Recentment, el diari ‘Abc’ va publicar un atlas dels municipis d’Espanya segons han guanyat o perdut població en el que portem de segle. Es pot consultar la variació relativa de població per a cadascun dels 8.000 municipis d’Espanya perquè és un document en obert.
L’article publicava també una imatge gràfica molt potent. En verd, els municipis que guanyen població, en vermell els que en perdien. La província de Madrid era tota de color verd. Tots els municipis de la província han guanyat població, però al seu voltant, les dues Castelles que envolten la comunitat autònoma madrilenya, apareixen tenyides de vermell o groc, els colors amb els el mapa indica que perden població. Color groc, poca pèrdua poblacional relativa; color vermell, pèrdua significativa.
Amb un simple cop d’ull es veu el contrast entre Catalunya i les dues Castelles. A Catalunya els municipis amb color vermell són poquíssims, mentre que a les dues Castelles quasi tots són vermells o molt vermells. Cert és que a Catalunya hi ha municipis de color groc; en el que portem de segle han perdut població, però són pocs i el color groc indica que la pèrdua demogràfica és molt petita.
Com ha evolucionat la distribució de la població a Catalunya
Per evitar equivocar-me en el diagnòstic final, he confeccionat una taula en la que es veu la variació de població, any a any, per a les regions administratives de Catalunya entre 1981 i 2024. Apareix tot seguit.
A la penúltima columna més a a dreta s’indica, de forma separada de la resta, la població conjunta de les comarques de Ponent, Terres de l’Ebre i Pirineu, els territoris que pels seus antecedents són els susceptibles de patir despoblament. En aquests tres territoris agrupats, entre 1981 i 2000, la demografia va romandre constant al voltant de mig milió d’habitants, i a partir de l’inici d’aquest segle la població creix significativament i s’estabilitza al voltant dels 640.000 habitants. Les dinàmiques de les tres regions contemplades separadament són calcaldes. Estabilització demogràfica fins a tombant de segle i creixements significatius des d’aquell moment fins ara.
Per tant, es verifica la tesi central d’aquest article. Mentre Madrid devora i xucla tot el que té al voltant, a Catalunya les coses són completament diferents. A tall d’anècdota, quan jo era adolescent, el poble de la meva mare, al Pallars Jussà, perdia població tan ràpidament que vaig arribar a pensar que de gran el poble deixaria d’existir. Doncs bé, el nombre actual d’habitants ha superat els guarismes de 1990 i l’escola unitària, tancada als 80, ha tornat a obrir i ara és un poble ple de canalla. Cert que només és una anècdota personal, però n’he sentit moltes de semblants.
Resulta clar que les estadístiques demogràfiques confirmen una tendència positiva incontestable a la millora de la situació de la Catalunya interior, la que més ràpidament es despoblà abans dels 80 del segle passat.
Quines són les raons per a aquest creixement demogràfic?
Bàsicament, hi ha raons econòmiques, de preu assequible en l’habitatge, de serveis públics i també raons de transport. És a dir, perquè la gent no marxi a la metròpoli, hi ha d’haver unes condicions dignes de vida que es concreten en treball, habitatge, serveis públics i transports.
Veiem el factor econòmic. La Catalunya interior ha aconseguit aixecar una apreciable indústria agrària que es nota en multitud de marques, algunes ben famoses, de producte alimentaris. Però també és molt important que la fibra òptica de gran qualitat hagi arribat a la majoria de localitats, la qual cosa permet el treball des de casa de certes especialitzacions professionals i el teletreball.
Al factor econòmic l’acompanya l’habitacional. A molts pobles de Catalunya hi ha més habitatges que població censada, per la qual cosa es pot trobar un habitatge familiar, que surt gratuït, o un lloguer a meitat de preu en comparació amb el de Barcelona. Cert que falten habitatges de lloguer a bastantes poblacions, però és igualment veritat que molta gent pot satisfer les seves necessitats d’habitatge a preus reduïts o molt reduïts en comparació amb els de la metròpoli.
Igualment important és que hi hagi una dotació suficient de serveis públics. La dotació unitària d’aquests serveis és notòriament millor a les capitals i subcapitals comarcals de la Catalunya interior que a la metròpoli. Hi ha bons CAP a molts indrets, sense cues ni llistes d’espera, i bastants hospitals. També bons instituts, serveis de policia, de bombers, de judicatura i molts altres serveis públics. La prova del que dic és que a la major part de comarques de l’interior la taxa d’ocupació pública multiplica per dos la de la metròpoli. A la Catalunya interior tenim, comparativament, uns bons serveis públics.
I la qüestió dels transports també és essencial. Diàriament, un milió de catalans van a Barcelona a treballar o fer alguna gestió. L’accés en cotxe i en transport públic a la capital de Catalunya resulta francament eficient. El 99% dels catalans poden anar a en transport públic a Barcelona, a la capital de província i a la seva capital comarcal en un viatge d’anada i tornada el mateix dia, i quasi sempre vàries vegades al dia.
En cotxe, aquest viatge normalment és més ràpid que en transport públic, però només la meitat de la població catalana té accés a un automòbil sense dependre d’altres. A Catalunya, hi ha gent que es queixa del transport públic, però la nostra situació és incomparablement millor que a la resta de regions espanyoles en aquest capítol.
El que passa a Catalunya, també passa a la major part d’indrets d’Europa, però no a la majoria de regions espanyoles. A Espanya, sobre la mala situació dotacional de serveis de partida, s’hi afegeix com a factor agreujant la constant absorció de recursos de Madrid sobre el seu territori circumdant, via capitalitat d’Estat i polítiques centralistes. Les comunicacions radials són les més conegudes, però n’hi ha d’altres.
A Catalunya, òbviament hi ha moltes coses a millorar, però podem estar certament orgullosos d’haver aturat el despoblament de l’interior.
Pau Noy es enginyer industrial i president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura
