Ja ha passat l’estiu i les cases de colònies han estat, un altre cop, una bona opció de lleure per a famílies, infants i joves. Però què passa quan un conveni pensat per a un servei molt específic de vacances escolars o d’estiu, es converteix en un recurs que fan servir les empreses per contractar personal barat i amb unes condicions molt precàries? Que dona altres tipus de servei que res tenen a veure amb un espai pensat per a nens i joves.
Com tot bon negoci, el de les cases de colònies ha evolucionat. Buscant treure benefici i explotació comercial els 365 dies l’any, les cases de colònies es converteixen en petits hotels, centres de celebracions o de convencions LOW COST. Igual et trobes 100 infants i joves passant la setmana més divertida i educativa de la seva vida, que, sense que hagin pujat a l’autocar, la casa es transforma per acollir un casament que durarà dos dies a pensió completa. I sense haver marxat els nuvis, les treballadores de la casa ja s’estaran preparant per rebre la reserva d’un grup de 70 persones que farà un retir de ioga amb menjar vegà.
Sou una parella autèntica, original, diferent i moderna? Voleu un casament que s’allargui tot un cap de setmana per un preu molt més econòmic que un casament tradicional! Ara podeu fer-ho a una casa de colònies, serà tota una ganga!!!
Però amb tota ganga hi ha una part B, i moltes vegades és la que no veiem darrere de tant màrqueting i tanta reconversió de negoci. És en aquesta part en què haurem de començar a parlar de les condicions laborals de les treballadores de cases de colònies. I tot i que les condicions laborals dels monitors/es de lleure donaria per tres o quatre articles, avui em vull centrar en el personal de servei (cuina, neteja, manteniment, responsable de la casa, etc.).
Un personal molt més estable en el temps, però que viu unes condicions que, en moltes ocasions, vulneren els drets laborals, i que, a més, tenen poques alternatives de reconversió professional en un territori molts cops aïllat.
El conveni del lleure necessita un marc regulatori ajustat a les necessitats d’aquest servei
Quan parlem de negoci LOW COST, el que parlem és d’un servei barat (a costa de baixos salaris), mantenint al màxim la qualitat i la funcionalitat del servei (a costa d’allargar les jornades laborals, tot incloent els festius i la jornada laboral fins a altes hores de la nit). En el cas de les cases de colònies, les empreses això ho tenen molt fàcil, ja que la reducció de costos la fan utilitzant un conveni barat, el conveni del lleure, que necessita un marc regulatori ajustat a les necessitats d’aquest servei i que trobariem millor definit en altres convenis.
Tot aquest nou model de negoci és a costa de la salut dels treballadors i treballadores, perquè per poder mantenir els beneficis en un model LOW COST, només es pot fer explotant. Allargant les jornades més enllà del màxim permès, posant al límit els dies de descans, estalviant-se personal i tirant de polivalència funcional, etc.
Això s’ha anat de mare i les patronals són les responsables!
És fantàstic que es trobin nous models de negoci, però aquests no poden anar a costa dels treballadors/es. Les patronals del lleure han de sortir del seu immobilisme negociador i fer una aposta clara pel sector i pels treballadors i treballadores d’aquest. El nou conveni ha de tenir en compte les noves realitats i ha de regular aquest àmbit: jornada de treball, descansos, calendari, festius, nocturnitat… Tot està per fer!
L’entrada Casar-se a una casa de colònies ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
