EXCLUSIVA. Roger Mesegué, president de la junta local del Gremi d’Hostaleria del Vallès Occidental, va tenir un treballador en categoria d’ajudant de cambrer tot i que realment exercia de cuiner a l’Herriko Sagardotegia del carrer Montserrat. En conseqüència, tenia una retribució de 1.338,15 euros al mes, 495,40 euros menys del que correspondria per la categoria salarial d’un cuiner.
El passat 11 de juny l’empresa Herriko Sagardotegia SL i el Fons de Garantia Salarial van ser condemnats a pagar a l’afectat, Òscar Martí, els 13.815,43 euros bruts que se li devien pels 11 mesos que va treballar a l’establiment entre maig del 2022 i abril del 2023, més un 10% pels interessos de demora. Aquesta quantitat no només incorpora les diferències salarials entre les categories sinó també els excessos de jornada i les vacances no retribuïdes.
Mesegué assegura que no té res a veure amb la taverna: “Em vaig desvincular fa molt de temps i ni en sóc administrador ni responsable de l’explotació”. Tot i que ara no té cap vincle legal amb l’empresa, ell va ser l’encarregat de fundar-la al juny del 2021, segons consta al Butlletí del Registre Mercantil (BORME). Va ser-ne l’administrador únic des de la fundació fins el 12 de juliol del 2023, dos dies després que Martí presentés la demanda. Llavors la SL va canviar d’administrador únic i durant el judici ningú es va personar en representació de l’empresa. El president del Gremi no ha matisat aquesta informació i, tot i que aquest mitjà ho sol·licita des de finals de febrer, no ha facilitat cap trobada per explicar la seva versió dels fets. Per Whatsapp va dir que “no tenia temps”.
“Van passar les setmanes i jo seguia treballant en negre i cobrant amb retard”
Malgrat que aquesta és l’única sentència laboral que afecta a Mesegué, Martí explica que altres treballadors li han explicat problemes que no han arribat a denunciar. Andrea –que prefereix que no es publiqui el seu nom complet– explica que va arribar a Espanya el 2019 amb 17 anys, llavors amb un visat no lucratiu que li impedia treballar. “Quan vaig complir 19 anys volia començar a treballar i per fer-ho havia de fer una modificació del visat perquè fos de residència i treball per compte aliè”, recorda, tot dient que Mesegué li va assegurar que li faria el contracte necessari per formalitzar el canvi del visat, “van passar les setmanes i jo seguia treballant en negre i cobrant amb retard”.
Segons Andrea, tres mesos després de començar el tràmit, va rebre una resolució de denegació perquè Herriko Sagardotegia SL tenia deutes amb Hisenda: “Em van denegar els papers, ells es van rentar les mans i no em van donar més opcions, de manera que em va caducar la residència i em vaig quedar en situació irregular. Després vaig haver d’anar a una altra empresa per tramitar els papers des de zero però havia perdut els anys en què havia estat legalment a Espanya. Per sort, ara ja estic legalment amb residència i treball”. Andrea no va denunciar judicialment el seu cas. Mesegué tampoc ha volgut pronunciar-s’hi. Altres persones que havien treballat per a ell han rebutjat donar el seu testimoni a aquest mitjà.
Acusacions de racisme tot i que sense sentències que el provin
El president del Gremi és hores d’ara administrador únic de cinc empreses més: Cocteles y Amigos 2023 SL, S’ha acabat el bròquil SL i The Police 080 Vilafranca SL, de l’àmbit de la restauració, i Cap problema quenofaltideres SL i Tutti Pleni Ruch SL, de l’àmbit del màrqueting i la publicitat. A més, és representant a l’empresa immobiliària Aurosdigel Imobiliaria Unipessoal LDA i apoderat a Elengab SL, també de l’àmbit de la restauració i amb seu on hi ha el pub The Police de Sant Cugat, segons consta al BORME.
