Més de cinc hores va durar el ple de l’Ajuntament de dimarts i es dona la paradoxa que d’aquest temps, 4 hores es van gastar per debatre 17 mocions entre les presentades conjuntament pels grups municipals i les presentades per separat, que després, en la majoria d’ocasions, s’incompleixen. I això les aprovades, que unes quantes de les debatudes son rebutjades en cada ple. L’essència de la sessió que son els punts polítics que els grups han de debatre i aprovar, es van limitar a nomes tres i l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, mentre que van haver 10 punts de l’ordre del dia on “es dona compta” del que ha decretat la Junta de Govern, que permeten el debat però que no s’han de votar perquè son prerrogatives de la Junta de Govern ja aplicades.
En el ple de dimarts, a banda, va haver dues intervencions de ciutadans/es i gairebé dues dotzenes de preguntes que fan els regidors al final del ple i que simplement es recullen perquè l’equip de govern les respongui per escrit, quan les respon, que per la reiteració de preguntes, no sempre és així.
Dit això, el debat gairebé sempre resulta interessant per unes raons o altres i especialment les mocions serveixen en molts casos per donar pistes de les intencions del govern sobre alguns punts. Això és exactament el que va succeir amb la primera moció que va presentar el PP on es reclamava la rehabilitació de la masia de Can Rigalt. Valgui a dir que el final de la moció va ser el més equilibrat de tots ja que es va rebutjar gràcies al vot de qualitat de l’alcalde, minuts abans que pogués estar present a la sessió el regidor Díaz Crespo del PP, que acabava de arribar d’un viatge en avió. Van votar a favor els 13 regidors de l’oposició presents i, en contra, els 13 regidors socialistes, per la qual cosa el vot de qualitat de l’alcalde va decantar el rebuig.
La moció feia esment simplement a la masia de Can Rigalt i es demanava que es reclamés al FC Barcelona, que n’és el propietari, que la rehabilités i alhora que un cop rehabilitada es convertís en un equipament de la zona. La proposta al ple explicava la història de la masia i dels terrenys però no entrava en res de l’entorn, només amb l’edifici declarat Be Cultural de Interès Local dins el PEPPA, que està en pèssimes condicions de manteniment. Una proposta tan rellevant i senzilla i sobre la qual l’Ajuntament té clares atribucions perquè es tracta de patrimoni protegit, no va prosperar. És a dir, l’equip de govern no està d’acord a demanar al FC Barcelona que la rehabiliti ni tampoc a que es converteixi en un equipament i, gràcies a la intervenció del regidor de govern Alcaide, es va poder entendre perfectament quina era la raó, malgrat no es va transmetre directament al ple.
Sospites de que el Consorci per la Reforma de la Gran Via revifi una operació immobiliària que implicaria construir mil habitatges
La masia de Can Rigalt es troba integrada dins un espai de 155.000 metres quadrats de terreny que pertany a quatre propietaris. Una pastilla de al voltant de 55.000 m2 de domini públic; una altra d’Endesa on hi ha una estació transformadora molt antiga, que dona servei a part de la ciutat i que representa hores d’ara un perill potencial sobre una propietat de 24.000 m2, dels quals només en necessita 8.000m2 per la nova estació transformadora; una tercera propietària es la immobiliària Sacresa que té una parcel·la d’uns 21.800 m2 als quals cal afegir els gairebé 16.000 m2 adquirits a Endesa i finalment el FC Barcelona que ostenta la propietat d’uns altres 55.000 m2 on es troba la masia. Tots quatre propietaris van constituir una Junta de Compensació l’any 2009, per tal de desenvolupar el projecte, que és el que va intentar aclarir el regidor Alcaide en el ple.
El projecte va tenir moltes fases des que comença el seu periple l’any 1997 quan l’aleshores president del Barça Josep Lluis Núñez, compra els 55.000 m2 i la masia, fins ara mateix quan es vol revifar el projecte amb la incorporació d’un instrument molt ben conegut a la ciutat com és el Consorci per la Reforma de la Gran Via i, ara, el Samontà, encarregat de donar sortida a projectes que impliquen l’ocupació de sol lliure per destinar-lo en molt bona part a l’edificació de nous habitatges.
No es pot oblidar que, hores d’ara, Sacresa podria disposar d’una pastilla de 37.000 m2 (amb l’obligació de finançar 1/3 de la reconversió de la nova estació transformadora i la corresponent zona urbanitzable) però amb un pla aprovat l’any 2004 pel qual es podrien construir 26 nous edificis amb més d’un miler de nous habitatges.
Això és el que se sap fins ara mateix d’un projecte que, més enllà de la frivolitat de les paraules, es desconeix del tot. L’operació Samontà que l’equip de govern vol vendre com un nou pol de desenvolupament i connexió nord-sud de la ciutat, amaga, en realitat l’ocupació de 155.000 m2 de sol lliure en l’actualitat per construir centenars d’habitatges en l’únic espai de que disposa el territori urbà més dens de tot el continent.
