A finals del passat mes de gener es va presentar a Santa Coloma de Gramenet el llibre ¨Seixantisme, l’esclat cultural català dels 60¨,sobre l’anomenada dècada prodigiosa,de la colomenca Marta Vallverdú, doctora en literatura catalana i escriptora. Text: Jordi Valls Pozo, escriptor i poeta. Fotos: Redacció.
Darrerament han aparegut diversos llibres al Barcelonès Nord que qualifico de pesos pesants: d’una banda la recuperació dels articles de guerra que va escriure a la revista Meridià Josep Sol, recollits per Jacint Torrent Si no fos la guerra…!, la reedició íntegra de la trilogia de Badalona de Julià de Jòdar L’atzar i les ombres, probablement una de les obres més ambicioses de la narrativa catalana contemporània. També la recuperació de la memòria històrica a través de la biografia de l’alcalde Celestí Boada, afusellat al Camp de la Bota sota el règim de Franco. I destacar, l’aportació poètica de Rodolfo del Hoyo amb Retaule poètic del monestir de Sant Daniel.
Cada capítol del llibre es pot llegir com una part conclosa i pulcra
En aquest “darrerament” hi ha un document únic i singular escrit per la colomenca Marta Vallverdú que ens ajuda a entendre el ressorgiment de la cultura catalana de després de la desfeta de la Guerra Civil, una baula històrica que ens situa amb tots els seus elements positius i negatius i els tics i contrastos amb model actual: Seixantisme: l’esclat cultural català dels anys 60. Marta Vallverdú. Pròleg de Julià Guillamon. L’Avenç 2022.
Seixantisme
És un llibre que explica d’arrel, la influència directa i indirecta d’un moviment sociocultural que, per complex, mereix un tractament especial. El títol defineix molt bé el marc estudiat, els anys seixanta i la represa de la cultura catalana i la seva difusió amb les dificultats d’anar a contrapèl del pensament oficial i de l’oposició frontal i reaccionària del franquisme.
A Seixantisme l’anàlisi de cada capítol és exhaustiu, cada assaig (puc afirmar que cada capítol és un assaig) és un document que es pot llegir com una part conclosa i pulcra.
El llibre es divideix en quinze capítols que complementen la pràcticament totalitat dels àmbits dels aspectes estudiats, des del vessant del llibre en català fins al tractament de les migracions dels anys seixanta, els joves universitaris, la literatura i el Realisme Històric, les revistes, el disseny, la música de la “Nova cançó”, el Grup de Folck, Rosa Sensat i l’escola catalana, l’arquitectura, l’art, la influència de la Gauche Divine a Boccaccio, l’escoltisme català, l’aparició de Gran Enciclopèdia Catalana, la idea de Països Catalans proposada per Joan Fuster, l’origen d’ Òmnium Cultural. I, és clar, el debat de la immigració i la identitat catalana.
Presentació del llibre a la Biblioteca Central el 18 de gener de 2023. Editorial L’Avenç
Marta Vallverdú situa una data per començar l’estudi de Seixantisme, l’any 1959, com a conseqüència, d’una banda, de la necessitat del franquisme a una certa obertura per evitar l’aïllament en el nou context de la guerra freda, i de l’altra, amb l’aparició d’una nova generació de catalans que enllacen amb el sentit de l’esclat cultural dels anys 30 a recer de la República. Un moviment que rebrà la influència dels convulsos anys 60 a tot el món, amb el protagonisme d’una joventut farta de la repressió social i política, a la que s’ha d’afegir una mirada cap a un futur més heterogeni, complex i perquè no dir-ho utòpic, on la diversitat va prenent altres formes d’expressió alternatives. En el context espanyol també amb vista a un futur de canvi polític que arribaria amb les polítiques de la Transició i la consegüent democràcia.
El pròleg de Julià Guillamon és una pinzellada de color que va en la direcció del llibre. La figura de Joaquim Molas, la gran patum teòrica d’aquell moment històric, una autoritat que gosarà bastir el primer cànon literari català popular, amb els llibres de la MOLC d’ Ed.62. En opinió de Molas el realisme històric és darrer moviment català amb un cos reconeixible com a moviment estètic i cultural. Guillamon assumeix que aquest aspecte és opinable i que, potser encara no tenim prou perspectiva.
A totes passades, Seixantisme va també d’això, d’una obsessió per arribar a influir la màxima població catalana en el sentit de crear un imaginari propi de país. I quina és la incidència real de la cultura catalana a tots els estrats de la societat?
Molas amb un matís crític feia observacions incòmodes. Ens recorda Guillamon: “Molas, que tenia un fons de pessimisme irredimible, va parlar del fracàs del model que es va crear als seixanta a Una cultura en crisi. Un cop el vaig voler contradir i li vaig posar els exemples de Raimon i Lluís Llach. Em va dir, tristot i resignat:“Però el veritable artista pop era Manolo Escobar”.”
Seixantisme és un llibre fonamental per reinterpretar la memòria recent
Els anys de la democratització va provocar un canvi de model i la cultura es va institucionalitzar. L’esperit revolucionari -inevitable per l’alta politització de la societat catalana dels anys 60 i 70- i la iniciativa dels col·lectius organitzats s’acabaven en els despatxos dels polítics, sota l’aixopluc de la nova democràcia.
En el plànol local, tenim l’exemple de la revista Grama que el darrerament desaparegut Jaume Sayrach va impulsar amb la voluntat de crear un periodisme cohesionador i de denúncia, que se sostingués amb el temps. L’idealisme de Sayrach es va veure traït en aconseguir que també, perquè no dir-ho, Grama va ser un trampolí per a bona part d’una generació que havent-se col·locat a les estructures del poder, en bona part, va col·laborar deliberadament o per omissió de tap a les reivindicacions històriques.
Dit això, Seixantisme és un llibre més que important, m’atreveixo a dir que és un document fonamental, que fa de base reinterpretativa de la memòria recent, perquè aquest magnífic treball, a més d’aportar molta informació del nostre passat és un treball que ens ajuda a projectar el futur, no amb voluntat de polèmica, sinó d’eficàcia a l’hora de fer-nos les preguntes que ens poden ajudar a fer avançar Catalunya com a país, com a societat, com a cultura.
Perquè com diu la cançó de Lluís Llach, un dels indiscutibles protagonistes de l’esclat cultural dels seixanta: “Cal que neixin flors a cada instant.”
Podeu veure el vídeo de l’acte de presentació del llibre al canal de Gramenet TV
L’entrada Cal que neixin flors a cada instant ha aparegut primer a Infograma.cat.