Els veïns de La Florida-Les Planes reclamen el compliment dels compromisos pendents signats pel govern municipal dins del Pla d’Acció 60:30 Les Planes-Blocs de la Florida, l’inici d’elaboració del qual va ser el 2017 i es va aprovar definitivament en un ple municipal el 2022, després d’un procés participatiu de veïns i entitats del barri, on es van acordar diferents mesures socials i urbanístiques en un barri amb una situació social molt vulnerable.
La portaveu i presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns, Mayte de la Concha, va requerir l’alcalde de la ciutat, en una intervenció realitzada al ple municipal i dins del torn de participació ciutadana, que rendís comptes de la situació del compliment dels compromisos adquirits per l’ajuntament dins del pla integral del barri.
El Pla d’Acció 60:30 Les Planes-Blocs de la Florida (60 propostes a complir abans del 2030) es va iniciar el 2016 amb una carta enviada per entitats i veïns a l’alcaldessa Nuria Marín on s’explicava la necessitat d’una acció urgent al barri davant la situació cada vegada més penosa, en tots els àmbits, tant social com urbanísticament.
Mentre que la portaveu veïnal destacava que les accions socials dutes a terme pel pla integral eren molt valorades pels diversos col·lectius beneficiats, no passava el mateix amb els compromisos urbanístics que no s’han dut a terme. I en posava molts exemples com la remodelació dels carrers i les places dels Blocs, el trasllat dels transformadors d’alta tensió dels edificis, l’arbrat promès, els aparells de gimnàstica a l’aire lliure, els accessos en ascensor per salvar els 100 esglaons per accedir al parc de les Planes i al barri de Sant Josep, la remodelació de la avinguda Catalunya i el carrer Teide, la naturalització dels patis dels col·legis…
Les vies del tren i l’hospital
Un altre dels grans temes denunciats que no s’han dut a terme i en canvi s’han promès diferents vegades és el cobriment de les vies que creuen el barri que podria suposar alliberar prop de 120.000 metres quadrats utilitzables per convertir-los en zones de vianants, en una de les àrees de la ciutat més densificades.
Mayte de la Concha va denunciar a l’escrit llegit davant de tot el ple municipal coses com que “l’alcalde es desdiu de la construcció del nou Hospital General de l’Hospitalet (antiga Creu Roja) als terrenys de Can Rigalt, imprescindible per a la salut dels 160.000 habitants que habiten al Samontà”. La presidenta de la Federació d´Associacions de Veïns va afirmar que “la ciutadania no pot renunciar a un gran projecte que es va signar gràcies a les reivindicacions de tots els veïns d´aquests barris”
De promeses a 30 anys i de què fem avui
“Ajuntament i Generalitat poden prometre millores a 30 anys vista i les recolzarem –va prosseguir–, però primer han de pagar el que deuen, abans del 2030”. Abans de res va destacar que el barri necessita un bon nombre d’equipaments i en va enumerar alguns: escola de formació professional, una altra d’educació especial, centres d’adults, places suficients d’escoles bressol, residència per a gent gran, sociosanitaris públics… “Aquest barri ha de tenir un futur i depenent de la caritat social no en tindrà”, va dir la presidenta. “El futur és la formació, la feina i els serveis públics ben gestionats”, va afegir. També va subratllar la necessitat de multar totes les actituds incíviques: “cal una campanya per impulsar el civisme i la convivència”.
La presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns va sol·licitar a l’alcalde la presentació detallada de l’anunciat projecte del Samontà juntament amb el calendari per engegar-lo. L’anunci de l’encàrrec al Consorci de la Reforma de la Gran Via per a la remodelació de la zona coneguda com el Samontà —on s’ubiquen els barris de Pubilla Casas i la Florida— ha alertat els afectats que reclamen la necessitat, en tot aquest sector i per al conjunt del barri— d’espais públics, programes socials, de mediació, culturals i educatius i, sobre tot la rehabilitació de l’envellit parc d’habitatges.
Tota l’oposició avala la reivindicació veïnal
Tots els grups polítics van expressar el suport a la presidenta de l’Associació de Veïns. Des del grup L’Hospitalet En Comú Podem, van manifestar que el juny de 2024 ja van presentar una moció, per cert, rebutjada, per a la millora dels Blocs Florida i que per aquell temps ja es va denunciar que els 4 milions d’euros gastats en el Pla Integral no havia tingut impacte al barri tenint en compte que era la zona amb més problemes econòmics i socials de tot l’Hospital. Un any després, se segueix amb el mateix, tal com mostra la intervenció de la portaveu dels veïns.
És la mateixa opinió de la resta dels grups de l’oposició (ERC, Vox i PP), que van manifestar que calia una intervenció d’urgència als barris del Samontà. També van denunciar les promeses incomplertes del Pla Integral, sobretot les urbanístiques. Davant el futur projecte del Consorci de la Gran Via i el Samontà, que també promet obres i rehabilitacions, van subratllar que el primer que calia fer eren les mesures promeses com el soterrament de la via, anunciat a so de bombo i platerets fa uns mesos i que ara es qüestiona. El mateix amb la subsistència de l’Hospital General que hauria de ser el centre sanitari de referència per als 160.000 habitants del nord de la ciutat i també la manca d’una escola bressol per al barri de la Florida i altres equipaments escolars i culturals.
42 metres quadrats per una persona o per cinc
Una situació dramàtica que viu aquest barri i les xifres de les quals en la diagnosi que es va fer al seu dia al Pla Integral Les Planes-Blocs Florida ho demostren: la superfície mitjana dels habitatges és de 41,93 metres quadrats; totes presenten una sobreocupació dels pisos (en un 16,5% viuen 5 persones o més) sis punts per sobre de la resta de l’Hospitalet; i en un 30,3% només hi viu una persona (la majoria persones d’edat que viuen soles), també sis punts per sobre de la resta de la ciutat. I quan es va prendre aquesta mostra en un 12,65% dels habitatges no hi havia ni tan sols subministrament d’aigua.
Tot plegat són xifres que demostren que el context del barri és d’alt risc de pobresa, empitjorament de les condicions de vida i salut i dificultats per a la promoció social, amb risc alt d’exclusió social.
Aquest deteriorament de les condicions de vida al barri les darreres dècades ha fet que els veïns se sentin defraudats i amb la sensació d’abandonament per part de les institucions. I l’escepticisme és el sentiment dels afectats davant de les possibles apostes de millora de cara al futur, tal com va demostrar Mayte de la Concha en la seva intervenció al ple.
