asdent i de piles a través del projecte Apilo de la Generalitat. També desenvolupen el projecte Patis, residu zero.
Per tenir horts urbans no cal grans patis ni la proximitat de parcs o espais naturals. L’escola Joan Maragall, al bell centre de la ciutat, també té el seu propi hort, iniciat per dues monitores de menjador ara fa dos anys. “Inicialment només tenia unes quantes taules de cultiu però ha anat creixent”, explica Marta Raurell, una de les dues monitores, “s’ha creat un petit hort al pati d’infantil perquè els més menuts ja comencin a integrar l’hort i, a més, aquest Nadal s’ha fet una ampliació per poder plantar verdures i hortalisses a terra”. L’hort del Maragall té una comissió d’alumnes de 5è i 6è encarregada de plantar, regar i collir així com de proposar activitats i tallers relacionats amb l’alimentació saludable. Els propis infants de la comissió expliquen: “L’hort és molt important per als nens i les nenes de l’escola i ens agrada fer activitats que incloguin els més petits i petites perquè puguin gaudir de l’hort. Ara tenim pèsols, enciams, rosers, julivert i àloe vera, entre d’altres. Amb l’ampliació de l’hort podrem plantar noves hortalisses a terra, com patates i pastanagues”.
Educació ambiental a les escoles més enllà dels horts
L’educació ambiental també va més enllà dels horts, com ho demostra l’experiència Agermanem la pagesia impulsada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat i l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). És un projecte de conscienciació sobre l’origen dels aliments i la importància de la proximitat i la sostenibilitat on participen l’escola de la Floresta, la cooperativa santcugatenca l’Ortiga i la Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya (XAMEC).
En el cas concret de la Floresta, explica Alba Montfort en representació del projecte que desenvolupen amb els infants de 3r de primària, existeix la figura d’una agrosister, la pagesa encarregada de cultivar els aliments que arribaran a l’escola a partir del maig. Els infants poden parlar amb ella i plantejar-li dubtes: “El dia que vam anar a la finca de Can Monmany, on treballa la cooperativa l’Ortiga, la vam conèixer, els hi va poder explicar moltes coses relacionades amb la pagesia i l’agricultura, vam poder veure quins serien els enciams que es menjaran a l’escola i ens van explicar com creixen les pastanagues i les carbasses, aliments que també ens menjarem al maig”. L’escola també ha habilitat un agroracó on es recullen les propostes i dubtes dels infants en relació a la pagesia.
MEL Educació Ambiental, per la seva banda, és una entitat que treballa a diverses escoles de la ciutat i que enguany, més enllà del catàleg de propostes de l’Ajuntament, ha impulsat Joves x Clima, un projecte d’aprenentatge i servei dirigit a 3r o 4t d’ESO i que hores d’ara fan alumnes de 3r de l’Arnau Cadell i del Plafa. Laura Barba, membre de MEL, explica que la idea és que els joves facin de periodistes i entrevistin altres joves referents de la lluita climàtica per posteriorment poder tenir les entrevistes en format vídeo o podcast i acabar penjades al web del projecte: “Al mes de maig se celebrarà a Sant Cugat una trobada d’intercanvi, on assistirà tot l’alumnat dels tres municipis (Sabadell, Vacarisses i Sant Cugat) que han participat a Joves x Clima i es presentaran les seves recerques i realitzaran una activitat conjunta per difondre el projecte”.
Horts no escolars
L’educació ambiental no es restringeix només a les escoles i instituts sinó que pot ser transversal gràcies als horts urbans. “Les persones que hi participen connecten o reconnecten amb la terra, construeixen comunitats i desenvolupen projectes”, defensa Llerena, “a més, arriben situacions relacionades amb l’emergència planetària com són pandèmies, sequeres o augments de preus de materials, a les quals cal reaccionar col·lectivament”.
És el cas de l’hort Xuclamel, impulsat per l’associació CRAC (Creativitat, Recursos, Artesania i Cultura). L’espai es gestiona mitjançant comissions i aposta pel cultiu associat, l’autocompostatge amb vegetació que genera el propi hort, la vermicultura (cultiu de cucs) i l’ús de fauna propícia per controlar les plagues. “El més important és la filosofia i el pensament d’autoajuda, col·laboració mútua, companyerisme…, connectant la biologia, l’horticultura, l’ecologia, la paisatgística, la nutrició i tot el que ens aporta per ser millors persones”, defensa Núria Bastero en representació de l’hort Xuclamel.
Alguns dels horts tenen un vincle directe amb els serveis socials municipals, que mitjançant el programa d’horticultura social i ecològica fomenten la inclusió social, comunitària i, si pot ser, laboral. “Ens acostem de forma inevitable i volguda a treballar també continguts relacionats amb el medi ambient”, explica Lola Lacuna, de l’àmbit de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància de l’Ajuntament, “col·laborem, sempre que podem, amb altres projectes i recursos afins com la Nevera Solidària, el Banc del Temps, l’Ambiteca i tots els que encara estan per venir”.
Altres projectes al marge de l’horticultura
L’educació ambiental també pren formes comunitàries com ho és la unió de la Xarxa de Consum Solidari i Mares Salvatges per, mitjançant la metodologia d’aprenentatge i servei, fer propostes de conscienciació. La més rellevant a Sant Cugat és el treball que han fet amb l’Institut FP i el Mercat de Pagès de Mira-sol perquè l’alumnat del cicle de cuina pugui acostar-se al sistema alimentari i la seva complexitat amb els valors de l’agroecologia. “Les accions dutes a terme fins ara han permès a les persones en formació entendre la necessitat d’un canvi global que inclogui la manera de produir, elaborar i consumir aliments”, explica Helena Soñén, de la Xarxa de Consum Solidari, “han pogut dur a terme activitats pel poble en forma de restauració col·lectiva per transmetre al barri de Mira-sol que altres presents i futurs són possibles i millors”. El gran triomf d’aquest curs és haver fet del mercat un espai de referència de l’alimentació sostenible i el consum responsable.
Paral·lelament i d’una forma més teòrica, fa vuit anys que existeix el grup de lectura d’ecologia política de Cal Temerari on, mitjançant la lectura, es plantegen les idees de l’ecologia política, tot sovint complexes, però que “ens ajuden a avançar en la comprensió dels problemes planetaris”, explica Laura Calvet, membre del grup. En aquest espai han arribat a la conclusió que cal un canvi profund de les dinàmiques econòmiques i socials però són conscients que hi ha molts matisos i corrents per fer-ho possible.
