Aquesta primera edició va tenir com a objectiu obrir un debat ciutadà sobre els reptes de la democràcia davant de futurs incerts, fomentar la participació ciutadana inclusiva i la col·laboració institucional amb la mirada àmplia d’una ciutat de 5 milions d’habitants. Durant 14 mesos (setembre de 2023 a novembre de 2024), Barcelona i la regió metropolitana van acollir més de 100 activitats relacionades amb la democràcia, involucrant a 20.000 participants de tota Europa. Aquestes activitats van incloure conferències, tallers, i processos participatius, entre altres.
Com a breu resum, la Capital Europea de la Democràcia (ECoD, per les seves sigles en anglès) és un projecte impulsat per The Innovation in Politics Institute (IPI) que busca establir un espai de reflexió i visibilitat on la ciutadania europea pugui trobar-se, implicar-se i experimentar noves formes de democràcia participativa i inclusiva. El 2022 l’IPI va llançar una àmplia convocatòria a ciutats europees a presentar les seves candidatures amb els millors exemples en innovació democràtica. Després va venir un procés de selecció que va comptar amb un jurat expert i un jurat ciutadà paneuropeu i va acabar amb la selecció de Barcelona el gener del 2023 per ostentar el títol de Primera Capital Europea de la Democràcia.
Activitats com el ‘Decidim Fest’, el ‘Democracy Lab’ o la game jam ‘Truth, Lies & Democracy‘ són exemples clau de com la Capital Europea de la Democràcia va connectar Barcelona amb l’experimentació i la innovació democràtica. A través d’aquests espais, es van abordar qüestions com els reptes democràtics plantejats amb la irrupció de la intel·ligència artificial, la participació democràtica en les polítiques digitals o les estratègies per fer front a la desinformació i combatre les fake news. Aquestes iniciatives no només es van plantejar des d’una perspectiva teòrica, sinó també mitjançant projectes concrets i situats, que van involucrar experts, responsables europeus de polítiques digitals i comunitats de desenvolupament.
Més de 100 activitats i 20.000 participants
Per exemple, la game jam va oferir una oportunitat única perquè equips de tot Europa desenvolupessin propostes interactives de videojocs que mostressin com la desinformació afecta la nostra vida diària i quines mesures podem prendre per combatre-la. Els equips de desenvolupadors i desenvolupadores van rebre mentories tant d’experts en desinformació com d’especialistes en la indústria i en el desenvolupament i disseny de videojocs. A més, van tenir la possibilitat de presentar els seus prototips davant d’empreses. La indústria dels videojocs és la més rendible de totes les indústries de l’entreteniment. És un poderós mitjà de comunicació on milions de persones de totes les edats i procedències es reuneixen per divertir-se i jugar. Però, com tots sabem, tot el potencial transformador sol ser engolit per la cobdícia de diners i de poder. Ser capaços d’utilitzar una eina tan poderosa com els videojocs per crear un joc destinat a enfortir les nostres societats i democràcies és pel que es va desplegar la game jam ‘Truth Lies&Democracy’. Un esdeveniment que està fet, llest per ser escalat i replicat.
Al seu torn, el ‘Democracy Lab’ va permetre que servidors públics de tot Europa intercanviessin idees i treballessin junts per trobar solucions als desafiaments democràtics compartits en matèria de polítiques i drets digitals. Aquests espais de col·laboració són fonamentals per crear vincles entre ciutats, investigadores i la ciutadania, impulsant una democràcia més inclusiva i participativa. És important que les administracions treballin per donar veu directa a la ciutadania en el desenvolupament de serveis, especialment digitals, que tinguin un impacte positiu en les seves vides, i Barcelona s’ha consolidat com un referent internacional en aquest àmbit.
