Article impulsat per Catalunya Metropolitana amb la informació facilitada per diversos mitjans associats (Infograma, L’Independent de Badalona, Viu Molins de Rei, Sant Boi Diari, esplugues.digital, Fet a Sant Feliu, La Vall de Verç, elBaix.cat i elCugatenc)
Jordi Pascual Mollá (elCugatenc) / Catalunya Metropolitana
Els propietaris d’habitatges, locals i altres béns immobles han començat a rebre el rebut de la nova taxa de residus. El nou tribut neix per complir els objectius de la Unió Europea, que pretén arribar a un 55% de reutilització i reciclatge aquest 2025 i créixer fins al 65% amb l’horitzó 2035. La Llei sobre residus i sòls contaminats per a una economia circular aprovada el 2022 al Congrés donava tres anys de marge perquè els municipis fixessin la taxa. Durant els darrers mesos, els ajuntaments han fet de mans i mànigues per especificar com es concreta la taxa que ha de cobrir tot el cost del servei de recollida de residus.
La implementació parteix d’una dificultat: la manca d’eines tecnològiques en la majoria dels contractes de recollida de residus vigents. La taxa hauria de permetre que qui recicla més, pagui menys, però a hores d’ara molts municipis tenen serveis sense un sistema porta a porta, contenidors intel·ligents o altres tecnologies que permetin monitorar el nivell de reciclatge de cada nucli familiar. Per això alguns municipis, com Sant Feliu de Llobregat o Sant Cugat del Vallès, aprofiten el venciment del contracte per licitar-lo de nou amb les millores tecnològiques que permetin implementar aquestes millores.
Què cal gravar: el valor cadastral o el consum d’aigua?
Com que la llei no estipula la base de la taxa, els ajuntaments han hagut d’escollir quin criteri tenir en compte. Molins de Rei (govern de PSC i Comuns), Sant Feliu (PSC, Junts i Veïns per Sant Feliu) i Sant Cugat (Junts i ERC) han optat per tenir de base únicament el valor cadastral. Tal com han previst l’ordenança fiscal, a Molins, on ja hi havia taxa però s’ha modificat, els rebuts són de 95,93 euros per habitatge, 94 en cas d’habitatges tancats i 143,44 euros en el cas de pisos turístics. A Sant Feliu, on la taxa ja existia, però no tenia gradació, s’ha incorporat un escalat d’entre 66 i 95 euros en funció del valor cadastral de cada propietat. Sant Cugat també ha optat per l’escalat en funció del valor cadastral amb quotes d’entre 87,25 i 261,75 euros, que el govern ha advertit que creixeran durant els anys següents per la implementació del nou contracte.
Però el valor cadastral per ell sol no és un bon indicador del nivell de reciclatge. Per això hi ha altres municipis que han incorporat el consum d’aigua com un segon element a tenir en compte. És el que ha fet Santa Coloma de Gramenet (PSC i Ciutadans), amb quotes d’entre 82,14 i 550,91 euros, la més elevada de tots els municipis comparats en aquest article. També Sant Boi de Llobregat (PSC i Comuns) ha optat per tenir en compte el valor cadastral i el consum d’aigua amb quotes d’entre 99 i 461 euros en funció de les característiques de l’immoble i el nombre de persones que hi resideix.
En canvi, a Badalona hi ha una taxa fixa de 100 euros per habitatge. El mateix passa a Esplugues de Llobregat (PSC i Comuns) amb un import de 79,18 euros per habitatge o solar sense edificar, sense tenir en compte ni el valor cadastral ni el consum d’aigua. Si bé, aquest municipi del Baix Llobregat posa l’accent en els residus dels locals comercials, amb un barem en funció de l’activitat econòmica i mida del local que suposa imports d’entre 99,25 i 5.272,40 euros. A Santa Coloma es manté la taxa que ja tenien per als comerços i se’n crea una de nova per als residus domèstics mentre que a Sant Cugat s’elimina l’específica dels comerços perquè la nova taxa reguli tant els habitatges com les activitats comercials.
També Sant Just Desvern (PSC i Comuns) hi ha una part fixa de 120 euros tot i que amb reduccions d’entre un 50% i un 95% en funció de la renda. Es preveu una part variable d’acord amb el nombre d’obertures del contenidor marró, que ja funciona amb targetes, amb sobrecàrrec de fins a 110 euros en cas d’utilitzar-lo menys de 52 vegades l’any. Si se n’empra més de 144, és a dir, 2,8 cops per setmana, no s’aplica cap recàrrec. La part variable està prevista que s’apliqui el 2026, recollint les dades d’utilització del 2025, però a hores d’ara tampoc és segur que s’acabi aplicant el barem esmentat.
El repte de tenir xifres individualitzades del nivell de reciclatge
Tal com s’ha creat la taxa, la majoria dels municipis no tenen forma d’aconseguir ara per ara dades individualitzades de la quantitat de residus i el nivell de reciclatge de cada nucli familiar. Alguns municipis, com Sant Boi, Sant Feliu i Sant Cugat implementaran de forma gradual un sistema de contenidors intel·ligents, de manera que caldrà registrar-se amb la targeta per poder llençar les escombraries.
