ART I POLÍTICA
La semàntica -en política- es converteix en un corró laminador que allarga els sentiments i les sensacions. Sempre ha estat així. I en aquestes darreres eleccions catalanes (on, per cert, no s’ha parlat de l’amnistia) no havia de ser diferent: el que ha guanyat s’ho fa valer; el que multiplica diu que arriba per canviar les coses; el que s’estavella manifesta d’entrada que passa a l’oposició; el que es manté assenyala que ha trencat les enquestes; el que resta “només” una mica s’aferma com a decisiu per governar; el que es consolida i puja sense acabar de guanyar es postula igualment per al govern. Continua llegint
