L’Ajuntament és accionista de Fira 2000 SA, una empresa de les administracions públiques, que ja hauria estat declarada en fallida sinó fos pel permanent drenatge de recursos
Vista aèria del recinte ferial.
L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Entre el 2022 i el 2029 l’Ajuntament de l’Hospitalet està compromès a invertir 20 milions d’euros en el capital d’una societat mercantil anomenada Fira 2000, que s’elevarà a gairebé 58 milions abans del 2049, sense que hi hagi cap garantia que aquestes inversions tinguin cap repercussió per la ciutat. El pitjor no són les previsions, que hipotequen bona part del futur econòmic de la ciutat, el més incomprensible és que l’Ajuntament ja ha invertit entre l’any 2000 i el 2016, a prop de 26 milions d’euros en una mercantil que registra pèrdues anuals sistèmiques que es mantindran, segons les previsions de l’esmentada societat permanentment fins l’any 2035.
Com s’explica aquest drenatge sense fons dels recursos municipals?. L’explicació no és senzilla, però tot comença a entendres si s’explica que la societat Fira 2000 SA es va crear per garantir la compravenda, la inversió, la urbanització, la parcel·lació, la construcció i l’aprofitament dels terrenys i edificacions destinats a espais firals, que a la ciutat li comporten, segurament algun actiu immaterial, però indefectiblement molts passius materials i financers.
El que coneixem com Fira de Barcelona està formada en realitat per dues societats, una que mercantilitza l’activitat firal, és a dir que genera guanys, de prestigi i d’ingressos financers i una societat, Fira 2000, que està pensada fonamentalment per subministrar ingressos que puguin fer rendibles algun dia, les propostes barcelonines vinculades a unes infraestructures que puguin garantir espais firals de gran relleu per motivar el creixement econòmic especialment de les grans multinacionals globalitzades. Per dir-ho ras i clar. Es tracta que hi hagi una mercantil d’inversions alimentada amb diner públic, per tal de generar plusvàlues a les grans multinacionals i de retruc a la capital de Catalunya, al menys en un futur de mitjà o llarg recorregut.
La prova del cotó està en l’estructura de l’accionariat d’ambdues societats. Fira Internacional de Barcelona té com a accionistes a l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Cambra de Comerç, mentre que Fira 2000, a més d’aquestes entitats, inclou l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Diputació de Barcelona i l’AMB. És a dir, en l’horitzó de l’objecte hi ha l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i la Generalitat que formarien part de la societat inversora però també de la societat beneficiària i l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Diputació i l’AMB, que haurien de suportar la sagnia econòmica durant anys i panys. Que la Diputació i l’AMB siguin dues administracions que drenen recursos amb objectius de futur compensatoris podria entendre’s. Que això ho faci l’Ajuntament de la ciutat resulta incomprensible, si no fos perquè es tracta d’una proposta que el gabinet Marín sempre ha considerat un aparador de primer ordre, i si no que li recordin als amics del Mobile Word Congress, el tracte descomunal que reben cada vegada que trepitjant els pocs metres quadrats de l’Hospitalet que estan al servei dels rics a la Fira de Barcelona.
L’estructura de Fira 2000, SA resulta incomprensible pels economistes més experimentats, bàsicament perquè esta dissenyada per generar pèrdues mitjançant mecanismes d’arquitectura financera que tenen a veure amb els derivats financers i els actius subjacents, que són termes de manipulació financera opacs, incontrolables i gens entenedors. Si els diners que posa l’Hospitalet sortissin dels sous dels polítics enlloc de sortir, com surten, dels impostos de la ciutadania, és evident que l’Ajuntament no seria accionista d’aquest embornal de recursos.
A banda d’aquestes evidències n’hi ha d’altres encara més abassegadores. Els representants de Fira 2000 de fa exercicis no disposen dels comptes anuals de l’altra societat (FIB) i per tant els és impossible saber si es compleixen o no les condicions per exigir el cànon anual que obliga en cas de pèrdues a reduir el capital i cobrir per tant una descapitalització que legalment l’hauria de declarar en fallida any rere any. Aquesta opacitat, denunciada vàries vegades als plens municipals de l’Hospitalet i no resolta, inclou també les dificultats d’accés dels auditors als comptes anuals signats pels administradors, la impossibilitat d’accedir a la documentació sobre el procés de contractació del director general, per exemple o les raons per les quals tenint l’any 2015 un 6,2 % de les accions l’Ajuntament de l’Hospitalet ves va veure obligat a ser objecte d’una reducció de capital del 7,4%, de manera que va perdre percentatge d’accionariat a partir d’aquell exercici.
Les dades sobre les irregularitats administratives que es detecten en els informes als que s’ha pogut accedir són més nombroses, però es fa difícil d’esbrinar la dinàmica de la societat des del primer dia i fins avui, per la densa arquitectura financera de tot plegat. És evident, però, que les forces polítiques de la ciutat s’haurien d’interrogar sobre tres eixos: 1. L’interès que pot tenir per la ciutadania hospitalenca tenir una part molt extensa del maltractat terme municipal, cedit per un projecte firal que, fins ara, ha comportat una ruïna econòmica per les arques municipals. 2. L’acceptació de formar part d’una empresa destinada a generar pèrdues, com a mínim, fins al 2035 segons la documentació consultada i 3. La importància d’afavorir un tipus d’economia de serveis que beneficia fonamentalment a sectors no vinculats a la ciutat.