Tant a Sant Feliu com a Sant Cugat, la nova tecnologia està vinculada a l’adjudicació d’un nou contracte, de manera que durant els pròxims anys es podrà modificar l’ordenança per ajustar la quota al nivell de reciclatge de cada llar. En el cas santcugatenc, mentre no s’implanti plenament el nou model, es preveu una divisió del municipi per zones de manera que l’import del rebut variï en funció del reciclatge mitjà de cada barri. Si bé, el contracte tot just es comença a implementar després del recurs d’una de les empreses participants. Pel que fa a Sant Feliu, l’actual govern preveu iniciar una prova pilot amb contenidors intel·ligents al barri de Mas Lluí l’any 2026. No serà, per tant, fins al pròxim mandat que s’implantarà el nou servei totalment amb les noves ordenances en funció de la quota de reciclatge.
La manca de mecanismes que permetin saber el nivell de reciclatge de cada ciutadà és un dels motius de queixa habitual arran de la implementació de la taxa, especialment a Santa Coloma, on per ara no s’ha aplicat cap tecnologia per monitorar el reciclatge tot i ser el municipi metropolità que presenta la taxa de reciclatge més baixa, al voltant del 27%. Aquesta és una de les exigències del manifest que han impulsat un grup d’entitats i partits de la ciutat -i que abans d’ahir van presentar en roda de premsa-, que es posin en marxa mesures per avaluar el grau de reciclatge de cada llar i que pagui més qui més contamina. També demanen que es desvinculi la taxa del rebut de l’aigua i es faci una campanya informativa a la ciutadania.
No gaire lluny del percentatge de Santa Coloma es troba Badalona, amb un 28,3% de taxa de reciclatge i on el govern (PP) va anunciar una taxa de 100 euros per habitatge l’any 2023. L’any següent el PSC va demanar que es retornés la taxa als veïns adduint que no s’ha millorat el servei pel retard en l’adjudicació del nou contracte de neteja viària, que a hores d’ara continua pendent d’adjudicar. Aquest 2025 és el segon any en què els propietaris badalonins han hagut de pagar la taxa.
A Molins la rescissió del contracte a l’empresa concessionària per deficiències en la prestació del servei ha derivat en l’assumpció del servei per part de l’empresa pública Molivers. S’hi aplica el sistema de residu mínim, que suposa que cap fracció va directament a un abocador i tots els envasos passen per una planta de triatge. Malgrat això, el percentatge de reciclatge segueix estancat. Tot i que aquesta setmana ha començat la renovació de contenidors, que estaven en molt mal estat, de moment no s’ha incorporat cap chip en els domiciliaris. Quan s’acabi el desplegament, sí que hi haurà sistemes de control en la recollida comercial.
Bonificacions en funció de l’ús de la deixalleria
A l’espera dels nous mecanismes de monitoratge del reciclatge, diversos municipis han aplicat una bonificació en la taxa en funció de l’ús de les deixalleries i els punts verds municipals: a Molins fins a 35 euros (poc més d’un 35%), a Esplugues entre un 10% (per de dos a quatre usos) a un 20% (per més de 10 usos), a Sant Cugat fins a un 5% (un punt per cada ús de la deixalleria) i a Santa Coloma fins a un 14% per més de 15 usos de la deixalleria.
A més, alguns municipis també apliquen bonificacions socials. És el cas de Santa Coloma: 15% per a les beneficiàries del cànon social, 5% per a persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 75% i exempció per a persones en situació d’exclusió residencial. També a Sant Boi, on les famílies amb bonificació en el rebut de l’aigua estan exemptes de pagar la nova taxa alhora que els habitatges amb més de tres membres poden obtenir un descompte de fins al 5%.
A El Prat la nova taxa i els contenidors intel·ligents han disparat el reciclatge
Al Prat de Llobregat ja tenen contenidors intel·ligents plenament implantats, de manera que la taxa s’ha pogut aplicar tenint en compte els criteris de reciclatge. Aquesta és un 42% més baixa que la mitjana dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la quarta més baixa dels 36 municipis, ja que la bonificació per l’ús de la deixalleria és de fins al 45%.
Més enllà del funcionament, el Prat és l’exemple de com una bona implementació de la taxa i de la tecnologia afavoreix el reciclatge. D’ençà l’inici del nou model, la brossa reciclada ha passat del 38 al 55% (comparativa abril 2024 – abril 2025) alhora que la generació d’escombraries ha caigut en un 2%. Els contenidors d’orgànica han recollit un 87% més de brossa mentre que els de resta han recollit un 23% menys de deixalles. La implementació del model es va fer en cinc fases, de forma progressiva pels districtes de la ciutat.
Sense la rebaixa d’altres impostos
La implementació de la taxa de residus suposa un nou tribut a pagar pels propietaris d’immobles, un increment de la càrrega fiscal que a cap dels municipis analitzats ha compensat amb la rebaixa d’algun altre impost o taxa municipal. El servei de recollida de residus fins ara es finançava amb fons municipals però no tenia un impost finalista, és a dir, un tribut que servís exclusivament per cobrir el cost del servei. No compensar la taxa amb la rebaixa d’altres impostos suposa un alleugeriment per als comptes d’alguns ajuntaments que durant els darrers anys, especialment d’ençà del canvi de càlcul de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU o plusvàlues), han hagut d’incrementar impostos com l’IBI, com el 2024 va fer Esplugues i enguany Sant Cugat.
