Com pots estimar el teu cos, quan te l’han robat durant 15 anys? Amb aquesta colpidora reflexió, Clàudia Campillo va obrir la xerrada sobre l’abús sexual infantil que la Unió de Veïns va programar durant la setmana del 8-M, el passat 6 de març.
Educadora social, presidenta de l’associació Mar de Mariposas i activista a xarxes socials, Campillo va convertir l’acte en un espai segur per parlar d’una realitat massa sovint silenciada: els abusos sexuals que poden patir i han patit alguns infants.
Havent viscut en primera persona l’abús a mans del seu avi, Campillo explicava com ha dedicat anys a sanar les seves pròpies ferides. Ara, acompanya víctimes i familiars en el seu camí de recuperació, mentre impulsa una tasca imprescindible de divulgació i prevenció.
A Bellaterra va compartir la seva experiència personal, va exposar la tasca de l’associació, contextualitzar la magnitud del problema i va proporcionar eines clau per ajudar famílies i educadors a prevenir i detectar l’abús sexual infantil. Els assistents van sortir amb més
dubtes i reflexions, respecte a les quals havien entrat, i això es va deixar veure amb la gran participació, suport i implicació que es va viure durant la sessió.
Després d’un procés llarg de cura hi ha llum
Fa gairebé un any que Clàudia Campillo va decidir fer pública la seva història a les xarxes socials. Entre els 7 i els 22 anys va patir abusos sexuals continuats per part del seu avi, un maltractament que li ha deixat seqüeles físiques i emocionals profundes: “Els òrgans ploren el que els ulls no poden”, deia. L’ansietat i els trastorns de la conducta alimentària van ser una part del seu camí, una manera de gestionar el dolor. “Em mirava al mirall i veia una nena ferida”, explicava.
Durant anys, va conviure amb la por i el trauma de l’abús, també sentia emocions contradictòries respecte al seu maltractador: una figura familiar amorosa, però que alhora era el seu pitjor malson. Va estar internada en una clínica, també va viure en un pis terapèutic i durant els últims anys ha hagut de passar per quiròfan per posar-li cura als espasmes hemifacials, una condició que li va quedar com a seqüela de trauma patit. No obstant això, va comprendre que per poder avançar, necessitava sanar i fer-se justícia a ella mateixa.Va parlar de tancar ferides i convertir-les en cicatrius, de respectar el temps de les víctimes i d’acompanyar-les amb empatia i comprensió.
Un refugi per la sanació
La necessitat de compartir la seva experiència i d’ajudar altres persones en situacions similars va donar origen al seu projecte. A través de les xarxes socials, va rebre desenes de testimonis de persones que, com ella, havien patit abusos. Davant aquesta onada de confessions, va decidir actuar: com a educadora social, va fundar l’associació per oferir suport integral a les víctimes i als seus familiars.
L’objectiu és proporcionar un espai segur on les persones que han patit abusos puguin trobar comprensió i suport. L’equip està format per professionals de l’educació social i la psicologia, especialitzats en aquest àmbit. Acompanyen les víctimes amb sessions individuals i grupals, que anomenen “un refugi per a cors que sanen”. Però la seva tasca no es limita a l’acompanyament: també fa una tasca de prevenció i divulgació fonamental.
Una de cada quatre nenes, un de cada cinc nens
A la xerrada al Centre Cívic de Bellaterra, les famílies assistents es van endinsar en la crua realitat de l’abús sexual infantil. Campillo va aportar dades, eines i reflexions per entendre millor aquest fenomen i per ajudar a prevenir-lo i detectar-lo.
I és que un de cada 5 infants pateix abús sexual infantil. Concretament i tal com explicava l’educadora, una de cada quatre nenes i un de cada cinc nens.
Encara més alarmant és el fet que el 80% dels abusadors són familiars o persones properes a la víctima, i que el 90% de les víctimes no ho explicarà fins a l’edat adulta.
Trencar amb el silenci
Davant d’aquestes dades, la pregunta és inevitable: com es pot evitar que això passi i trencar amb aquest silenci si l’abús s’ha produït? La resposta, segons Campillo, passa per la informació, la sensibilització i l’acció. La societat ha de ser conscient i implicar-se en la
protecció de la infància. Perquè, encara que l’abús no sempre deixa marques visibles, les seves conseqüències poden perdurar tota una vida.
De fet, tal com va explicar l’educadora, els nens que han estat abusats de petits, són més propensos a desenvolupar conductes de maltractament contra persones del seu entorn. Per exemplificar-ho, la ponent va exposar un dels últims casos que havia tractat: un nen que havia patit abusos sexuals per part del seu pare va tancar a cinc nenes en el bany de la seva escola.
Parlar-ne i educació
La prevenció comença amb l’educació. Parlar amb els infants sobre els límits personals, autoprotecció i consentiment no és una opció, sinó una necessitat. Explicar-los què és la privacitat, ensenyar-los a identificar situacions de risc i obrir canals de comunicació segurs dins la família són mesures fonamentals per prevenir l’abús.
Campillo també va destacar la importància d’identificar els senyals d’alerta, tant físics com conductuals, i de comprendre les emocions que entren en joc: el secret, el silenci, la vergonya, la culpa, la por i l’amenaça. Trencar aquests mecanismes és l’única manera de protegir els infants i evitar que el patiment es perpetuï en el temps.
Responsabilitat col·lectiva
De fet, l’abús sexual infantil és una realitat que només es pot combatre amb “informació, educació i acció”, deien. Testimonis com el de la Clàudia ajuden a trencar el silenci, però la responsabilitat és col·lectiva: “cal una societat compromesa que protegeixi els infants, els escolti i els doni eines per identificar i denunciar situacions d’abús”, deia.
Una prevenció que ha de començar des de la infantesa, amb una educació basada en el respecte, els límits personals i la comunicació oberta.
Però també requereix canvis estructurals: més recursos per a les víctimes, una justícia que actuï amb contundència i un entorn segur on els infants no hagin de viure amb por.
Una xerrada proposada durant la setmana del 8-M i que va deixar a tot el poble reflexionant.
Article original de Bellaterra Diari
