Mari Luz Retuerta Arxivera i Directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Mari Luz Retuerta és arxivera i apassionada de la història de Sant Feliu i del Baix Llobregat. Des de fa més de quaranta anys es dedica a l’arxivística i a principis dels anys 90 és anomenada directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Retuerta ha estat testimoni de la transformació de l’equipament, dels canvis d’espai i de l’adaptació dels arxius a l’actualitat. Aquest juliol, després de més de quatre dècades vinculada al món dels arxius, tanca una etapa al capdavant de l’Arxiu Comarcal: “la màgia dels arxius” és que el contacte amb el passat és directe i sense intermediaris. Ens trobem amb ella a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat per conversar sobre la seva professió, parlar de la seva tasca com a directora, dels reptes que té l’arxiu i de l’entrada de les noves tecnologies a l’arxivística.
Com comença la teva vinculació amb l’Arxiu Comarcal?
Vaig començar l’agost del 1982 com a arxivera municipal a l’Ajuntament de Sant Feliu, on mai hi havia hagut un arxiu. L’abril del 1983 el consistori va signar un conveni amb el Departament de Cultura pel qual l’arxiu de la ciutat passava a ser comarcal. Al principi només hi havia la documentació de l’Ajuntament i la documentació notarial, perquè Sant Feliu és la seu del districte notarial principal de la comarca i tenia les notaries de diferents pobles de l’entorn. Primerament, l’arxiu va estar a uns locals del carrer Ventura Gasol on vaig estar deu anys sola. L’any 1993 vaig començar com a directora i es va incorporar el meu company Josep Maria Gelabert. En aquesta època, l’arxiu es va situar a la part de baix de la Biblioteca Montserrat Roig, on vam estar molts anys. Finalment, al 2015 vam inaugurar la seu actual a Mas Lluí. En aquests anys hem passat d’un o dos fons documentals a més de 200 de diferent tipologies.
Què vol dir ser arxivera?
Explicar-ho fàcil és difícil [riu]. Els arxius guarden els documents que ens arriben i que es creen fruit de les activitats d’una persona, una institució, un col·lectiu o una entitat. Amb el temps, aquests documents deixen de tenir un valor administratiu i prenen un valor històric. Els i les arxiveres ens encarreguem de tenir cura d’aquesta documentació històrica i l’organitzem des de l’origen per valorar quina informació hem de guardar. També fem una tasca d’anàlisi i de descripció, perquè els lectors la puguin consultar, i ens fem càrrec de conservar-los en bones condicions.
D’on sorgeix aquest interès i aquesta passió per la història?
Vaig cursar la carrera d’història, que sempre vaig voler fer, per tant, aquesta passió la tinc des de l’inici, però els arxius sempre m’han agradat especialment. En aquell moment, la majoria dels estudiants d’història es dedicaven a l’ensenyament i va ser casual que m’introduís al món dels arxius. Els arxius municipals i comarcals van ressorgir amb la transició democràtica i es van començar a organitzar. Quan vaig començar, no hi havia ni estudis d’arxivística. Els pioners ens vam formar una mica sobre la marxa i amb el temps vam fer el màster. De seguida em vaig adonar que el que m’agradava era el contacte amb els documents del passat.
“La màgia dels arxius és que el contacte amb el passat és directe i sense intermediaris.”
Per tu, quina màgia té l’Arxiu Comarcal?
Els documents tenen una gran capacitat empàtica perquè notes el pols i les vivències de les persones. Quan llegim una llista de refugiats, per exemple, podem intuir el seu patiment o si ens endinsem en l’inventari d’una escola podem deduir la pedagogia que aplicaven. Els documents et traslladen a moments del passat que et commouen i sempre t’interpel·len perquè aprens i t’apropa a les societats anteriors. Darrere dels documents no hi ha papers, hi ha vides que traspuen. Els arxius provoquen emocions. Quan una persona gran ve a buscar documents i descobreix que els seus familiars van ser represaliats causa un impacte emocional. La màgia dels arxius és que el contacte amb el passat és directe i sense intermediaris.
