Author: admin

Morir al front de Bajmut

Article original de La Marea. 

L’home crida. De vegades, balbuceja paraules inintel·ligibles. Al voltant, una enfiladissa de braços el carreguen de la pick up a l’ambulància. Les veus dels paramèdics i soldats queden esmorteïdes pel so dels bombardejos. El conductor arrenca, l’home torna a la vida per demanar que li donin alguna cosa per al dolor, l’auxiliar li ausculta el pit, el pacient gairebé no respira, li injecta medicaments, li fica diversos paquets de gasa a la ferida que té a l’engonal, l’ambulància salta sobre els forats de la carretera provocats pel morter i el trànsit de tancs, l’home deixa de rebolcar-se, el traslladen inconscient a l’hospital de campanya, mor pocs minuts després.

El soldat de poc més de trenta anys, robust, alt, ha mort, segons tots els símptomes, pel morter que l’ha rebentat per dins. L’impacte contra els pulmons i el ventre li ha provocat un col·lapse que li infla el ventre. Aquí és on la sang se li ha concentrat. Per fora, continua sent el mateix, més esmorteït. Per dins, l’amalgama de detritus en la que converteix la guerra a aquests homes.

Soldats ferits són traslladats a una ambulància per portar-los a l’hospital | Patrícia Simón

En un punt proper al capdavant de Bajmut, arriben jeeps amb els soldats que acaben de ser ferits a la batalla. Des d’allà els recullen en ambulàncies per traslladar-los a hospitals de campanya. L’única èpica que es pot trobar a la guerra és la germandat amb què aquests homes es consolen. Els més greus arriben desmaiats, amb les cames penjant de la llitera i els torniquets lligant-los a la vida. Els que arriben conscients, es divideixen entre els que es refugien en un silenci de plom i els que imploren perquè no sigui el final.

“Quan entren en calor, s’adormen. Fa dies que no dormen”, em diu un dels paramèdics. Tancats a una de les ambulàncies, esperem que arribi un altre ferit per anar a l’hospital. En tenen poques i, depenent de la gravetat dels casos, de vegades han d’esperar perquè el lloc no es quedi desproveït d’atenció mèdica.

Davant nostre, un home d’uns quaranta anys dormita assegut envoltat d’una manta tèrmica. S’ha intentat resistir fins que l’esgotament l’ha vençut. El rostre esmolat i la mirada perduda deixa sense alè. “Sóc artiller. El dron em va identificar i el tanc va començar a disparar-me. Vaig canviar de posició. El dron va tornar a buscar-me i el tanc va tornar a disparar-me”, explica, amb el torniquet clavat al bíceps. L’auxiliar mèdic li treu les botes, li col·loca plantilles químiques que proporcionen calor en trepitjar-les. Se les han enviat uns amics des d’Alemanya.

Paramèdics atenen un soldat ferit al front de Bajmut de camí a un hospital de campanya | Patrícia Simón

A fora, el cadàver d’un soldat, envoltat d’una bossa negra, espera sobre la neu ser recollit pel furgó que recorre el front complint aquesta funció. Les furgonetes verdes continuen arribant, moltes d’elles tan velles que accentuen l’aspecte de l’escena: a les primeres línies del front, quan l’enfrontament és cos a cos, la guerra continua sent igual que totes les guerres: fang, sang, son, gana, por. La introducció d’avenços tecnològics com els drons només ha empetitit les possibilitats dels soldats per sobreviure.

Arriba l’avís que ben aviat arribaran set ferits, dos molt greus. Dos més es baixen pel seu propi peu de la pick up. Pugen a l’ambulància. Al fons, s’asseu un home i tanca els ulls. A la llitera, es recolza l’altre. Manté l’esquena dreta. “Ens va caure un morter a la trinxera. Sento el cap i tot el cos tremolar. Ell és el nostre comandant”, diu amb respecte.

A l’hospital de campanya, altres soldats els reben, els carreguen, els fiquen en una consulta, tanquen la porta. Al passadís, asseguts sobre caixes de medicaments i de menjar de campanya, homes amb el cap embenat, en cadires de rodes, amb crosses, en lliteres. Vesteixen els uniformes amb què van combatre. Les taques de l’estampat de camuflatge no es distingeixen de les de fang i de sang. Els metges corren d’un lloc a l’altre amb les mateixes ulleres que els soldats. En una habitació, una carmanyola amb pastanaga ratllada i llaunes de llegums fa de menjador. Tothom engoleix dret, ràpid, en un plat de plàstic. No hi ha temps per a res. “Ahir vam tenir 200 ferits”, diu un soldat.

Trasllat de soldats ferits a un hospital | Patrícia Simón

Al punt de recollida, un veterinari reconvertit en paramèdic neteja la sang de l’ambulància mentre espera que arribin nous ferits. “De camí a l’hospital, sobretot, solen esmentar els fills, les mares, les esposes”, explica, mentre comparteix confidències amb un company sobre les filles adolescents. Tancs coberts de tela de camuflatge blanca passen al costat de nosaltres amb soldats que també cobreixen els seus uniformes amb roba del color de la neu. Al seu pas, van deixant enrere els grans cartells publicitaris que poblen les carreteres del país amb soldats mirant de manera aguerrida la càmera. Com més se n’allunyen, més se senten explosions de morter.