Els processos participatius com ‘Volem Decidir!’ i la ‘Assemblea Metropolitana Manifesta‘ han estat fonamentals per connectar amb la ciutadania i comprendre les seves inquietuds. ‘Volem Decidir!‘ ha involucrat 700 nens, nenes i adolescents de la ciutat, provinents d’escoles i instituts públics, concertats i privats, com també de nens i nenes amb necessitats especials, donant-los l’oportunitat d’expressar la seva veu sobre com volen participar a la ciutat i, alhora, posant de manifest les seves preocupacions sobre temes que els afecten, com l’assetjament escolar (bullying), la pobresa, l’accés a l’habitatge i la desinformació. Els resultats han estat sorprenents i, sobretot, concrets, traçant un full de ruta per a la participació infantil i adolescent i demostrant que la seva veu és essencial per construir una ciutat més democràtica. El procés, la seva metodologia i els materials per implementar-lo poden ser escalables a qualsevol ciutat de l’àmbit metropolità que vulgui desplegar un procés participatiu d’aquesta naturalesa.
L‘Assemblea Metropolitana Manifesta, amb la participació de dotze municipis de la regió, ha treballat intensament en la formulació d’una Declaració que recull els objectius culturals i ecològics necessaris per millorar la participació ciutadana en el disseny de les polítiques culturals metropolitanes. Tots aquests esforços demostren que s’està construint un model que fomenta la col·laboració entre institucions, el sector cultural i la ciutadania en el marc d’un espai tan rellevant com Manifesta 15, posicionant Barcelona com a catalitzador de nous processos democràtics a nivell Metropolità.
Fotografia 'Democracy Lab' celebrat en el Canòdrom el 17 al 19 de setembre de 2024
Un llegat també a nivell metropolità
Un aprenentatge que es desprèn d’aquest procés és que la pròpia consciència d’una identitat metropolitana i d’aquesta dimensió territorial requereix de pedagogia. Els desafiaments i la realitat hi són, però encara ens falta com a ciutadania integrar aquesta mirada i veure com dia a dia formem part d’aquesta ciutat de 5 milions, els problemes i virtuts de la qual compartim. Un cop hàgim aconseguit integrar aquesta mirada, processos participatius com l’Assemblea Manifesta, seran de gran riquesa per nodrir el debat amb idees diverses i des de perspectives que engrandeixen els nostres territoris.
No podem perdre de vista una valoració del coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), Oriol Estela: ‘El repte que tenim, i que assumim com a llegat per seguir treballant un cop tancada la capitalitat, és construir fórmules d’integració a partir de les quals dur a terme processos participatius que abastin tot aquest territori, ja que molts dels principals reptes urbans que enfrontem avui dia s’han d’abordar des d’aquesta escala‘.
Tenim prou debat sobre la dimensió europea, també sobre la mirada autonòmica, però hi ha un imaginari del que vivim en el nostre dia a dia que ens falta encarnar en verb i enfortir. Som una ciutat molt més gran, que requereix d’idees per a 5 milions de persones. Un dels aprenentatges de l’ECoD Barcelona és la importància de federar els esforços i els recursos en una democràcia eficient. Són possibles els processos i les solucions a problemàtiques col·lectives des d’una col·laboració interinstitucional. Agents com el PEMB, han de facilitar aquestes col·laboracions per agilitzar, optimitzar i enriquir la posada en comú de coneixement, amb la mirada posada en una gran ciutat metropolitana.
No és baladí que Barcelona hagi estat seleccionada com a Capital Europea de la Democràcia. És important recollir aquest testimoni i treballar en un llegat que no sigui només un programa d’activitats esdevingut en un període de 14 mesos, si no cuidar el debat democràtic, promoure’l, fer-se càrrec de les tensions que es donen a la ciutat i continuar generant conversa, idees i projeccions que enforteixin la resiliència en la nostra democràcia per fer front a les constants amenaces que la posen en perill.
Barcelona continuarà sent la capital de totes les coses. Però està és les nostres mans, en les nostres administracions i en la nostra classe política, el recollir aquest programa i les seves conclusions i integrar-lo amb grandesa en la planificació democràtica que mereix la nostra ciutadania.