Mesegué és el responsable de The Police, assenyalat per les limitacions d’accés
The Police, ubicat just davant del Teatre-Auditori, és un establiment assenyalat en diverses ocasions per les polítiques de limitació d’accés, amb acusacions de masclisme i racisme. El mes de març del 2017 el col·lectiu feminista i revolucionari Hora Bruixa va assenyalar l’establiment pels anuncis d’una Coyote Party on apareixien noies sense samarreta i amb pantaló curt en una imatge promocional on només es veia el cos i no el cap. “El fet que el nostre cos sigui un anunci publicitari ens rebaixa a ser un objecte sexual, passiu i submís”, van criticar en un comunicat.
Aquell mateix any, Alberto i Masse, tots dos racialitzats i només el segon migrant, nascut al Senegal, van denunciar que els porters de l’establiment els van denegar l’accés per motius racials. Segons els afectats, un dels porters va etzibar frases com “ja hi ha sales a Barcelona per a aquesta gent i es diu Otto” o “als gitanos se’ls veu venir però als negres no”. Alberto i Masse van denunciar però la sentència de febrer del 2020 va ser absolutòria: “No existeix cap indici que aquesta negativa fos per motius xenòfobs o racistes”. Els joves van recórrer i el mes de gener del 2021 van rebre la sentència definitiva, que novament absolia els acusats “existint elements de sospita però no indicis suficients del delicte contra els drets fonamentals i les llibertats públiques”.
Mesegué no ha facilitat aquestes sentències fins l’abril del 2025, després que novament el col·lectiu Hora Bruixa hagi assenyalat The Police per les limitacions d’accés. Tot rebutjant la proposta de fer una entrevista presencial, el president del Gremi ha facilitat aquesta informació dient: “Ara ja podeu rectificar l’escrit on em poseu a parir pel cas aquest dels negres”. És l’article que el col·laborador d’elCugatenc Dionisio Giménez va escriure el 2017 recollint el testimoni dels dos joves que posteriorment encetarien el procés judicial que ha acabat en absolució.
L’assenyalament a The Police va seguir el 2022, quan Arran i Hora Bruixa van pintar a la façana del local les paraules “masclistes”, “racistes” i “agressors” després que el TOT Sant Cugat publiqués que una dona havia estat agredida per part dels porters de l’establiment. El 2023 Roni, un jove d’origen bolivià, va denunciar públicament que no l’havien deixat accedir al local per motius racials: “Primer ens van dir que no podia entrar perquè no tenia reserva i després perquè està reservat el dret d’admissió”.
“Si jo fos racista no tindria porters de color treballant”
Llavors Mesegué responia a aquest mitjà dient que no guanyaria res amb el local buit i que no és racista: “Si jo fos racista no tindria porters de color treballant. El meu encarregat és gai i encara ens diuen que som xenòfobs”. Per la seva banda, Úrsula Ruiz, tècnica d’intervenció jurídica del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme, advertia que les denúncies acostumen a tenir poc recorregut perquè normalment no es pot provar que hi ha una motivació racial. El 2014 aquest mateix col·lectiu va elaborar un informe en què determinaven que a un 45% dels locals visitats per elaborar la investigació es demanaven requisits diferents per permetre l’accés al local en funció de si les persones eren racialitzades o no: “Cap dels arguments utilitzats al·ludia a l’origen racial o ètnic”.
Una roda de premsa de denúncia i la resposta de l’empresa i del Gremi
El passat 7 d’abril Hora Bruixa va tornar a assenyalar The Police. “Aquest local ha negat l’entrada a persones per la seva vestimenta, el seu color de pell, la seva orientació sexual o la seva ideologia”, van dir a una roda de premsa davant del local, sota la mirada de Mesegué, que va enregistrar les cares dels presents i es va comprometre a fer arribar una resposta als mitjans, “les persones responsables de filtrar qui entra i qui no són individus vinculats a l’extrema dreta”. A la roda de premsa van dir que hi ha pocs espais de vida nocturna a la ciutat i que els existents reprodueixen dinàmiques discriminatòries: “Exigim un canvi de model, un canvi de ciutat, apostem per espais autogestionats on teixir xarxa i comunitat”.
