100 ciutadans escollits a l’atzar faran propostes a la Generalitat de Catalunya per combatre el canvi climàtic
El 18 de novembre ha començat a Barcelona l’Assemblea Ciutadana pel Clima (ACC) de Catalunya, organitzada per la Generalitat, amb parlaments del conseller Mascort, el president Aragonès i l’home del temps Francesc Mauri. 100 ciutadans escollits aleatòriament i de manera proporcional als segments de població (gènere, edat, territori, nivell d’estudis) es reuneixen durant quatre mesos per informar-se, valorar, debatre i decidir quines mesures serien les adequades per combatre el canvi climàtic, en concret sobre dos àmbits que regula la Generalitat: l’alimentació i les energies renovables. Les propostes s’elaboraran durant sis sessions (tres de formació i tres deliberatives) en diferents localitats catalanes, i el Govern s’ha compromès a donar resposta a les recomanacions que aprovi l’Assemblea.
Les assemblees ciutadanes o “democràcies per sorteig” són una iniciativa que remet a la Grècia clàssica, on els representants ciutadans eren elegits a l’atzar, i estan sorgint els darrers anys com una alternativa al sistema polític representatiu actual, que s’ha demostrat ineficaç per si sol per resoldre determinades qüestions que afecten la ciutadania i necessita un mandat popular concret que l’orienti en les seves decisions. Les assemblees es consideren plenament representatives perquè hi són presents tots els sectors de la societat, a diferència dels governs, en què només hi ha la facció que ha guanyat les eleccions. S’ha comprovat que quan el debat és lliure d’etiquetes i d’interessos polítics, econòmics o corporatius, aleshores les opinions flueixen lliurement, les propostes tenen un alt grau de participació i el consens és molt més fàcil d’assolir.
Una assemblea ciutadana, doncs, es fa necessària quan cal superar una situació que afecta tota la societat i és objecte de pressions que fan difícil l’adopció de decisions. Un precedent interessant en aquest punt és el cas d’Irlanda, on el debat sobre la llei de l’avortament no es podia resoldre clarament al Parlament i es va recórrer a la deliberació ciutadana. En relació amb la crisi climàtica, la iniciativa de l’ACC té antecedents en l’Assemblea Ciutadana pel Clima d’Espanya (2021-22) i l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Barcelona (2022-23), que van elaborar en total més de 200 recomanacions per als governs respectius.
L’ACC Espanya va presentar al president Pedro Sánchez, el juny de 2022, 172 propostes adreçades al govern espanyol , mentre que l’ACC Barcelona ha elaborat 34 propostes centrades en tres àmbits (energia, mobilitat i consum i residus).
Se sol criticar que els assembleistes no són experts ambientalistes ni biòlegs, i se sol respondre que acabem de tenir un ministre de Cultura sense titulació universitària. El cert és que, com a ciutadans, els assembleistes estan directament afectats per l’actual crisi climàtica en tots els aspectes de la seva vida quotidiana: la contaminació, el transport, l’habitatge, l’energia, la sanitat, l’alimentació o l’entorn natural són elements canviants que tothom ha d’afrontar cada dia com a «víctima» i que, per tant, coneix a bastament. Un conjunt d’experts en física, climatologia, dret ambiental i altres disciplines assessora i orienta l’assemblea des d’una perspectiva científica.
L’empoderament de la població en instruments de democràcia deliberativa significa un salt qualitatiu en la gestió política dels assumptes públics, malgrat que les propostes d’una assemblea ciutadana no siguin vinculants per al govern. La democràcia no s’acaba en la Constitució ni en el sistema burgès d’eleccions cada quatre anys. Hi ha altres formes de governar-nos, i ara sembla que ha arribat un moment adequat de posar-les en pràctica. Renovar-se o morir, que diu la veu popular.
Jordi Serra i Massansalvador. Antropòleg, assembleista a l’ACC Espanya i observador a l’ACC Barcelona i l’ACC Catalunya.
