En totes les aules del món, el llenguatge no verbal dels alumnes diu moltes més coses de les que els alumnes són capaços de verbalitzar. També en el seu entorn familiar, l’aïllament al qual s’han abandonat enganxats a petites pantalles, està fent que infants i joves visquin cada cop més lluny de la comunicació verbal, cara a cara, mirant als ulls, i més lluny de contactes socials amb els seus iguals fora de l’aula.
Tal com explica el psicòleg clínic Jaume Descarrega, “les xarxes socials estan concentrant l’atenció absoluta del jovent i un percentatge increïble de temps, i això fa que les seves relacions del tu a tu s’esvaeixin. I hem d’aconseguir que això s’inverteixi”. Descarrega, que és membre de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), puntualitza que “qui demonitza les xarxes està equivocat, però qui sent que no necessita res més acaba arribant a la simptomatologia patològica i als trastorns d’aïllament. Els extrems sempre porten alguna cosa negativa”. L’anàlisi clínica del moment actual que veiem en el jovent és que “preval la immediatesa, i tot allò que dura massa fa perdre l’interès”. En aquest sentit, afegeix que “serà una veritable pandèmia si eliminem una part tan important del que som -joves i adults-. Com a éssers biopsicosocials, som persones que necessitem el contacte amb l’altre. Som cos, emocions i psiquisme, i relacions, és a dir, tenim la nostra part orgànica, emocional i relacional, tres potes la importància de les quals hem de fer valer”.
Detecció i alertes
I com sabem si l’equilibri entre aquestes tres parts es dona en infants i joves? El psicòleg diu: “Si veus que un nen arriba a classe i s’adorm, alguna cosa no funciona. Si no menja, vomita o es mareja, potser és perquè, com passa moltes vegades, el cos falla, no perquè falli l’òrgan, sinó perquè falla alguna cosa emocional, i el cos pot fer el símptoma per avisar”. Segons un estudi realitzat fa alguns anys en metges de família, el 33% de les consultes sobre malestar que havien rebut tenien a veure amb aspectes psicosocials i no orgànics.
Cal fixar-se també, comenta Jaume Descarrega, “si en l’àmbit psicològic l’infant o jove és incapaç d’expressar-se, sempre es mostra trist, o s’enfada a la mínima, alguna cosa està passant. La tristesa persistent, ferir-se a si mateix i la irritabilitat extrema són indicadors que poden tenir a veure amb els tres elements. I si un nen no interactua, i al pati no juga t’has de preguntar què està succeint”. L’especialista adverteix que “la depressió en els nens es mostra moltes vegades amb la irritabilitat i conductes agressives”. Tot i que, també afegeix, “un nen molt callat és tan preocupant com aquell hiperactiu. Si sembla que no hi és, també ens hi hem de fixar”.
Detectar alguna cosa que sembli que no va bé com més aviat millor, igual que en les malalties orgàniques, és part d’un millor pronòstic. “Si una problemàtica no es pot treballar tan aviat com es pugui, si el nen o adult no és capaç de poder transmetre el que li passa, ho va posant a la motxilla, fins que ja no pot suportar el pes i fa un símptoma en l’àmbit anímic, o amb dificultats de relació amb els altres”, adverteix el psicòleg. També explica que “s’ha de donar el sentit que tenen a les preocupacions, ni maximitzant ni minimitzant, sense interpretar el que ens expliquen, amb llibertat per expressar-se, i cal buscar eines per poder aconseguir aquesta expressió, de vegades amb activitats que poden semblar lúdiques, però que van més enllà”.
14% de joves amb algun problema
La radiografia de la situació de la salut mental en el jovent català realitzada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i Federació Salut Mental Catalunya revela que “no només el jovent és un col·lectiu amb més vulnerabilitat pel que fa a la salut mental o el malestar emocional que la població adulta, sinó que el nombre de joves que té algun problema és elevat, se situa al voltant del 14%”. Aquesta dada, segons diu l’informe, “s’ha repetit any rere any, amb una tendència creixent a partir del 2019, després d’un relaxament passat el 2018”. Són dades de Catalunya, però que, segons expliquen, es corresponen bastant amb el que apunta l’OMS a escala mundial. En dades publicades l’any 2021, l’Organització Mundial de la Salut calculava que aproximadament un de cada set joves de 10 a 19 anys pateix un trastorn mental, la qual cosa representa un 13% de la causa de morbiditat d’aquest grup de població.
L’OMS recorda que els problemes de salut mental del jovent es poden perpetuar en la vida adulta i en les possibilitats de vida digna del futur. Per tant, desatendre la salut mental juvenil no només comporta desatendre una problemàtica actual que afecta un segment significatiu de població, sinó que també hipoteca el futur del país i de la seva ciutadania. Sobretot, per aquesta afectació major, en proporció, dels trastorns mentals en joves amb relació a les persones adultes.
L’informe del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i la Federació Salut Mental Catalunya d’aquest any 2023 neix de la investigació vers la dificultat d’accedir a dades que reflecteixen una problemàtica que aquestes entitats consideren evident. L’estudi constata “una situació d’emergència juvenil en matèria de salut mental, ja que un de cada set joves pateix un problema de salut mental, i les persones entre els 18 i els 34 anys són les que més visites fan a centres i serveis de salut mental”.
L’audiovisual, eina per a la prevenció
La ràpida detecció de qualsevol indicador de malestar emocional pot marcar un abans i un després en la salut mental dels infants i joves, i estalviar dificultats en la seva edat adulta. I per a la detecció i comunicació necessàries de les alertes, per a tractar cada cas, ajuda poder contextualitzar les situacions de dificultat dins d’una normalitat social. Patim mentalment, com ho podem fer també físicament. I tot mereix igual atenció i acceptació, personal, sanitària i social.
