L’Institut Desvern de Protètica lidera aquest projecte sense ànim de lucre que compta amb una àmplia xarxa de voluntaris
Des que Rússia va iniciar la seva ofensiva militar contra Ucraïna, s’estima que entre 30.000 i 50.000 persones han patit almenys una amputació. Es tracta d’una crisi que ha desbordat la capacitat sanitària i ortopèdica del país, que no compta ni amb la infraestructura, ni amb el material o tecnologia necessaris per proporcionar una pròtesi a la majoria dels afectats. És per això que diversos centres, com l’Institut Desvern de Protètica, estan oferint els seus serveis per ajudar en aquesta causa humanitària.
Una clínica amb voluntats benèfiques
Ubicat al barri de La Plana Padrosa-Bellsoleig, aquest centre està dedicat al disseny i la fabricació de pròtesis i a l’atenció integral en el procés de protetització i rehabilitació. Disposen d’un equip de deu tècnics ortoprotètics, alguns dels quals també tenen amputacions. Segons explica David Peñalver i Soler, gerent de l’Institut, la clínica ha mantingut “una voluntat d’ajudar totes les persones que tenen aquesta necessitat” des de la seva fundació. No només per atendre clients, sinó també persones afectades per conflictes de major o menor escala.
La seva trajectòria d’ajut és extensa i inclou els casos de Síria, Haití, Sierra Leone o els Balcans. Per tant, quan la xifra d’amputats a Ucraïna es va disparar, l’Institut va decidir involucrar-s’hi. El director comenta que en aquesta ocasió han pogut ampliar els seus esforços, ja que “hi ha una comunitat ucraïnesa bastant important a Catalunya i això ens ha facilitat tenir contactes i voluntaris”. El projecte Brave Steps es va començar a idear a mitjan 2022, però no va ser fins al 2023 que es va posar en marxa.
Com va néixer la xarxa de Brave Steps?
Per una banda, el gerent va acudir al Consolat d’Ucraïna, on el van derivar a l’Hospital Clínic (que coordina els ferits de guerra que arriben aquí) i a l’associació Blagosvit, formada per voluntaris ucraïnesos que ajuden infants i adolescents que han fugit del conflicte. Per l’altra, va contactar amb membres del Rotary Club Barcelona Millennium, una organització amb un alt nivell econòmic, els membres de la qual dediquen els seus recursos a la filantropia. Entre ells i altres perfils independents similars, s’aconsegueix el finançament per cobrir les despeses de tot plegat.
A través d’un d’ells és que van aconseguir alhora comptar amb traductors i col·laborar amb un altre centre de rehabilitació, U+. També van trobar persones a Ucraïna que poguessin ajudar in situ a seleccionar els candidats i organitzar la logística perquè arribin aquí. Un cop aterrats, l’Ajuntament de Sant Just ha participat en les gestions d’allotjament i acompanyament, per exemple aportant el contacte de la Maya Zhulidova, una veïna d’origen ucraïnès que ajuda a coordinar l’estada de les persones amputades.
Pel que fa a l’allotjament, van facilitar un acord amb el Sercotel Porta Barcelona per a obtenir tarifes reduïdes. Des de l’Associació de Veïns de Sant Just també hi ha voluntaris que els acullen de forma gratuïta i els transporten en cotxe. “Mai havíem construït una xarxa com aquesta”, comenta Peñalver, que afegeix: “l’origen vam ser nosaltres, però tot l’entramat no funciona si falla una de les peces”.
Un camí organitzat però turbulent
Tothom participa del complex i exigent procés que comporta traslladar una persona amputada des d’Ucraïna. L’Institut fixa els criteris tècnics que el possible pacient ha de complir. Seguidament, té lloc la selecció dels candidats en origen, on algú s’encarrega de verificar qui compleix millor les condicions i n’escull un, del qual s’envia un informe mèdic. Quan ha estat valorat i acceptat, es posen en marxa els tràmits burocràtics per gestionar el pas de la frontera i el viatge fins a Barcelona.
“Els homes tenen prohibit sortir del país perquè són susceptibles de ser mobilitzats al front”, exposa el director, “s’ha de preparar una documentació extensa i minuciosa perquè puguin viatjar de forma oficial i legal”. De fet, alguns dels pacients són soldats que han hagut de ser evacuats de la trinxera. La via més accessible per sortir és a través de Polònia, on igualment els controls són estrictes. Després els sol esperar deu dies de viatges en trens precaris i amb retards, a causa de bombardejos o vies espatllades.
Peñalver assenyala que aquestes persones “estan fent un vot de confiança”, ja que “aquí no coneixen ningú ni saben si funcionarà la nostra ajuda, i allà han deixat la seva família en situació de perill”. És per això que el suport de persones com la Maya o d’associacions com Blagosvit són elementals perquè se sentin emparats i puguin cuidar el seu benestar emocional.
La protetització i rehabilitació
L’estada dels amputats acostuma a durar un mes. Algun dels metges que col·labora amb l’Institut fa les prescripcions mèdiques necessàries per validar el tractament, alhora que es fabrica una primera versió de la pròtesi. Un cop aprovat el procediment és quan la persona comença a acudir a la clínica per provar-se-la i testejar el seu funcionament.
Quan l’amputat està en millors condicions s’ofereixen dues opcions: o bé dur a terme tota la rehabilitació aquí o retornar i fer-ne una part a Ucraïna amb unes pautes marcades. A Sant Just reben el tractament especialitzat i la tecnologia avançada de la clínica, i tenen accés al gimnàs i a la piscina municipal. En canvi, “allà estan desbordats i els atenen en condicions mínimes, però no poden quedar-se a viure aquí”, observa Salvador Piedrabuena, el director tècnic de l’Institut.
“Afortunadament, la majoria dels problemes es poden resoldre abans que marxin i tenim contacte directe amb ells i el personal sanitari en origen. També els preparem per a possibles incidents amb les pròtesis i els ensenyem a resoldre’ls”, afegeix. Una vegada completat el procés, s’incorpora la pròtesi definitiva i el metge dona el seu consentiment assegurant que està ben ajustada. Finalment, cal organitzar tota la logística per al retorn de la persona al seu país, tal com es va fer en l’arribada.
Més enllà del tractament: la pau momentània
“Hi ha un component psicològic important en el que fem. Estem donant una oportunitat a aquesta gent per fugir de la guerra temporalment, centrar-se a millorar i viure amb tranquil·litat. N’estan molt agraïts”, indica el gerent. L’últim ucraïnès a qui van atendre va explicar que era la tercera vegada que visitava Barcelona. Havia estat aquí de vacances, abans que esclatés el conflicte, i li encantava la ciutat. “El relleu és transitori, perquè un cop tornen, el risc reapareix. Però hi és”, afegeix. El pròxim pacient en venir és un noi civil que va patir una explosió.
“Estem treballant per augmentar el flux de persones i la idea és que anirà pujant”, explica Piedrabuena. “Les principals traves tenen a veure amb el finançament i la burocràcia, però tenim capacitat per acollir cinc amputats a la vegada cada mes, si ho aconseguim resoldre”. Un avenç és que Brave Steps ja està registrada com a organització i han obert una pàgina web per rebre donacions que ajudaran a cobrir més despeses. Tanmateix, com especifica el director de l’Institut Desvern: “Qualsevol forma d’ajuda voluntària és benvinguda, no només valorem els diners. És un goig veure com tothom intenta posar de la seva part”.
Article original de La Vall de Verç