Què ha suposat emocionalment com a santfeliuenca poder estudiar i conèixer de primera mà la història de la ciutat a través dels documents de l’Arxiu Comarcal?
Soc santfeliuenca i m’estimo molt la ciutat, però l’arxiu també és comarcal i tinc estima a la comarca. El Baix Llobregat és una comarca marcada per fets més recents com el franquisme, el moviment obrer, els moviments socials, el moviment feminista, el pacifisme…. L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat és un dels arxius més importants de Catalunya respecte als moviments socials. A finals del 2020 van arribar més d’un miler d’arxivadors de la Fundació Utopia que ens aporta tot el llegat del moviment obrer. És un arxiu important per les entrevistes orals que en Joan García Nieto va aplegar. Aquesta donació suposa un punt d’inflexió perquè es promou la donació dels arxius d’altres líders del moviment obrer.
Què és el més interessant de la història del Baix Llobregat i quina etapa destacaries?
No podria quedar-me amb un fet concret, sinó amb el seu conjunt. Els documents són interessants en funció de la persona que els mira i interpel·len a cadascú segons el que ens remou dins. Els moviments socials representen molt bé al Baix Llobregat. Tot i això, estic especialitzada en l’època del segle XVI i XVII i en les inversions barcelonines i en com afecta en la transformació del territori. Tot depèn del que t’interessi. Si t’agraden els esports et fixaràs més en com jugaven els esportistes aquí o si et crida l’atenció el moviment feminista repararàs en la seva història i en com s’organitzaven i reivindicaven les dones dels anys 70 la despenalització de l’adulteri.
Durant la teva etapa com a directora de l’Arxiu Comarcal, quins reptes has enfrontat i quins creus que la institució té per endavant?
El principal repte durant molts anys ha estat la falta de personal i la manca d’espais. També és un repte donar a conèixer l’arxiu i, tot i que hem fet un pas endavant en difusió, cal aprofundir-ne més. L’Arxiu Comarcal es troba en un moment de creixement i estem a l’espera de rebre molts fons documentals que requeriran més personal. Penso que hem d’equilibrar les activitats amb els centres escolars i necessitem l’ajut del professorat perquè traslladin aquests continguts a l’aula. És un equipament que la gent coneix poc i creiem que la ciutadania pot arribar a necessitar el servei alguna vegada. Per mencionar alguna qüestió, l’arxiu té tots els plànols dels edificis de Sant Feliu i qualsevol ciutadà pot venir a demanar una còpia. L’Arxiu Comarcal té un ús històric, social, pedagògic i reivindicatiu, però també administratiu; és un suport dels drets dels ciutadans. El valor més important d’un arxiu és que és insubstituïble i la seva destrucció és una pèrdua irreparable.
L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat emmagatzema milers de documents. En destacaries algun de rellevant o que tingui un valor simbòlic?
És destacable el primer plànol parcel·lari del primer Sant Feliu urbà del 1851, que va acompanyat d’un annex que explica el que hi havia a cada casa. És un document força il·lustratiu. Hi ha fotografies també molt maques de principis de segle. Cal destacar que Sant Feliu va perdre una part de l’arxiu, destruïda durant la Guerra del Francès, així com l’arxiu Parroquial. El primer document que tenim sobre Sant Feliu és un cadastre del 1760 en què s’expliquen les funcions de les finques. Aquests fons es conserven per acreditar drets, però també per deixar constància dels impostos, com és aquest cas.
Com a arxivista i apassionada de la història, has investigat sobre els orígens de la teva nissaga?
Hi ha alguns ciutadans que venen a fer l’arbre genealògic i estudien els padrons, que ara estan digitalitzats. El meu pare va venir abans de la Guerra Civil i estava força arrelat i la meva mare va venir més gran, però en el meu cas, tinc els orígens llunyans. Hi ha gent que li encanta la genealogia, però personalment m’interessen més les transformacions socials; les inversions barcelonines, el canvi d’especialització alimentària de la comarca i la seva transformació, són els meus temes predilectes.