Aquest és el missatge que més bé saben difondre els curtmetratges que cada any es presenten al festival de curts Psicurt, el Festival de curtmetratges sobre salut mental de Tarragona i Reus. Contribueixen a mostrar situacions quotidianes, vivències comunes on es conviu amb trastorns que ens poden o ens podrien afectar a qualsevol persona. I també ajuden a situar la salut mental en el seu marc global, que inclou no només la psicopatologia, sinó també la prevenció i promoció de la salut mental, en paraules de Jaume Descarrega, director del festival Psicurt: “entenent salut mental com allò que necessitem els éssers humans, adults i menors, per a gaudir de la vida sense un patiment excessiu”.
El Psicurt s’adreça a professionals del cinema i els audiovisuals perquè presentin les seves creacions on fan protagonistes els pensaments, sentiments i relacions afectives, a dins de l’ambient familiar, en la parella o en l’entorn social, i les qüestions que més sovint suposen conflictes, com ara l’eutanàsia, o que poden derivar en trastorns, com determinats hàbits o ‘defectes’ de relació amb l’alimentació. Els curtmetratges ens mostren la salut mental a nivell més ampli que el que aborda només la patologia.
En l’última edició, celebrada del 5 al 8 d’octubre, es varen presentar al festival 308 curtmetratges de tot l’Estat que es van anar projectant durant els quatre dies. Un dels curts presentats, Perder, entra de ple en les mentides, la conciliació i la vida d’un nen addicte al mòbil, que ens deixen veure el pànic a la família perfecta. A través d’aquest treball, explica Descarrega, “podem reflexionar sobre tot el que es perden els joves si només posen l’atenció en les pantalles”.
El festival inclou sempre tallers participatius al voltant dels temes que tracten els curts i enguany es va fer també la representació de l’obra de teatre No m’oblideu mai, sobre el suïcidi, primera causa de mort entre el jovent a l’Estat espanyol. Basada en entrevistes a testimonis reals, l’obra la van veure 355 persones al Teatre Bartrina de Reus.
Un cop celebrat el festival, alguns dels curts presentats esdevenen material de treball a les aules. És el cas del curt Cómplices, projectat fa tres edicions i que es va projectant en centres educatius precedint debats a classe. És la recreació d’una història que podria estar succeint en qualsevol institut de Catalunya, en la qual una noia pateix assetjament a l’aula, per part dels seus companys, i ja en patia a l’etapa de Primària. Se li ajunta també això amb el desnonament que viuen, ella i la seva família, i amb l’assetjament sexual per part d’un tiet. Tot això la porta a un intent de suïcidi. “El que pensem que és important és fer activitats”, precisa el psicòleg clínic i membre de la Comissió de Cultura del COPC, molt partidari d’utilitzar eines com els audiovisuals i l’art en general per a la didàctica, la difusió i prevenció dels problemes de salut mental. Alike és un dels clars exemples de difusió, senzilla i lúdica, dels valors de festivals com Psicurt. Va ser presentat en el seu dia al festival i es pot veure lliurement a Youtube.
Del Festival Psicurt destaca també la proposta Educurt, pensada expressament per als alumnes d’instituts de Catalunya convidats a realitzar curts al llarg de quaranta-vuit hores en diferents localitzacions de Tarragona i Reus, potenciant el treball en grup i la creativitat entorn de conceptes sobre salut mental. Per això, part del festival Psicurt és el camí que els seus treballs sensibilitzadors i professionals fan durant tot l’any en centres educatius de tot Catalunya que permeten parlar de salut mental a l’aula de la mà d’una eina molt atractiva per als joves com és l’audiovisual. Perquè, com declara Jaume Descarrega, “el que és necessari avui dia és obrir espais de reflexió que ens permetin compartir, comunicar, compartir inquietuds, desfer tabús i estigma en tots els temes de salut mental. I els curtmetratges ens permeten parlar de preocupacions en aquest sentit”.
Conscients del seu malestar
L’estudi que la companyia alemanya de productes de salut STADA realitza cada any a Europa amb enquestes a la població europea, ha revelat en l’edició d’aquest any, que a Catalunya, el 21% dels joves de 18 a 24 anys considera dolenta o molt dolenta la seva salut mental.
La investigació s’ha fet a partir d’una mostra de més de 32.000 persones de 16 països d’Europa, interrogades sobre qüestions relacionades amb la prevenció, el son i el descans, la salut mental, els hàbits nutricionals, la salut digital i els sistemes sanitaris de cada país.
Els docents tenen al seu abast una bona part del temps entre setmana d’aquests infants i joves, per a la detecció i comunicació d’indicis o alertes que poden contribuir a reconduir situacions de malestar personal dels menors. “Sé que és difícil combinar el currículum acadèmic amb les exigències emocionals i relacionals que serien principals a l’aula. Però seria molt convenient introduir aprenentatges per al benestar mental a partir de les vivències en qualsevol activitat, per contribuir a enfortir també la intel·ligència emocional, que és la capacitat que tenim per a gestionar les situacions de la manera més adequada possible, enfrontar-les i solucionar”, apunta el psicòleg Jaume Descarrega. “Sabem que són aquests els aspectes que no estan prou treballats, i també que per a poder-ho fer als centres d’ensenyament no són els docents, sinó tot el sistema, el que ha de canviar”.
L’entrada Com detectar el patiment excessiu dels infants i joves ha aparegut primer a El Diari de la Sanitat.
