El Consell Metropolità -màxim òrgan de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)- ha aprovat l’estudi per aplicar un model de gestió privada del subministrament d’aigua a Molins de Rei i set municipis més. És a dir, que l’AMB, qui té la competència de l’aigua a Molins de Rei, obrirà un nou concurs públic per determinar quina empresa donarà el servei d’aigua en aquestes localitats. Per tant, es tanca la porta a la gestió pública. Aquest estudi s’ha aprovat amb els vots a favor dels grups PSC-CP, Junts per Catalunya, Vox, Compromís i Acord per Torrelles i Vivim Montcada i Reixac; els vots en contra d’En Comú Podem-Confluències i ERC, i les abstencions de PP i Junts per Tiana. Durant el debat han sorgit les diferències de criteris entre els diferents partits polítics que formen el govern metropolità, integrat pel PSC, Junts, ERC i els comuns.
Segons ha explicat l’AMB en un comunicat, el document aprovat conclou que és viable implantar una gestió indirecta del servei d’aigua mitjançant un contracte de concessió de serveis per als municipis de Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Cugat del Vallès i Tiana. El model tindrà una durada de 25 anys i preveu agrupar la gestió del servei, amb tarifes i plans d’inversió específics per a cada municipi que dependran de diversos factors com ara la mida i l’estat de la xarxa d’abastament, la situació del parc de comptadors i la quantitat d’inversions necessàries en cada territori. Entre aquestes localitats hi ha ciutats com Sant Cugat, amb gairebé 100.000 habitants; municipis com Molins de Rei, amb prop de 27.000; i la Palma, amb 3.000 veïns.
Segons l’AMB, la unificació dels serveis en una sola concessió aportarà diversos avantatges. En primer lloc, es podrà garantir un mateix nivell de qualitat del servei per a tots els municipis, que s’anirà implementant de manera progressiva. A més, es reduiran costos com per exemple en subministraments i serveis externs, i es podran compartir despeses comunes com l’estructura directiva, la gestió administrativa, la facturació i el control de qualitat. A més, l’estudi destaca que aquest model facilitarà una resposta més ràpida i coordinada davant possibles incidències o situacions d’emergència. També volen aplicar l’economia d’escala.
Una inversió de 168,7 milions d’euros
L’estudi aprovat per l’AMB estima que la inversió necessària per a la concessió conjunta del servei d’aigua als vuit municipis metropolitans ascendeix a 168,7 milions d’euros. Aquesta quantitat es cobrirà completament amb les tarifes dels abonats, és a dir, que no serà assumit per l’administració pública (AMB en aquest cas), sinó que es pagarà íntegrament amb els diners que aporten els usuaris del servei a través de la seva factura. Aquesta xifra inclou actuacions relacionades amb la renovació de xarxes, la modernització d’equips i la implantació de sistemes de control més eficients.
Pel que fa a les tarifes de consum, el primer any del nou contracte de concessió es mantindran les actuals per als usuaris, amb l’objectiu de donar marge al nou operador per planificar i preparar les intervencions. A partir del segon any, començaran a executar-se les inversions de més envergadura, que tindran un efecte progressiu sobre el preu.
Municipis amb els contractes de concessió finalitzats
Els municipis afectats es troben en una situació excepcional, ja que tots tenen finalitzat el contracte de concessió del servei. A més, tots gestionen el servei de forma indirecta excepte Ripollet, que ho fa mitjançant un contracte d’arrendament de serveis. A Molins de Rei, el contracte amb Aqualia va finalitzar el 31 de desembre del 202 i per assegurar el subministrament d’aigua a la població es va signar un acord de continuïtat per un any prorrogable. Aquesta mesura permet mantenir el servei d’aigua als veïns i veïnes de Molins de Rei mentre es treballa en el traspàs.
El març de 2024, l’AMB va aprovar la creació de comissions mixtes entre l’AMB i els ajuntaments per gestionar aquest traspàs. Aquesta mesura es va presentar com el primer pas per solucionar la situació en què es trobaven aquests municipis afectats.