Parlem de la teva professió. Quina evolució està tenint el món de l’arxivística amb l’entrada de les noves tecnologies i com ho heu viscut a l’Arxiu Comarcal?
Estem a l’inici d’un procés de transformació amb l’entrada de la intel·ligència artificial. L’Ajuntament crea documents electrònics i cal prendre moltes decisions per decidir com es gestionarà i es guardaran aquests documents. Tenim més de deu terabytes de documents digitalitzats. En aquest sentit, a l’Arxiu Comarcal som pioners perquè estem començant a treballar amb la intel·ligència artificial de la mà del Director del Centre de Visió per Computador, en Josep Lladós. A través d’unes màquines de reconeixement de caràcters, aquestes podran llegir els padrons dels habitants de Sant Feliu des del 1828. Un grup de voluntaris van transcriure aquests documents perquè les màquines practiquessin. L’objectiu és que la intel·ligència artificial reconegui els documents i faci una primera classificació dels arxius. A l’Arxiu Comarcal no estem aliens a tota aquesta revolució tecnològica i aquest és un dels reptes que tenim al davant.
Per tant, creus que l’arxivística té futur en aquest context?
Sí. Penso que té futur, però l’ofici serà diferent. Tot i això, sempre hi haurà arxivers que llegim lletres en paleografia o en llatí, majoritàries als documents fins al segle XVIII. Cada vegada aquests fons estan més descrits tot i que ens continuen arribant pergamins, darrerament, de la Masia de Can Cuyàs o de la Masia Martí Joan, per exemple. És cert que caldrà una especificació, però l’arxivística és tan àmplia que té moltes possibilitats.
Penses que els Arxius Comarcals tenen influència social i són considerats espais de referència en l’àmbit de recerca històrica?
Els arxius som la font principal i som la font primària de la història. Malgrat això, costa que els arxius comarcals tinguin una projecció popular i durant anys s’ha considerat una qüestió de minories tot i les diferents facetes que engloba. Hem de continuar eixamplant l’interès, augmentant la projecció de l’arxiu, implicant els col·lectius i les entitats perquè siguin partícips de les polítiques d’arxius.
L’any passat l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat va fer 40 anys. En quin moment creus que es troba?
Ara l’Arxiu Comarcal està en un bon moment, en un moment d’expansió, però ha estat un procés de molts anys. L’esforç que vam fer amb el 40è aniversari ens ha ajudat molt i es pot veure a les xarxes socials. Els ciutadans ens fan confiança per donar la seva documentació tot i que correm el risc de morir d’èxit si no s’incorporen els recursos humans que necessitem.
Pràcticament, els documents venen sense demanar-los i cal tenir-los a punt. El personal fa tota la feina d’organització, tractament i digitalització dels fons.
Al llarg de la teva carrera has exercit com a directora d’una institució cultural. Com ha estat dirigir un Arxiu Comarcal, un càrrec que sovint està ocupat per homes?
És cert que la major part dels equipaments culturals són dirigits per homes. Aquí hem fet un esforç per corregir el biaix masculí i del poder que tenen els arxius anant a buscar la veu de les dones i dels col·lectius que queden al marge. Fins al segle XX, les dones no tenien un paper a la societat tot i treballar a l’entorn domèstic. Costa buscar els arxius de les dones, però des de l’Arxiu Comarcal hem lluitat per aconseguir-los i donar-los a conèixer. En aquest sentit, tenim un fons únic; les cartes del Consultori d’Elena Francis. Sembla una cosa banal i que té un interès exclusivament sentimental, però mostra la veu de les dones i l’arribada de gent encuriosida de fora de Catalunya i d’Espanya, demostra que és així. Conservem també arxius de testimonis reals dels processos de divorci dels anys 30 que ens expliquen les seves condicions socials. D’aquí la importància de buscar fons alternatius, que no siguin els administratius, sinó que puguin mostrar aquests aspectes.
