El consum d’alcohol va unit socialment a l’oci, a les celebracions i a la festa. Qui més qui menys ha pres algun dia una copa de més per tal de desinhibir-se. Si bé sabem que l’alcoholisme és una malaltia, la societat segueix estigmatitzant a qui la pateix; fins i tot el mateix pacient es margina i se’n sent culpable. És més difícil resistir a la recaiguda si seguim programant activitats centrades en el consum d’alcohol. Fotos: Albert Azurmendi
No resulta gens fàcil trobar persones alcohòliques que vulguin parlar d’aquesta malaltia encara que ja estiguin rehabilitades. Parlar-ne implica posar-se en una situació de nuesa davant d’altres quan la majoria no és capaç de fer-hi front. De fet, la persona pacient no és conscient de l’abast de la malaltia fins que no inicia el tractament, però, fins i tot en la rehabilitació, es pot seguir autoestigmatitzant.
L’Associació d’Alcohòlics Rehabilitats de Santa Coloma es posa en marxa el 1982 amb la missió de donar suport professional a persones amb problemes d’addicció a l’alcohol. Els programes que actualment duu a terme són:
. Informació, orientació i tractament a persones alcohòliques i familiars.
. Seguiment individualitzat de persones alcohòliques i familiars.
. Grups de teràpia per a persones alcohòliques i familiars.
. Grups de reforç per a dones alcohòliques.
El gran pas: demanar ajuda
És una malaltia. El cos demana aquesta substància perquè la necessita. Si s’acaba consumint, tindrà conseqüències, però és difícil resistir-s’hi i és força probable que s’hi caigui. Després, irremeiablement, apareix el sentiment de culpa. Hi ha addictes que són incapaços de reconèixer que tenen un problema i no li fan front. És probable que alguns mai arribin a demanar ajut encara que en pateixen les greus conseqüències: problemes de salut, a la família, amb les amistats, a la feina… Sens dubte, el gran pas és demanar ajuda.
En el tractament cal medicació i aquesta produeix efectes secundaris. Per evitar-ho, més important que la medicació, resulta la participació activa en un grup, el compromís que es contreu amb els altres, el compartir els èxits que s’aconsegueixen front la malaltia. Aquest és un dels espais —a més de l’atenció individual— que ofereix l’Associació d’Alcohòlics rehabilitats de Santa Coloma.
A l’associació s’hi pot accedir directament, només cal demanar dia i hora per telèfon. No hi ha llista d’espera. Malgrat el volum de feina, quan algú truca per primera vegada i cal, se l’atén d’un dia per l’altre. Es mouen agendes, s’apel·la a la comprensió d’altres pacients quan se’ls canvia l’horari de la seva cita. No és gens fàcil aquest primer pas quan l’estigma social i l’autoestigma són tan importants.
A l’associació colomenca en aquest moment hi ha tres grups d’unes trenta persones cadascun, també n’hi ha un de familiars. Estaríem parlant d’un centenar de pacients. És fonamental treballar amb els familiars. Sovint a la família li costa empatitzar perquè aquell parent els ha complicat molt la vida. En canvi, és més sensible amb les situacions d’altres malalts. De tant en tant se’ls proposa que acompanyin a un espai grupal de pacients. En general, les dones resulten més comprensives i donen més suport que els homes a les seves parelles. Alguns en són conscients i ho arriben a verbalitzar, però la majoria no ho entén i s’enfaden.
Canvis en el perfil i el consum
En els 28 anys d’existència de l’associació ha canviat molt el perfil d’edat i de gènere. Al principi, l’edat estava entorn els 60 anys, actualment la mitjana d’edat és a l’entorn dels 35-40 anys. S’està arribant a atendre a joves de 18 anys. Es calcula que el consum d’alcohol s’inicia generalment entre els 12 i 13 anys.
Cada vegada és més alt el nombre de dones i són les que pateixen més recaigudes. La proporció és d’una dona per cada quatre homes. El nombre de recaigudes es va reduir quan des de l’associació es va posar en marxa un espai grupal només per a elles. En general, se senten més culpables, pateixen més vergonya. Sovint hi ha un component de soledat en la seva addicció, algunes vegades coincideix quan els fills es fan grans. També un percentatge alt va iniciar el consum d’alcohol a causa de maltractament per part de la parella: d’un grup de 15, sis van referenciar ser-ne aquest el motiu.
També ha canviat el tipus de consum. Actualment s’uneix el consum d’alcohol a d’altres substàncies com ara els porros i, en especial, la cocaïna. L’alcohol és la substància mare i es pren una altra substància per contrarestar els efectes. No es possible una abstinència de l’alcohol sense l’abstinència de les altres substàncies perquè irremeiablement augmentaria el consum d’aquestes. El tractament d’aquesta addicció és un programa de drogues perquè en el cervell hi estan totes relacionades.
Un tret de caràcter i un factor genètic
L’alcohol té un efecte desinhibidor. No és gens estrany que el 85% de les persones alcohòliques siguin tímides. Beure pot fer més fàcil que s’enraoni, es faci broma o fins i tot es lligui.
En l’alcoholisme hi ha un factor genètic que afavoreix el seu desenvolupament. No és estrany que els pacients expliquin com ells, en un principi, bevien el mateix que altres companys i aquests no han desenvolupat la malaltia. A l’associació s’ha arribat a atendre tres generacions: avi-pare-fill d’una mateixa família.
I arriba la festa!