L’entrada Morir al front de Bajmut ha aparegut primer a Catalunya Plural.

Urgeixen a aprovar un nou decret de concerts per evitar la segregació escolar

La Fundació Bofill ha presentat un informe sobre la situació de l’educació concertada a Catalunya i ha alertat que l’actual decret de concerts, que aquesta setmana fa 30 anys de la seva aprovació, ha quedat obsolet i impedeix el desplegament d’algunes mesures contra la segregació escolar, com la planificació de l’oferta educativa.

Segons l’estudi Educació posposa l’aprovació d’un nou decret de concerts imprescindible per combatre la segregació, mentre el sector concertat escolaritza un 11% de l’alumnat estranger, la xarxa pública n’acull el 20%. “Aquests desequilibris de composició social són presents a tots els municipis de Catalunya que tenen escoles concertades i públiques”, indiquen les mateixes dades.

Dins dels centres concertats, hi ha diferències. Així, el 53% té “una composició equilibrada amb el seu entorn” i el 44% “ha reduït la ràtio per evitar la sobreoferta de places tant com ho va fer l’escola pública, tot i no tenir-ne obligació”.

L’organisme remarca que l’escola pública no pot assumir tot el pes de les mesures de reducció de l’oferta que seran inevitables en els pròxims cursos a causa de la davallada demogràfica. I alerta: “Si no s’avança cap a una planificació conjunta dels llocs escolars dels centres públics i concertats, l’ajust de places per fer front a la segregació suposarà una reducció de l’oferta pública”.

L’entitat posa diversos exemples de la diferent distribució. L’assignació de matrícula viva (un cop ha començat el curs) continua derivant-se majoritàriament als centres públics. “El 71% dels centres concertats rep menys matricula viva que la mitjana dels municipis on estan ubicats, una tendència d’assignacions que fa créixer la complexitat de la xarxa pública”, assegura l’estudi.

Un decret “obsolet”

Per això, urgeix a l’elaboració d’un nou decret de concerts. El 2019 es va iniciar, però encara no ha vist la llum, i la fundació creu que acabar la legislatura actual sense aquesta nova norma “intensificarà les diferències de composició entre xarxes i dins del sector concertat”.

“La regulació del sector concertat és un element central a l’hora d’abordar les desigualtats en la distribució de l’alumnat, i és encara un repte pendent. El decret de concerts, vigent des de fa 30 anys i molt anterior a la Llei d’Educació (2009), avala una aplicació parcial i desigual de part de les mesures previstes en el Pacte contra la Segregació escolar per part dels centres educatius concertats. Aquest marc regulador ambigu i obsolet afavoreix que hi hagi desigualtats importants entre xarxes de titularitat i dins del sector concertat”, afegeix.

En aquest sentit, considera que l’actual decret de concerts de l’any 1993 és un fre per reduir la segregació escolar, i reclama desenvolupar un de nou que reculli els principis de coeducació i corresponsabilitat de tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya. No obstant, els tràmits de l’aprovació del nou reglament estan “congelats” des del 2020.

Subvencions poc eficaces

Des de la Fundació Bofill, remarquen que el Departament d’Educació ha augmentat el finançament a l’escola concertada per l’escolarització de l’alumnat NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) en 12 milions d’euros per l’any 2023, el doble que el curs anterior, per promoure la distribució equilibrada de l’alumnat. No obstant, aquesta quantitat no està lligada a mesures d’equilibri social, com la regulació de les quotes o l’ajust de l’oferta.

“Aquest increment només té sentit si els recursos serveixen de manera efectiva per eliminar les barreres d’accés i combatre les desigualtats entre centres. Sense avançar cap a canvis estructurals en el model de finançament, preveure mecanismes de control sobre els efectes d’aquestes dotacions sobre la segregació i garantir que es compleix de manera efectiva l’accés a les activitats i la permanència al llarg dels anys de l’alumnat, les subvencions no seran eficaces”, adverteix l’informe.

Demana que l’augment pressupostari vagi acompanyat de regulacions “clares” sobre corresponsabilitat i mesures de control del compliment dels seus deures. “Cal que el Departament d’Educació aprovi un nou decret de concerts per garantir la programació integrada de l’oferta educativa de tots els centres finançats amb fons públics”, conclou.

En la presentació de l’estudi, el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha indicat que “estem en un moment d’urgència, hi ha un problema greu de segregació escolar i comencem un compte enrere”.

Segons Palacín, els centres concertats que “realment estan escolaritzant alumnes pobres i immigrants resulta que estan obtenint pràcticament el mateix suport econòmic que altres centres que no són corresponsables i s’estan desvinculant d’aquesta política pública”.

D’altra banda, l’experta en polítiques contra la segregació escolar Maria Segurola ha destacat que hi ha casos en què les mesures contra la segregació escolar han estat exitoses, i ha posat com a exemple l’experiència de Terrassa, que és la ciutat que més ha reduït la segregació escolar en els últims cinc anys.

L’entrada Urgeixen a aprovar un nou decret de concerts per evitar la segregació escolar ha aparegut primer a Catalunya Plural.

Un clam per la pau

Prop de 100 persones s’han concentrat aquest dijous per a tarda a la plaça de la Vila per demanar un…