La resposta de Mesegué va arribar tres dies després amb un comunicat en què deien que les afirmacions fetes a la roda de premsa estaven fora de context. Tot recordant l’arxivament de la denúncia del 2017, afegeixen: “Des de l’empresa The Police 080 Sant Cugat no tenim coneixement de cap altra denúncia ni queixa en aquest aspecte. No discriminem en cap cas per raons de sexe, raça o religió, és més no discriminen en cap cas per cap motiu”.
“Hora Bruixa ha causat danys al local The Police per un valor superior als 50.000€”
També neguen que tinguin cap membre d’extrema dreta, racista o xenòfob i diuen que el paper dels porters és garantir que no se supera l’aforament de 150 persones i avaluar els riscos. “Aquest col·lectiu ha causat danys al local The Police, en repetides ocasions i emparant-se en el suposat dret de llibertat d’expressió, per un valor superior als 50.000€ i que han estat denunciats en seu policial”, recull el comunicat de l’empresa, “mai el dret de llibertat d’expressió es pot emparar en falsedats que difamen a les persones i empreses de la nostra ciutat”.
El comunicat de The Police aprofundia així en l’escrit que la mateixa setmana va emetre la junta local del Gremi d’Hostaleria, en què també acusaven el col·lectiu de difamar i defensaven que els porters compleixen amb els requeriments legals. Tot defensant el dret d’admissió, asseguren que “en cap cas s’utilitza per discriminar per raons de gènere, raça o altres raons que no siguin els marcats per la llei i sempre amb el propòsit de salvaguardar la integritat i seguretat dels clients/es de l’establiment”.
Limitacions d’accés per motius ideològics?
A la roda de premsa es va dir que més enllà dels presumptes motius racials, hi ha hagut casos de denegació d’accés per motius ideològics. Fins ara no se n’havia fet públic cap. Si bé, Francesc Dalmau, exmilitant d’Arran, facilita el seu testimoni tot dient que el seu primer contacte amb Mesegué va ser el 2018, quan el col·lectiu de l’esquerra independentista va nomenar The Police com un dels finalistes del Premi Botifler de l’Any, que finalment va ser atorgat al llavors tinent d’alcaldia Damià Calvet (CiU). En aquell moment, explica, van rebre missatges de Mesegué a la pàgina de Facebook del col·lectiu tot demanant els noms dels administradors de la pàgina.
Aquell mateix any, explica Dalmau, va acudir al pub amb uns amics però no van deixar entrar un noi vestit amb malles i van fer fora a un dels amics que sí que havia entrat. Llavors van enregistrar la situació i, assegura, els van amenaçar i empentar. A l’enregistrament s’escolta un responsable del local dir: “De clients de la Xesca [el casal jove ocupat del carrer Borrell que s’havia inaugurat dos anys abans] no en volem ni un”. “Entenc que em coneix d’aquell dia”, explica Dalmau.
L’exmilitant d’Arran diu que un altre dia que va intentar entrar-hi els responsables de l’empresa van demanar una patrulla i, a partir de llavors, ja no li han permès accedir. Al setembre del 2018 va aconseguir entrar-hi i, en assabentar-se que era dins del local, Mesegué va anar a buscar-lo per fer-lo fora, sempre segons la versió de l’afectat ja que el responsable de l’empresa no ha facilitat cap trobada amb aquest mitjà per explicar la seva versió dels fets. “L’últim episodi va ser cap al desembre del 2020, quan també vaig poder entrar però, en assabentar-se, va donar l’ordre de fer-me fora, va baixar i em va amenaçar amb una actitud violenta”, recorda, “llavors em va dir que no tenia l’accés al local permès”.
