És un temps en què es parla molt, fins i tot tant, que es promou un aiguabarreig de conceptes i situacions com la sequera, l’alimentació, el canvi climàtic, el turisme, els boscos, els incendis, els plans hidrològics, els transvasaments…
D’aquest tema o temes parlen especialistes, un gran nombre d’opinadors de molt, polítics de tot el ventall de colors, que descriuen ideologies fins i tot inexistents, i massa vegades ho fan des de “he vingut a parlar del meu”, o des de la típica posició de no dir res del que pot molestar alguns sectors, i explicar fil per randa tot el que afectarà la resta, que és la gran majoria de la població. Continua llegint
