El futur institucional de Bellaterra ja es juga a l’àmbit autonòmic. La Generalitat de Catalunya disposa ja de tots els informes tècnics i institucionals necessaris per estudiar la proposta de segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès – al qual pertany actualment – i la seva annexió a Sant Cugat del Vallès. Amb l’expedient complet, el Govern català entra en la fase final d’un procés administratiu que pot modificar el mapa municipal del Vallès i que té l’origen en una iniciativa político-veïnal.
La proposta ha estat impulsada per una comissió de veïns que defensa que Bellaterra i els seus 3.100 habitants deixin de dependre de Cerdanyola i passin a integrar-se a Sant Cugat, municipi amb el qual manté una relació quotidiana en termes de mobilitat, serveis i vida social. Aquest moviment veïnal va aconseguir activar el procediment administratiu i situar el debat més enllà de l’àmbit local, fins a traslladar-lo a la Generalitat, que és l’òrgan competent per autoritzar o rebutjar l’alteració del terme municipal. L’informe final va ser aprovat dimarts en Junta Veïnal pels cinc votos del govern de l’EMD contra quatre de l’oposició.
Tots els informes, incorporats a l’expedient
En els darrers dies, s’han anat presentant i incorporant a l’expedient els informes de totes les administracions implicades. L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra ha fet arribar un document favorable a l’annexió, defensant que el canvi de municipi s’ha de produir, però, mantenint l’EMD com a fórmula de govern de proximitat. L’Ajuntament de Sant Cugat, per la seva banda, ha avalat la viabilitat jurídica i territorial del procés, mentre que Cerdanyola ha reiterat la seva oposició a perdre part del seu terme municipal.
A aquest conjunt de posicionaments s’hi han sumat també els informes d’organismes supramunicipals com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Aquesta documentació permet ara a la Generalitat analitzar el cas des d’una perspectiva global, atenent criteris demogràfics, geogràfics, econòmics i administratius, abans d’emetre una resolució.
El futur de l’EMD, en joc
Més enllà del canvi de municipi, el debat se centra en el futur de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, una figura clau en l’actual model de govern local. L’EMD és una administració local immediatament inferior a un ajuntament, amb competències pròpies, però jurídicament dependent del municipi matriu, en aquest cas l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
L’EMD de Bellaterra va ser concedida l’any 2010 per part de l’Ajuntament de Cerdanyola, i aprovada per la Generalitat, i és una de les últimes creades a Catalunya. Des d’aleshores, fa prop de 16 anys, no se n’han concedit més. La seva creació va respondre a la voluntat de calmar les aspiracions d’independència municipal d’una part del veïnat, que reclamava convertir Bellaterra en municipi independent, i alhora dotar el territori d’un major grau d’autogovern.
Des de llavors, l’EMD ha assumit competències de gestió local i disposa d’un pressupost anual que se situa al voltant del milió d’euros, destinat a serveis, manteniment i administració de proximitat. Precisament per això, la seva continuïtat s’ha convertit en un element central del debat actual.
Mentre el govern de l’EMD defensa que és imprescindible per preservar l’autonomia de Bellaterra, altres informes alerten que la seva supervivència no està garantida si es materialitza la segregació, ja que l’ens està jurídicament vinculat a Cerdanyola.
Amb la fase d’elaboració d’informes ja tancada, la decisió queda ara exclusivament en mans de la Generalitat. El Govern català disposa d’un termini aproximat de sis mesos per resoldre si autoritza la segregació de Bellaterra i la seva annexió a Sant Cugat, així com per determinar quin ha de ser el seu encaix institucional.
Article original de Bellaterra Diari
Noticia relacionada:
https://www.elcugatenc.cat/opinio/104430/els-limits-i-les-frustracions-dels-consells-de-barri
