Dades obertes
Els habitants de l’àmbit metropolità de Barcelona de 15 anys o més que entenen i al mateix temps saben llegir, parlar i escriure en català ascendeixen a 2.690.700, el 62,4% de la població del territori, segons l’última Enquesta d’usos lingüístics de la població, elaborada pel Departament de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya i referida a l’any 2023.
Tot i els fluxos migratoris, especialment intensos entre el 2017 i el 2020 i reactivats després de la crisi sanitària, que han disparat la població metropolitana nascuda a l’estranger un 43%, el sistema educatiu i d’acollida sembla haver fet la seva feina. Respecte de deu anys enrere, ha crescut 5,5 punts la part de la ciutadania que acredita totes les habilitats en la llengua pròpia del país. Els que saben llegir en català encara han augmentat més, són 434.800 individus més, i representen el 62,8%, 5,7 punts més que el 2013.
Són dades extretes de la comparació de les últimes onades de l’Enquesta d’usos lingüístics, que s’elabora amb periodicitat quinquennal. El treball de camp de l’edició més recent es va realitzar entre el setembre del 2023 i l’abril del 2024 sobre una mostra de 8.682 persones de 15 anys o més. Els resultats territorialitzats, que són els que ha utilitzat Catalunya Metropolitana, es van publicar el 27 de novembre passat.
Com s’aprecia a la taula, l’avenç és menor en la capacitat de llegir en català, que tot i això acrediten el 82,8% dels enquestats de les cinc comarques metropolitanes (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), 360.400 persones més que deu anys enrere. Encara més modesta és la progressió en la capacitat de parlar-lo i d’entendre’l, amb valors que queden per sota de l’increment net de població de 15 anys o més en el període 2011-2023, que a les comarques metropolitanes va ser de 329.000.
La capacitat de comprensió de la llengua continua sent molt general: l’entenen de l’ordre del 93% dels més grans de 14 anys, i els que saben parlar-la representen un molt majoritari 78%. En general els indicadors metropolitans de coneixements lingüístics se situen entre un i tres punts per sota de la mitjana de Catalunya.
Les dades de coneixements lingüístics tenen el contrapunt en les de transmissió familiar i ús real del català en la vida diària, que apunten a un empitjorament generalitzat de la mà de canvis socials notables. El català és actualment la llengua inicial (la que s’adquireix en el si de la família) del 22,3% de la població metropolitana (el 29% a tot Catalunya), la llengua d’identificació del 22,9% (30% a Catalunya) i la llengua habitual del 24,7% (32,6% a Catalunya).
Com mostra el gràfic anterior, al llarg de 10 anys aquests valors han anat baixant pel que fa al català, però també han reculat els del castellà —que continua sent majoritari—, en benefici d’altres llengües i combinacions de llengües. Destaca el creixement del grup que declara que s’identifica exactament igual amb el català i el castellà (15,4%) i en fa el mateix ús social (7,5%).
En el desglossament territorial de l’enquesta, és possible diferenciar els hàbits lingüístics de cada comarca metropolitana i també d’uns quants subàmbits amb característiques pròpies: les ciutats de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, i dos sectors del Baix Llobregat que per simplificar anomenem el delta, on hi ha les principals aglomeracions urbanes (Cornellà, Sant Boi, Castelldefels, Viladecans i el Prat), i el centre-nord, menys dens. Al gràfic anterior s’aprecien els contrastos en la determinació de la llengua habitual, que majoritàriament és el castellà, excepte al Maresme, on és el català.
Actualment el català és oficial a Catalunya, on està protegit per l’Estatut i la Llei de política lingüística, i des del setembre del 2023 es fa servir normalment al Congrés dels Diputats, igual que el basc i el gallec. En el revers hi ha l’intent —de moment frustrat— que sigui admès a les institucions europees i els senyals persistents que emeten certs tribunals i els partits de dreta de matriu espanyola a favor de rebaixar-ne la protecció i debilitar-lo en àmbits on és fort, com l’ensenyament.
Però què passa mentrestant al carrer i a les llars? El qüestionari de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població està dissenyat precisament per fer un retrat de la realitat quotidiana de la llengua entre la població. Per això en un dels blocs es demana als enquestats que indiquin en quina proporció fan servir el català quan es relacionen amb altra gent un dia qualsevol. Així podem saber que en l’àmbit metropolità hi ha 1.088.300 persones de 15 anys o més (el 31%) que al llarg del dia parlen en català més del 50% del temps. Per contra, n’hi ha 980.000 que no el parlen ni un minut diari. L’ús quotidià del català oral varia molt entre el mínim (l’Hospitalet, 4,2%) i el màxim (Maresme, 55,4%), com s’aprecia al gràfic següent.
L’estudi també indica que, tot i que a majoria dels ciutadans metropolitans son bilingües, a la pràctica tendeixen a les converses monolingües. El 70,6% de la població de les cinc comarques barcelonines, si comencen una conversa en català i els responen en castellà, canvien al castellà. Els que practiquen el “mantinc el català” —lema d’una campanya permanent en xarxes socials— representen el 10,8%. El ressort també funciona a la inversa: el 74,6% d’enquestats, si comencen en castellà i els responen en català, canvien al català, mentre que són minoria, el 15,3%, els que continuen en castellà.
Un altre indicador de la debilitat del català en el dia a dia és la freqüència amb què s’inicien les converses en aquest idioma. Només el 15,3% dels residents inicia “sempre” les converses en català i un altre 25,5% “sovint” (en total, el 40,8%). Per contra, el 32,5% “mai” comencen els diàlegs en català i el 21,7% “poques vegades” (en total, el 54,2%). En aquest punt també hi ha força desigualtat segons els territoris, que estan desglossats al gràfic següent: dins l’àmbit metropolità, a Barcelona ciutat, Baix Llobregat centre-nord, Vallès Oriental i el Maresme són majoria els que solen fer servir el català d’entrada.
Unes dades tan explícites demanen acció. En aquest sentit, arran de la divulgació dels primers resultats de l’estudi, el conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, va anunciar noves iniciatives per estendre el coneixement de la llengua i facilitar-ne l’ús. La primera va ser un pla de xoc per reforçar l’ensenyament i l’acreditació del català entre les persones adultes, objectiu emparat pel Pacte Nacional per la Llengua, subscrit el maig passat per “fer del català un instrument de coneixement i de cohesió social”. En l’àmbit polític s’ha de ressenyar l’inici de la tramitació de la proposició de llei de garantia del plurilingüisme i dels drets lingüístics de la ciutadania davant les institucions de l’Estat, impulsada per Comuns, ERC, Bildu, el PNB, el BNG, Compromís i Més per Mallorca, i que ha comptat amb el suport del PSOE i Junts.
