No és que usar aquestes efemèrides sigui un problema, tot el contrari. Serveixen per iniciar projectes de més llarg abast, visibilitzar el treball sostingut en el temps, celebrar els avanços realitzats o connectar diferents etapes o, almenys, diferents cursos i aules. D’aquesta manera, el passat 25N hem vist experiències tan interessants com la projecció de curts contra la violència de gènere protagonitzats pel propi alumnat, seguits d’un debat posterior, l’organització de cadenes humanes contra la violència masclista, la col·locació de llaços en les reixes del centre, la “sembra” de feminisme o la realització d’exposicions artístiques amb peces realitzades pel propi alumnat.
Però la capacitat de transformació d’un acte puntual és petita. Es requereix un abordatge molt més profund i integral, un treball que s’insereixi en el currículum, un aspecte que, a més, recull la Lomloe. Aquest treball ha de transformar els objectius i continguts del currículum, la metodologia, l’organització de l’aula, les relacions, els espais, el llenguatge i, per descomptat, també els recursos didàctics.
Per a realitzar aquesta transformació són necessàries diverses estratègies entre les quals destaca el reconeixement de la diversitat i de les dones, la valoració i la corresponsabilitat en els treballs de cures, i la convivència democràtica i l’apoderament feminista.
Concretant més, algunes accions que poden dur-se a terme serien:
·Incorporar als continguts referents de persones diverses, mostrant especialment aquelles persones que han transcendit els mandats de gènere en qualsevol dimensió dels seus projectes vitals.
·Donar visibilitat a la diversitat afectivosexual, oferint referents de persones amb orientació sexual no normativa, i reconèixer la diversitat familiar.
·Analitzar de manera crítica els estereotips i els rols de gènere, reconeixent la seva arbitrarietat i la seva naturalesa cultural.
·Augmentar la presència de dones diverses i les seves aportacions en totes les àrees del currículum, fins a mostrar un nombre més equilibrat de dones i homes.
·Donar a conèixer persones, organitzacions, fites rellevants i desafiaments actuals del moviment pels drets del col·lectiu LGTBIQ.
·Revelar l’amor romàntic com a via de transmissió dels mandats de gènere.
·Desenvolupar la capacitat per analitzar la realitat de manera crítica i des d’una perspectiva feminista, reconeixent els diversos eixos de desigualtat que ens travessen (racialització, classe social, etc.), i que operen interseccionalment amb les categories de gènere i orientació sexual.
·Observar-nos i evitar donar una resposta desigual, tant davant la participació constructiva com davant les conductes disruptives dutes a terme per noies i nois a l’aula.
·Promoure un intercanvi equitatiu i no estereotipat de rols, tant en el funcionament general de la classe com en àrees específiques.
·Posar atenció i tractar de rebaixar els nivells d’autoexigència i perfeccionisme que manifesten algunes noies, i que a vegades obstaculitzen la seva participació.
·Promoure la cooperació a l’aula i en la gestió del grup, sempre des d’una perspectiva d’equitat de gènere.
·Valorar i fomentar actituds i formes de relació basades en l’ètica de la cura, que contribueixen a la sostenibilitat de la vida i del benestar personal i comunitari.
·Analitzar i qüestionar el model de masculinitat hegemònica, donant visibilitat i valor a nous models de masculinitat.
·Identificar i rebutjar de manera explícita i conseqüent qualsevol forma o grau de violència de gènere o per motius de diversitat sexual i de gènere (homofòbia, bifòbia, transfòbia…), que es produeixi en el centre.
El llibre 73 propuestas para educar con perspectiva feminista, coordinat per Alicia de Blas, recull aquests i molts altres suggeriments, aterrant encara més en com dur-les a terme a l’aula i, amb això, transformar des de la perspectiva feminista, el nostre currículum més enllà d’un dia concret. Tots els dies.
L’entrada Educar amb perspectiva feminista no és cosa d’un dia ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
