Primer són els fills que s’emancipen i marxen de casa. Llavors et quedes –us quedeu– sols. La casa se us fa gran. De les habitacions dels nois no en sabeu què fer. Les deixeu tal com estan? Les aprofiteu per endreçar trastos? És que, si es queden com les van deixar, en entrar, us agafa l’enyor.
Al cap d’uns anys hi tornen amb canalla i els heu de fer lloc. És llavors que als armaris comencen a haver-hi de nou coses que feia temps ja no hi eren. Continua llegint
