En un context d’emergència climàtica com l’actual, on totes les previsions apunten cap a un increment de les temperatures, més esdeveniments meteorològics extrems (sequeres, pluges torrencial etc…), i menys disponibilitat d’aigua, diversos moviments socials i ambientals de la regió metropolitana de Barcelona s’han posat d’acord per a reclamar mesures d’adaptació al canvi climàtic i han elaborat un document amb 43 demandes urgents que insten als partits polítics a incorporar-lo als seus programes per a les properes eleccions municipals.
Algunes de les reivindicacions més rellevants en l’àmbit metropolità serien posar en marxa un Observatori Metropolità de l’Aigua, facilitar les remunicipalitzacions del servei i tornar als municipis la soberania per decidir sobre el model de gestió de l’aigua o implementar polítiques d’ajut i conscienciació als agricultors per evolucionar cap a sistemes de conreu favorables a disminuir el consum d’aigua i preservar la qualitat dels aqüífers.
Actualment, més de 200 municipis catalans estan afectats per la declaració d’excepcionalitat per sequera hidrològica al sistema Ter-Llobregat i a l’aqüífer Fluvià-Muga, que afectaria a un total de 5,9 milions d’habitants. Segons va fer públic el DOGC 8869, aquesta fase d’excepcionalitat, decretada per la Generalitat i en vigor des del 2 de març, suposa haver de restringir l’aigua a un màxim de 230 litres per persona i dia i altres limitacions com la reducció del 40% per a usos agrícoles i del 15% per a industrials, així com per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg). També es prohibeix el reg de zones verdes, públiques i privades -només es permetrà l’aigua per mantenir viu l’arbrat i fent-ho gota a gota o amb regadores- i la neteja de carrers amb aigua potable. No incorpora de moment restriccions d’aigua per a ús domèstic, però és just la fase anterior a la d’emergència que, en cas de decretar-se, sí que en contemplaria. En aquest aspecte, el document el·laborat per aquesta nova entitat de la regió meetropolitana, exposa que l’àrea metropolitana de Barcelona ocupa el 2% del territori de Catalunya però hi viu el 42,8% de la població del país. Aquesta concentració poblacional ha generat desequilibris territorials que afecten directament les masses d’aigua de Catalunya, com passa amb el transvasament del riu Ter cap a Barcelona.
D’altra banda, destaca que totes les previsions apunten cap a una disminució de la disponibilitat d’aigua per a l’àrea metropolitana de Barcelona del 22% aproximadament per al 2051. Davant d’aquest context, les entitats que signen el document -entre les quals es troben Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Àgora Besòs, SOS Vallès o SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet- consideren urgent gestionar la demanda abans de planificar creixements urbanístics i econòmics, ja que es preveu que si no plou passat l’estiu els talls a les llars metropolitanes poden arribar a convertir-se en una realitat.
El cost de l’aigua
L’àrea de Barcelona és la regió de Catalunya amb el preu de l’aigua més car de tot el país; l’11% de les famílies de la regió metropolitana paguen per l’aigua més del 3% dels seus ingressos, i l’assequibilitat del dret a l’aigua no és una realitat per a moltes llars (fins al 2015 encara es feien talls de subministrament per impagament de factures a famílies en situació de vulnerabilitat).
D’altra banda, també el sector agrícola posa en entredit la gestió de l’aigua a Catalunya, i reclama més inversió per fer front a la manca de pluges i la sequera que pateix el país. Segons informa el diari Delta, del Prat de Llobregat, durant la 10a Trobada de Comunitats de Regants de Catalunya -que va tenir lloc al Prat el passat 24 de març-, el president de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR), Amadeu Ros, va explicar que, malgrat que la Llei d’Aigües determina que cal prioritzar els usos urbans i industrials, l’agricultura i el regadiu també hi han de tenir més representació, ja que està en joc el futur del territori i el de l’alimentació. Ros va alertar que “els governs han d’apostar per modernitzar el reg, perquè aquest és el futur i una garantia perquè les persones no abandonin el territori” i es va manifestar a favor de “poder garantir la campanya agrícola a tot el país”.
Actualment, les principals apostes per fer front a la crisi de l’aigua passen per la dessalinització i la reutilització de l’aigua. Segons el document que porta per títol “43 propostes sobre l’Aigua per a l’Area Metropolitana de Barcelona davant la crisi global i l’emergència climàtica”, aquestes mesures son necessàries, però cal diversificar al màxim les fonts d’abastament, sobretot tenint en compte el cost energètic i l’impacte sobre el rebut de les famílies. Per a posar un exemple que publicava a finals del 2022 el diari Delta, la planta dessalinitzadora del Prat, la més gran d’Espanya en produir aigua potable en les 5,3 hectàrees de superficie que ocupa, dessalinitza cada dia aigua potable per a 1,3 – 1,4 milions de persones de l’àrea metropoli¬tana de Barcelona; per fer-ho, cadascuna de les bombes dels 10 bastidors d’osmosi inversa necessita una potència de 2.150 quilowatts (una llar en té uns 4 de mitjana). Des d’inicis de setembre, l’estat de prealerta per seque¬ra ha dut a treballar la des¬salinitzadora del Prat entre el 80% i el 90% de la seva capacitat punta de producció, segons el dia.
Davant d’aquests escenaris, els grups activistes són partidaris d’apostar fermament per l’aprofitament d’aigües grises i pluvials als edificis i crear mecanismes com les tarifes i comptadors socials per garantir l’accés a l’aigua a tothom. Segons el document amb 43 propostes, la resposta a la crisi de l’aigua a la regió metropolitana de Barcelona necessita d’una governança pública i comunitària, que ara mateix no és una realitat degut a la captura del govern de l’aigua per part dels interessos privats, i cal que els municipis instin a l’Àrea Metropolitana a facilitar la gestió pública pels municipis que ho desitgin en comptes de posar-hi obstacles.
Les primeres iniciatives
Alguns municipis ja han començat a moure’s i, segons va informar el diari egarenc Malarrassa, a mitjans de febrer ja va tenir lloc una jornada i taula rodona al voltant dels beneficis dels telecomptadors d’aigua. La iniciativa va sorgir del grup Projectes i Mediambient de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), i “permetria garantir el millor control de pèrdues i despesa, i arribar a un control del servei òptim al qual volem arribar donant un important impuls en l’adaptació d’un parc de més de 98.000 comptadors i alhora el coneixement i control de la xarxa de sanejament, peces clau en el tancament del cicle integral i en el bon ús de l’aigua a la ciutat”. Segons va explicar en un comunicat l’OAT, “Volem fer la implantació de telecomptadors pels avantatges que comporta, però sabem que és un procés a fer de forma esglaonada pels costos que suposa i per la complexitat que implica. El cost del projecte puja a 9 milions d’euros. Si guanyem el concurs, obtindrem una subvenció del 60%. Emplacem la Generalitat i el MITECO (Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico) a què el nostre sigui un dels projectes escollits, la qual cosa ens permetria uns tempos alineats amb les necessitats que marca el canvi climàtic i les seves conseqüències. Els telecomptadors ens permetran una detecció instantània de fuites, consums irregulars i altres, de manera que no malbaratem ni una gota d’aquest bé imprescindible per a la vida que és l’aigua”.
Aquesta entrada ha estat el·laborada amb col·laboracions dels diaris Delta, elCugatenc i Malarrassa