Hi ha una part de la població que desconeix la història recent de la seva ciutat o de la comarca. Creus que la consulta de documents de l’Arxiu Comarcal hauria de ser més accessible per a la ciutadania?
Sí. Cal dir que per consultar documents a l’Arxiu Comarcal simplement cal un DNI, tot i que és important saber allò que busques. Des del centre orientem als estudiants que venen a fer treballs i no cal una formació específica. El 2002 vam fer el llibre del mil·lenari de Sant Feliu com un manual d’història de la ciutat amb l’objectiu de donar-la a conèixer. Enguany estem acabant d’editar el llibre de la Parròquia de Sant Feliu i penso que farem un pas endavant en aquesta direcció. La Parròquia sembla una qüestió religiosa, però no ho és. Quan a finals del segle XV els habitants de Sant Feliu lluiten per ser independents de les parròquies de Sant Joan i de Sant Just lluiten per un poder local propi i per ser un territori autònom. Amb aquest llibre es difondrà la història santfeliuenca a un públic més general.
De fet, fa anys que l’Arxiu Comarcal fa tallers, xerrades i visites guiades amb alumnes de les escoles de Sant Feliu. Hi ha la voluntat de traslladar la història de la ciutat a les noves generacions?
Sí. Amb el projecte “Sant Feliu abans i avui” ens han visitat fins a 2.000 alumnes, especialment de l’Institut Olorda. Amb aquesta iniciativa treballem diferents qüestions a través de deu activitats que oferim als centres escolars. El projecte tracta l’urbanisme, la demografia, la biografia de Joana Raspall, les dones a la segona república o xerrades amb personalitats que han donat el seu fons personal com en Silvestre Gilaberte i en Lluís Tuells, que expliquen aspectes concrets com el moviment sindical de la SEAT i l’arribada del tren a la ciutat, respectivament.
L’Arxiu Comarcal custodia milers de documents de gran valor emocional, que relaten les vides de persones, tant reconegudes com anònimes. Es podria considerar aquest centre un veritable refugi d’emocions?
Sí. L’Arxiu Comarcal és un refugi de moltes coses; de coneixements, de drets, d’informació, d’emocions… Recentment, en Jaume Amigó va fer uns gravats en què va voler transmetre l’emoció estètica que li provocava l’arxiu i els vam obsequiar a l’acte de cloenda del 40è aniversari. El que hem de fer és que aquest rebost sigui viu i s’adapti a la societat de cada moment. No només hem de recollir el passat sinó que hem de documentar també el que està passant actualment i ens hem d’apropar als diferents col·lectius. A tall d’exemple, l’any passat amb un grup de tercer d’ESO va haver-hi una sessió sobre migracions molt especial. Vam posar relats d’històries orals de persones migrades a Catalunya dels anys 60 i 70 i, arran d’això, els vam emplaçar a preguntar al seu entorn per crear el seu document de migració. A partir d’aquí, els alumnes ens van enviar talls de veu per guardar-los dins de la col·lecció d’històries de migració de l’arxiu. Aquella sessió va tenir un poder a nivell cívic que reforça els vincles amb la comunitat perquè es van adonar que en algun moment o altre tots venim de la migració.
A partir d’ara, continuaràs vinculada en el món dels arxius i de la preservació històrica?
Continuaré vinculada a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat perquè he estat durant més de quaranta anys i no puc desvincular-me del tot. Tot i això, ara ho estaré d’una altra manera. Sempre oferiré la meva col·laboració i el meu ajut a les persones que formen l’arxiu. Vindré a l’Arxiu Comarcal com a usuària, però d’ara en endavant podré centrar-me en allò que tinc moltes ganes de fer [riu]. A partir d’ara, vull dedicar el temps a aprofundir més en la meva recerca històrica personal. Aquests documents que vull investigar, no només estan en aquest arxiu sinó que les fonts principals hi són a l’Arxiu del Bisbat, a l’Arxiu de Notaris de Barcelona i a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, un dels meus preferits. M’ha agradat i m’ha compensat molt la meva feina a l’Arxiu Comarcal, però ara podré disposar de més temps per fer altres coses.