Author: admin

El divendres 3 de febrer de 2023 es complia el segon dia de vaga (després del dimecres de la mateixa setmana) a Gran Bretanya, en una de les protestes més importants dels últims anys pel nombre de seguidors, que reclamaven una pujada salarial més gran de les anunciades en diferents sectors, molt per sota de la inflació, cosa que suposa, a la pràctica, una disminució del poder adquisitiu dels britànics. Aquell mateix dia, en una entrevista en un canal de televisió, la ministra d’Educació Gillian Keegan demanava als ciutadans en vaga que «s’estrenyin el cinturó i acceptin sense dir ni piu que el seu nivell de vida empitjorarà notablement per les polítiques del seu Govern». Un Govern format per milionaris majoritàriament i presidit des del 24 d’octubre del 2022 per Rishi Sunak, un primer ministre que té una de les fortunes més grans de la Gran Bretanya, aconseguida després de diferents experiències empresarials en fons d’inversió.

Keegan, ministra d’Educació, deixava anar aquesta contundent frase a la televisió portant al canell un rellotge d’una popular marca de luxe, valorat en més d’11.000€, cosa que li va suposar una allau de crítiques per aparentar frivolitat i falta de sensibilitat en un moment tan delicat per a la societat. Però, a qui importa realment aquesta societat? Jan, segurament, formularia ara aquesta pregunta de manera una mica diferent i hauria dit: Però, a qui li importen realment aquests terrícoles? Aquest és el poder de la ciència ficció sociològica, en què pots plantejar una sàtira de la societat actual situant la trama en un futur hipotètic. I aquest és el camí que va decidir escollir l’autor fa poc més d’un any, sortint de la seva zona de confort que havia estat durant dècades la creació del seu personatge més arxiconegut: Súper López.

Jan Deikkon

El febrer del 2022, l’autor Juan López Fernández, nascut a Lleó el 1939, que signa la seva obra com a Jan, anunciava que deixava de publicar el personatge creat el 1973 i del qual ha publicat desenes d’històries convertit en una icona gràfica reconeguda, adaptat al cinema a la magistral pel·lícula Superlópez (2018) dirigida per Javier Ruiz Caldera. Els que vaticinaven una merescuda jubilació de l’artista es van sorprendre que es convertís, pocs mesos després, en un nou començament, en la recerca d’un to més adult i crític amb el que estava contemplant al seu voltant. L’autor destaca a les entrevistes que es va inspirar en observar, atònit, notícies durant la pandèmia de la covid-19, de com els superrics no tenien problemes que afectaven la majoria de la humanitat, de com el mercat del luxe no patia cap tipus de crisi malgrat no ser un producte essencial, dels viatges que es permetien fer tot i que estava prohibit per a la resta de mortals, de les mansions que es construïen o de les compres d’illes per convertir-les en recintes exclusius de somni .

Jan va decidir crear un nou univers de ficció que esdevé en un futur llunyà, on els superrics han abandonat la Terra i viuen a l’espai. El còmic és obra del seu temps, i aquest està concebut en un moment on les notícies sobre la nova carrera espacial acaparen els mitjans de comunicació: «l’empresari Richard Branson es converteix en el primer turista espacial l’11 de juliol del 2021 a bord de l’avió VSS Unity», «el multimilionari Jeff Bezos viatge durant onze minuts a l’espai el 20 de juliol de 2021 a la seva nau New Shepard», «el 16 de setembre de 2021, la missió Inspiration4 de SpaceX, la companyia d’Elon Musk, ha posat a l’espai quatre civils, la primera vegada que entre els astronautes no hi ha professionals»… i així unes quantes més, perquè els viatges (i les notícies) han continuat des de llavors.

Jan Deikkon

L’autor planeja una trilogia d’obres autoconclusives, de les quals fins ara se n’han publicat dues: Deikoon (2022) i Kondojiro (2023), els dos títols inspirats en el nom d’asteroides de Júpiter. El primer correspon a un dels anomenats asteroides troians, batejats així quan els científics van decidir que els noms s’escollirien entre els protagonistes de la guerra de Troia, encara que ara se sap que són més quatre mil troians a l’òrbita del planeta. Deikoon, que va inaugurar la nova saga de Jan, és el nom de l’asteroide inspirat en el personatge mitològic de Deicoonte, suposadament, un dels tres fills d’Hèracles, que va morir precisament per un atac d’ira del seu pare.

El protagonista de l’obra (de l’anunciada trilogia) és Rich Tex Format, un superric que viu en un asteroide en una gran mansió amb tot luxe de detalls i mantinguda i assistida per un aparent exèrcit de servils robots, mentre controla a distància les empreses explotadores de mines en altres asteroides de Júpiter, amb les què pot mantenir aquest alt nivell de vida. El nom del personatge ens invoca a fer un paral·lelisme amb el format RTF creat per científics de Microsoft a mitjans de la dècada dels vuitanta del segle XX, quan van decidir dissenyar un format de text enriquit davant dels textos normals sense format. D’aquesta manera, els fitxers RTF podien mantenir els formats associats al text, independentment del programa amb què s’obrís. En altres paraules, tant és quin programa utilitzis, els documents Rich Tex Format (és a dir, d’extensió .RTF) sempre queden igual, per la qual cosa tenen la seguretat que no els passarà res, no quedaran alterats passi el que passi.

Jan Deikkon

El comportament inhumà de Rich Tex Format contrasta amb el robot assistent personal, que proclama de manera incessant i consistent la seva ànsia de comprendre el comportament humà, sabent de les seves limitacions de la seva intel·ligència artificial, abastant la qüestió des d’una perspectiva molt actual i interessant: què ens fa humans? El robot contempla amb estupor la manca d’empatia, el menyspreu pels altres o el masclisme del seu propietari. Implícitament, l’autor ens convida a observar, al llarg de les pàgines, un viatge d’introspecció de camins oposats, on el superric va canviant la seva visió del món mentre que la màquina deshumanitzada intenta reflexionar sobre la condició humana.

El maniqueisme del relat és explícit, però resultaria difícil no prendre partit per un dels bàndols si la trama està relacionada amb el segrest de persones per poder utilitzar-les com si fossin esclaus. És fàcil, crec, decidir que l’important és salvar la vida de les persones perquè sí, no perquè siguin «el personal de la meva empresa, qui treballarà si no», com, aparentment, entreveiem a les vinyetes. Aquest menyspreu a la vida no ens resulta tan llunyà si llegim algunes notícies recents als mitjans de comunicació. El mateix autor comença la seva obra amb una declaració d’intencions: «És de domini públic que els rics cada vegada són més rics i els més rics viuen al seu propi món, en espais exclusius. Sabem que fan un turisme inabastable per a la gent comuna i corrent. Ni jo somio poder fer una passejada al voltant de La lluna, ells podran i se’n jacten, fins i tot competeixen entre si».

L’entrada Jan desemmascara els superrics despietats ha aparegut primer a Catalunya Plural.