L’Ajuntament reclama que l’ens metropolità n’assumeixi la competència i pagui 20 milions d’euros pels anys en què no ha gestionat el transport urbà tot i ser la seva competència
CONTRACRÒNICA. Era l’any 2018, finals del mandat Conesa-Fortuny (Junts), i l’Ajuntament es quedava sense contracte de transport urbà. Des de llavors Marfina Bus (grup Moventis) ha seguit prestant el servei fora de contracte a l’espera que l’Àrea Metropolitana (AMB) n’assumís la competència que té reconeguda des de la seva llei fundacional del 2010. Sis anys després Sant Cugat encara espera i, de fet, es planta.
Això és rellevant tant per l’escenificació del desencís com perquè mentre el servei es presta fora de contracte és impossible aplicar-hi millores. La proposta de línies feta el mandat passat és i serà proposta fins que l’AMB assumeixi la competència i adjudiqui el servei. Part del desacord ve marcat per la impossibilitat d’aplicar aquestes millores i també perquè no hi ha un acord sobre qui ha de pagar què.
“No està definit què és el servei bàsic i quines són les millores”
“Hi haurà entesa si l’AMB paga el servei bàsic i l’Ajuntament assumeix el cost de les millores, tal com hem negociat”, defensa la tinenta d’alcaldia de Mobilitat, Cristina Paraira (Junts), “però no està definit què és el servei bàsic i quines són les millores”. I l’afer econòmic és la mare de tots els ous. Ara l’AMB, denuncia l’alcalde, Josep Maria Vallès (Junts), demana que l’Ajuntament pagui un terç del servei. Ho fa quan el consistori ha aprovat un pressupost de contenció, marcat per la congelació d’impostos, uns ingressos dubtosos, la tutela de la Generalitat i una retallada global que, tot i el compromís inicial del bipartit, també afecta a entitats i a partides socials.
“La tutela financera no permetrà que gastem sis milions d’euros anuals per una competència que no és pròpia”, argumenta l’alcalde, que treu a brandar l’afer econòmic com un element central per a demanar el retorn dels diners pagats per l’Ajuntament des del 2010, “abans de l’anunci es va fer una reunió amb el vicepresident de transport de l’AMB, amb el vicepresident executiu i amb el president”. El tinent d’alcaldia d’Economia, Carles Brugaolas (Junts), parla directament de justícia redistributiva.
L’Ajuntament demana que l’ens metropolità li pagui 20 milions d’euros
Amb aquesta remor de fons, anunciada pel govern en roda de premsa el divendres passat, el Ple de març ha aprovat amb els vots favorables del govern, PP, CUP i Vox la proposta amb què es demana a l’AMB que n’assumeixi la competència d’una vegada per totes. Però no només. El bipartit de Junts i ERC demana que l’ens metropolità pagui 20 milions d’euros a l’Ajuntament pels 14 anys de prestació del servei per part del consistori tot i que la competència ja era metropolitana. PSC i En Comú Podem s’han abstingut.
Segons la tinenta d’alcaldia enlloc està escrit que l’AMB hagués d’assumir la competència gradualment a mesura que vencen els contractes municipals i per això s’aventura a demanar els diners corresponents a 14 anys tot i que és conscient que el 2018 té més força argumentativa perquè és quan va vèncer el contracte. Paraira era la tinenta d’alcaldia encarregada de Mobilitat el 2018. Ni en els anys previs a la caducitat del contracte ni l’any en què va mantenir la tinença d’alcaldia quan el servei ja es prestava en continuïtat forçosa va aconseguir que l’AMB n’assumís la competència.
José Gallardo (PSC) va ser el regidor encarregat de continuar la seva feina durant el mandat tripartit (ERC-MES, PSC i CUP-PC). Un cop tornat a l’oposició hi ha insistit. Va ser al Ple de gener. Els socialistes van presentar una moció per demanar que se segueixi negociant i que es treballi un nou conveni amb l’AMB per a la compa d’autobusos menys contaminants i per iniciar el canvi de línies. El govern de Junts i ERC hi va votar en contra i la moció va caure. A ulls de l’executiu, es demana treballar en un afer que ja tenien entre mans.
“El que fan és enrocar una situació que no ajudarà a trobar la solució”
El regidor socialista ha estat el més crític perquè no entén per què els serveis jurídics de l’Ajuntament van validar el conveni el mandat anterior i ara diuen que és il·legal, la mateixa mirada que ha aportat Ramon Gutiérrez, portaveu d’En Comú Podem. Però el socialista va més enllà, criticant obertament el posicionament del govern: “El que fan és enrocar una situació que no ajudarà a trobar la solució. Han escollit el camí de l’enfrontament. Jo els emplaço a seguir negociant. Si van a contenciós, ens deixaran de costat. Passaran de Sant Cugat”.
De fet, Gallardo s’ha mostrat sorprès perquè els seus exsocis de govern han votat a favor de la proposta del bipartit. “Hi ha una administració que ha d’assumir la seva competència”, ha dit Bernat Picornell, portaveu d’ERC, “l’AMB ha de córrer en aquest tema. Hem de seguir negociant però també necessitem respostes ràpides”. El govern no comparteix que arribar als jutjats acabi perjudicant la ciutadania santcugatenca.
Sigui com sigui, tampoc Gallardo va aconseguir desbloquejar la situació tot i que va arribar a promoure un conveni amb l’AMB que el nou govern rebutja per ser “manifestament contrari a la llei”. Segons la documentació del punt, el conveni recollia un període de transitorietat sine die que havia de servir perquè l’AMB tingués un marge de temps per assumir la competència i completar la licitació. Això, però, creu el nou govern, no té sentit perquè la competència ja és de l’AMB i el que ha de fer és exercir-la, que és la petició llençada pel Ple amb l’acord d’aquest dilluns.
Una vegada més s’evidencia una diferència de criteri entre el tripartit del mandat passat i el bipartit actual tot i que ERC és present als dos governs. Aquest canvi de criteri no sembla importar els republicans ni tan sols als socialistes, que s’han sumat a la unitat d’acció de totes les forces polítiques davant l’AMB. El misteri és què passarà amb altres municipis que viuen una situació similar ja que Brugarolas no descarta que Sant Cugat esdevingui la locomotora d’un moviment que superi els límits del terme municipal santcugatenc.
Foto:L’alcalde, Josep Maria Vallès, al Ple de març | Jordi Pascual Mollá
