Després de les eleccions municipals del 28M hem escoltat a la ràdio, hem vist a la televisió i hem llegit a les xarxes socials que hi ha un clar perill que el bloc de la dreta i de la ultradreta pugui governar a l’estat. A més, aquestes últimes setmanes de curs a molts claustres i centres educatius hem tingut converses sobre les terribles repercussions que podria tenir aquesta situació al nostre sector. Estem preocupades. Estem tristes.
La coeducació va avançant a poc a poc… a molts centres ja s’anomenen científiques, escriptores, filòsofes… en alguns hi ha referents en coeducació que vetllen perquè els projectes educatius tinguin perspectiva de gènere i perquè es treballi a totes les etapes la lluita contra la violència de gènere. Comencem a veure els patis de les escoles com a espais de socialització, ja no només juguem a futbol. I l’alumnat LGTBI amb el treball que s’està fent gaudeix d’una acceptació que fa uns anys no tenia. Tenim un sistema educatiu més igualitari, tot i que queda molt per avançar. Què passarà amb la coeducació si no anem a votar i guanyen els partits de dreta extrema i ultradreta?
El català és la llengua vehicular del nostre sistema educatiu. Aquesta aposta, no ho hem d’oblidar, va ser una conquesta dels barris populars i de les famílies castellanoparlants per aconseguir la igualtat d’oportunitats per tots els infants i joves i per gaudir d’una convivència i cohesió social que ens convertís en un sol poble, tot i tenir llengües i cultures diferents. A més, aquesta decisió ha permès que l’alumnat de 4t d’ESO acabi l’escolarització obligatòria amb un bon nivell en les dues llengües cooficials i amb un nivell igual que la resta de comunitats autònomes tot i el greu problema actual del seu ús, sobretot entre els joves. Què passarà amb el català si no anem a votar i guanyen els partits de dreta extrema i ultradreta?
La sensibilització sobre l’emergència climàtica i la sostenibilitat és un contingut present al currículum de l’educació bàsica. Des de les primeres etapes educatives, l’alumnat es va formant en continguts i en competències com reciclar, reduir, recuperar i reutilitzar. També en la importància d’utilitzar el transport públic i reduir el consum energètic, tot i que cal avançar molt en aquest tema, tant als centres educatius com a nivell d’administració i social. Ells i elles saben que no tenim planeta B i que haurem de canviar molts hàbits per continuar tenint un món habitable. Què passarà amb l’educació per la sostenibilitat si no anem a votar i guanyen els partits de dreta extrema i ultradreta?
Què no ens robin l’educació coeducativa, en català, sostenible, crítica i democràtica
El pensament crític és una de les eines més importants de les que disposem a l’educació. El personal docent tenim l’encàrrec d’ensenyar a pensar -no de què pensar-. Per treballar aquesta habilitat cal llegir, cal raonar, cal debatre, cal posar en qüestió fins i tot el que diu el llibre de text, si se’n té, o el que diu la docent. I això ho fem cada dia als centres com a aprenentatge del que significa la democràcia. Fa pocs dies s’ha prohibit a un poble de Burgos una representació de teatre, «El mestre que va prometre el mar». Aquesta obra és la història real d’un mestre tarragoní; l’Antoni Benaiges. Va ser afusellat a la guerra civil pels feixistes per ensenyar als seus alumnes a pensar i entendre el món. Què passarà amb l’educació del pensament crític i amb la memòria democràtica si no anem a votar i guanyen els partits de dreta extrema i ultradreta?
La participació de les professionals, de l’alumnat i de les famílies és imprescindible per construir uns centres democràtics. Les lleis educatives actuals en l’ensenyament no universitari estableixen que els Consells Escolars de Centre són òrgans decisoris on tota la comunitat educativa aporta la seva visió per aconseguir escoles i instituts amb més qualitat i inclusió. Quan hi ha participació i democràcia en un centre, creix el sentiment de pertinença i, per tant, la comunitat educativa se sent responsable de la cura de tots els membres, de les instal·lacions, de l’entorn i així el centre aconsegueix un marc molt més propici per la inclusió i l’equitat, alhora que tota la comunitat educativa, principalment l’alumnat, té l’oportunitat de practicar les regles de la democràcia. Què passarà amb la democràcia als centres si no anem a votar i guanyen els partits de dreta extrema i ultradreta?
Les professionals de l’educació de Catalunya som 250.000 persones. Som diverses, som docents, som educadores, som TEIs, som TIS, som monitores, som PAS… però totes tenim en comú les ganes de millorar l’educació del nostre país perquè sabem que és una de les eines més importants per aconseguir una societat més cohesionada, justa, democràtica i igualitària.
Si treballes al món educatiu, no t’oblidis d’anar a votar. Perquè cap vot progressista es pot quedar a casa. Què no ens robin l’educació coeducativa, en català, sostenible, crítica i democràtica. Per l’educació: VOTA!!!
L’entrada Aquest 23J ens juguem el futur de l’educació ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
