El drama de l’habitatge colpeja Badalona amb una virulència notable. La ciutat no només se suma a la tònica catalana de liderar els desnonaments a l’Estat, sinó que se situa al capdavant de les xifres, registrant una mitjana esfereïdora de 50 desnonaments al mes.
La gran majoria d’aquests processos són impulsats per bancs i fons voltor, afectant principalment a persones i famílies vulnerables i de baixos recursos, especialment concentrades en barris com Sant Roc. Davant d’aquesta emergència social, l’únic suport real i efectiu prové de les entitats socials (PAC, PAH, Plataforma Sant Roc som Badalona), ja que l’actuació de l’Ajuntament és gairebé inexistent. Serveis Socials es troba sense recursos i col·lapsat, i la ciutat no disposa d’habitatge d’emergència.
Amb 9.000 pisos buits, el bressol de l’especulació
Mentre desenes de famílies lluiten per no perdre la seva llar, Badalona ostenta la xifra de 9.000 pisos buits, el que suposa que dos de cada deu habitatges estan en desús. Aquest parc buit pertany majoritàriament a fons voltor i bancs que deliberadament els mantenen així per especular i impulsar la pujada de preus.
Paradoxalment, lluny d’actuar per revertir aquesta situació, l’ajuntament ha continuat donant llicències per a noves construccions, amb 38 habitatges nous per cada 10.000 habitants el 2024, una taxa molt superior a la de ciutats veïnes com Barcelona (11) o L’Hospitalet (14). Aquesta manca de regulació i l’enfocament en la nova construcció ha tingut una conseqüència directa: el preu de l’habitatge nou ha pujat un 16% el 2024, segons l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Habitatge públic, anuncis inaccessibles
Pel que fa a la promesa promoció d’habitatge públic, tot ha quedat, per ara, en anuncis i xifres canviants. Des d’un pla amb 379 pisos a anuncis més modestos que sumen 69 habitatges de promoció.
El problema principal, però, rau en l’accessibilitat: els requisits i els preus establerts per a aquestes promocions suposen una barrera insalvable per a les famílies amb salaris mitjans o baixos de la ciutat. Amb preus de compra que arriben fins als 315.000 euros i una demanda d’ingressos anuals de fins a 87.057 euros, és evident que aquestes “promocions socials” queden fora de l’abast de qualsevol família desnonada, de les que resisteixen amb l’IMV o l’RGC, i només beneficien a una minoria de rendes altes.
Pis turístic: risc d’efecte crida
Finalment, la qüestió dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT) afegeix pressió al mercat de lloguer. L’ordenança municipal de març del 2024 per regular-los és considerada insuficient per les associacions veïnals, ja que incentiva l’especulació i fa sorgir el perill que Badalona es converteixi en el “refugi” dels HUTs expulsats de Barcelona. Tot i que la Plataforma No Volem Pisos Turístics ha confirmat un “compromís tàcit” del govern del PP per derogar la normativa i prohibir-los, l’Ajuntament afirma estar-ho estudiant sense prendre cap decisió ferma encara.