L’informe que s’ha aprovat aquest dimarts, per tant, és fruit del treball entre l’AMB i els vuit ajuntaments implicats, que han participat de les comissions mixtes creades per estudiar les particularitats de cada municipi i determinar quin model de gestió seria el més adequat per a cada cas. Cal esmentar que des del 2010 l’AMB és l’administració competent en el subministrament d’aigua als municipis metropolitans i és el govern metropolità qui decideix el model de gestió, tot i que els ajuntaments estan representats en aquest òrgan.
Aprovar els plecs de licitació durant el segon semestre de 2025
Després de l’aprovació inicial de l’estudi de viabilitat, aquest serà exposat a informació pública durant 30 dies hàbils. Alguns partits ja han anunciat que presentaran al·legacions. Un cop finalitzat aquest temps, l’AMB revisarà les al·legacions rebudes i presentarà l’estudi de nou al Consell Metropolità per a la seva aprovació definitiva. Això significa que, després de resoldre les possibles modificacions, es formalitzarà l’aprovació final. Paral·lelament, els ajuntaments afectats estan treballant en la liquidació dels contractes actuals amb les empreses que gestionen el subministrament d’aigua en aquests municipis. Un cop l’estudi sigui aprovat definitivament, l’AMB procedirà amb l’aprovació dels plecs de licitació, un pas que es preveu realitzar durant el segon semestre d’aquest any. A continuació s’obrirà un concurs en bloc per al subministrament d’aigua als vuit municipis afectats i, un cop adjudicat el contracte a l’empresa guanyadora, aquesta podrà començar a prestar els serveis d’aigua.
En aquest sentit, cal destacar que no és possible integrar aquest servei a Aigües de Barcelona, la societat mixta que gestiona el subministrament d’aigua per a la resta de municipis metropolitans, ja que una sentència del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC) de 2020 ho prohibeix. Aigües de Barcelona és controlada en un 85% per Agbar (70%) i Caixabank (15%), mentre que l’AMB només posseeix un 15% de la societat.
PSC i Junts a favor, En Comú Podem i ERC en contra
PSC, Junts, En Comú Podem i ERC comparteixen govern a l’AMB. Els dos primers són partidaris de la concessió indirecta del servei d’aigua. Els dos darrers no. Entenen que s’ha perdut una oportunitat per gestionar l’aigua directament a través de l’administració pública.
“Això és la crònica d’una privatització anunciada, però podria no haver-ho estat”, ha dit Janez Sanz, dels comuns. Sanz ha assegurat que hi ha un informe de conclusions que diu que la gestió directa és el més adient en aquest cas, però els socialistes interpreten que aquell informe no és definitiu i que també dona arguments per apostar per la gestió indirecta. “La majoria de grans ciutats van cap a la gestió directa i més de 100 ciutats de França”, ha argumentat per acabar preguntant-se: “Per què el que serveix pels socialdemòcrates europeus no serveix pels socialistes catalans?”.
“Concessionar no és privatitzar, hi ha un control públic”, ha replicat el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón (PSC). “Jo em remeto al que funciona, no a anar a viatges que no se sap cap a on porten”, ha afegit el socialista abans de negar que aquesta discrepància de criteris pugui afectar el pacte de govern metropolità.
Aquest debat ideològic també és aplicable al govern municipal de Molins de Rei, format per socialistes i comuns. En campanya electoral, Molins en Comú Podem es va comprometre a recuperar la gestió pública de l’aigua. Però això no serà així. Sí que han aconseguit el mateix objectiu amb la recollida d’escombraries i la neteja viària, un altre dels grans serveis que presten les administracions municipals. Per la seva part, el PSC de Molins de Rei mai no s’ha decantat per un model de gestió directe o indirecte. Han apostat per optar un dels dos depenent de la seva viabilitat en cada servei.