La moció del PP amb una esmena dels Comuns, preveia demanar a la Generalitat i al Ministeri de Cultura l’adquisició dels terrenys i de la masia de Can Rigalt (i II)
“La construcción del nuevo Hospital Clínico será una oportunidad para nuestra ciudad”, va explicar en el ple de dimarts el regidor de govern José Antonio Alcaide per defensar l’interès de l’equip de govern a posar en marxa novament el projecte urbanístic de la pastilla de Can Rigalt. El que no va dir és que si les coses no es torcen, el campus de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’ha de construir en terme municipal de Barcelona, no estarà en marxa fins d’aquí a deu anys, un període de temps que la ciutadania dels barris del nord de la ciutat no pot aguantar amb la precarietat d’atenció sanitària de nivell que ja comença ser hores d’ara insuportable.
Resulta també imprescindible decidir què es vol fer amb l’Hospital General de l’Hospitalet (l’antic hospital de la Creu Roja a Pubilla Casas, amb greus problemes de manteniment i afectat per l’amiant) i quines son les solucions més favorables per la ciutat al voltant de la pastilla de 155.000 metres quadrats, bona part en mans del FC Barcelona i de la immobiliària Sacresa, la mateixa que ha posat en marxa el pla Caufec d’Esplugues que ha convertit en zona urbana la falda de la serra de Collcerola tocant a Esplugues. Si aleshores Sacresa ja va fer un gran negoci negociant l’eliminació de les torres d’alta tensió que baixaven del pujol de Sant Pere Màrtir fins a la subestació de Fecsa de Collblanc sobre la base d’urbanitzar la falda del parc, ara la necessitat de modernitzar l’estació transformadora, li ha permès fer-se amb 24.000 metres quadrats extres, en un espai ja requalificat pel govern de Celestino Corbacho quan era alcalde de l’Hospitalet.
Només que ara les coses ja han canviat molt. La ciutadania i el que és més important, les institucions, ja són conscients que Collblanc-La Torrassa és el barri més dens del continent i l’Hospitalet en el seu conjunt, la ciutat més densament poblada de tot Europa. Quan es tracta de fer negoci i d’ingressar recursos, ni els promotors immobiliaris ni els Ajuntaments insensibles a la realitat, com ho ha estat tradicionalment el de l’Hospitalet, no veuen obstacles, però ara ja son moltes les institucions supramunicipals que consideren que la saturació urbana és un pol de conflictes que aniran esclatant a mesura que es faci evident que la manca d’espai on ubicar els equipaments i serveis imprescindibles per la ciutadania, provoca situacions irreversibles de difícil solució.
La manera és afrontar directament la necessitat d’aturar l’ocupació de més espai lliure i això, davant realitats com la que es produeix en aquesta zona del nord de la ciutat, passa per un acord de ciutat que faci afrontar a les institucions la necessitat d’impedir que se segueixi fent negoci a costa de l‘espai lliure. L’evidència que el territori és finit i que la qualitat de vida exigeix alliberar espai enlloc de saturar-lo, farà que caigui pel seu propi pes la necessitat d’entesa entre els que ja saben que seguir construint aboca al caos.
Descartat el pacte de ciutat i també instar a Generalitat i Ministeri de Cultura que comprin la masia i els terrenys
Una proposta d’aquesta entitat va posar sobre la taula en el ple passat el líder de l’oposició, el portaveu d’ERC, que es va veure secundat per tots els grups polítics excepte, un cop més, la minoria socialista que continua negociant amb els propietaris dels terrenys, a la vista del que es farà amb el campus de l’Hospital Clínic, una sortida que acabarà perjudicant la ciutat i la ciutadania, com no sigui eliminar els drets d’edificació i adquirir els terrenys en la seva integritat. Justament aquesta proposta és la que va fer com esmena a la moció el grup dels Comuns que va demanar que s’instés a l’Ajuntament de la ciutat, a la Generalitat i al Ministeri de Cultura, l’adquisició no només de la masia sinó de la resta de terrenys susceptibles de ser edificats. És a dir, es tractaria que la Generalitat i el Ministeri, amb el suport de l’Ajuntament en la mesura de les seves possibilitats, adquirissin els 55.000 metres quadrats propietat del FC Barcelona i els 37.000 metres quadrats aproximadament de la immobiliària, per convertir-los amb el que havien estat quan els va adquirir el Barça de Núñez amb l’esperança d’una requalificació de zona esportiva que mai va arribar, és a dir, zona verda i d’equipaments pel barri. Això si que seria veritablement el Pla Samontà que la ciutadania esperaria per salvar els barris de la zona nord. Això i l’acceleració del projecte de reforma de l’Hospital General de l’Hospitalet, probablement en la mateixa zona on ara hi és.
Per fer-ho és imprescindible, com va suggerir l’oposició municipal, un pacte de ciutat i anar tots a una a demanar a les institucions una intervenció urgent sobre aquest territori. En lloc d’escoltar un raonament tan acurat i contribuir-hi amb previsibles esmenes dels que tenen tota la informació com és el govern socialista, l’equip Quirós va rebutjar el pacte, va rebutjar per tant la possibilitat de fer front comú davant les institucions i va preferir seguir donant protagonisme al Consorci per la Reforma de la Gran Via que ja té una gran experiència en omplir el territori de gratacels.