Qualsevol poble i ciutat té un cicle festiu: festa major, carnestoltes, revetlles…, diades que fan possible que la gent es trobi a l’espai públic, convisqui de manera intergeneracional, se senti integrant d’una mateixa comunitat. La festa està estretament relacionada amb l’alcohol. En els darrers anys s’han organitzat activitats com el Corre-Tapa de la Festa Major o el Correbars de l’FMA on, a vegades, no hi ha hagut alternativa possible al consum d’alcohol. Cal més sensibilitat de les administracions i del teixit associatiu vers aquest tema i que es reflecteixi en la programació i també en la seva difusió. Queda molt a treballar pel que fa a l’oci per tal de desvincular-lo irremeiablement del consum. Tothom sabem quina és l’estrella de la festa en molts dels esdeveniments populars de Santa Coloma, organitzats tant per l’administració pública com no.
“El follet adormit”
La malaltia de l’alcoholisme és crònica i per evitar-la mai més has de tornar a consumir alcohol. Es podria comparar amb un “follet” dins teu que reclama i reclama. A l’inici del tractament, amb l’abstinència, la seva demanda és més ferotge. Si resisteixes, amb el pas del temps, pots aconseguir que s’adormi i et deixi en pau. Però segueix amb tu. Només que un dia prenguis alcohol, de la manera més atzarosa (pot ser menjant un parell de bombons), despertarà i et tornarà a reclamar el que abans de la rehabilitació consumies. Hauràs de tornar a iniciar el procés que tan d’esforç t’ha costat. Per això és tan important comptar amb el suport del grup un llarg període, més enllà de quan ja et sents bé, per evitar les recaigudes.
En el dia a dia hi ha circumstàncies que apugen l’apetència: una calçotada, una trobada amb amics, un dinar fora de casa… Saps que els altres probablement beguin o que la teva presència potser condicionarà que no ho facin, hauràs de preguntar a un desconegut si aquell plat porta alcohol perquè coneixes que les postres sovint són problemàtiques pel licor que contenen. El follet potser et faci veure que els altres s’ho estan passant millor que tu i no t’ho passes bé.
Sens dubte que l’empatia i la comprensió de l’entorn és fonamental per al benestar personal i fer callar aquest follet.
És la cervesa sense alcohol una bona alternativa?
No, no ho és pas. D’una banda, perquè la cervesa sense alcohol té un mínim percentatge d’alcohol que garanteix la conservació de la beguda. El follet que és dins del pacient es desperta i se sent estafat, se li està donant una cosa que en aparença és igual al que vol però que produeix un efecte molt menor. I reclama. Reclamarà que se li doni l’alcohol que se li havia arribat a subministrar abans de tractament.
D’altra banda, tampoc s’ha de pretendre reproduir envasos de begudes alcohòliques però sense alcohol. A qui li va bé? Al pacient, no. Perquè els estímuls visuals generen apetència. El fet d’anar a un bar o passar-hi pel davant ja la provoca… si som davant d’un envàs gairebé idèntic, pitjor.
De fet, fins i tot hi ha beguda per a canalla amb aparença de cava i licor. Quin sentit té? Cal una responsabilitat més gran per part de la família i els amics.
La caiguda de la pandèmia
La pandèmia ha agreujat aquesta malaltia perquè gran part de la població va augmentar amb el confinament el consum d’alcohol. Informava La Directa el febrer de 2021 que, segons l’informe sobre alimentació del Ministeri d’Agricultura, la compra de begudes espirituoses, com el whisky, el rom, la ginebra o el vodka, havien augmentat un 27,5% durant el 2020, i la majoria d’establiments de restauració romanien tancats. Per tant, va augmentar i molt el consum a casa. Han hagut pacients que han patit recaigudes i han vist afectades per aquest motiu les seves relacions familiars.
I va coincidir amb la manca de serveis a la sanitat pública. A la nostra ciutat, com a moltes altres, el Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA), que es troba al carrer Irlanda, va patir un bloqueig que va durar mesos. Les derivacions que es feien des de primària donaven, i encara és així, hora amb mesos d’espera.
D’altra banda, el Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) pateix un greu dèficit de professionals. A més, també durant la pandèmia, va quedar tancat durant alguns moments. El servei, al qual adreçar-se en situació de crisi, d’urgència, va deixar sense atenció un volum important de població.
Tots dos serveis de la sanitat pública continuen tenint llargues cues d’espera. En el cas de l’alcoholisme (però no només), quan l’atenció no pot esperar, representa un grau extrem d’abandó de la salut de les persones, i l’agreujament de la solitud i l’aïllament que ja pateixen per l’estigma social que representa aquesta malaltia.
La Taula de la Salut Mental
La Taula de Salut Mental i Addiccions de Santa Coloma de Gramenet es va crear el 2012 i reuneix administració local, recursos assistencials i organitzacions que treballen sobre el tema (més ampli, en aquest cas) a la ciutat.
És una taula activa, amb la participació d’organitzacions com Ammame, Activament o Asaupam, entre d’altres. També en formen part institucions com la Fundació de l’Esperit Sant i l’Institut Català de la Salut.
Segons ens confirmen algunes participants, els problemes més greus en aquest moment (la falta de professionals o les llistes d’espera) són els que s’intenten resoldre des d’aquest àmbit. Malauradament, la falta de recursos de la sanitat pública està afectant de manera molt més greu, per sobre de la mitjana, aquest sector de la població.
Per elaborar aquest article hem conversat, entre d’altres, amb l’Associació d’Alcohòlics Rehabilitats de Santa Coloma. Gràcies a totes per fer-nos confiança.
Adreça
Associació d’Alcohòlics Rehabilitats
Francesc Vinyes, 17 (08921 Santa Coloma de Gramenet)
Contacte: Ernesto González (responsable) – Ma Jesús Pérez (treballadora social)
Tel. 93 386 46 46 – adarscg@telefonica.net
L’entrada Alcoholisme: la malaltia invisible ha aparegut també a Infograma.cat.
