Segons el canadenc expert en democràcia deliberativa Peter MacLeod, hem passat del primer acte de la democràcia, amb 200 anys de democràcia representativa el principal propòsit de la qual va ser el sufragi universal, al segon acte, que seria el moment de compartir el privilegi i la responsabilitat de prendre decisions en polítiques públiques. El moment de dotar a la ciutadania de més responsabilitat i drets respecte a la presa de decisions. Just ara i a la llum d’una sort de fatiga democràtica, on el desaferrament ciutadà a les institucions, la desconfiança cap als partits tradicionals i l’auge dels populismes sembla posar en perill un ideal fins ara compartit com és el de les societats plenament democràtiques.
Segons va exposar el destacat filòsof Daniel Innerarity durant la conferència inaugural de la Capital Europea de la Democràcia a Barcelona, el problema radica en la relació que té la democràcia amb el futur. “No és tant un tema de supervivència, sinó quin tipus de supervivència ens ofereix, quin tipus de supervivència ens espera en una democràcia… Un bon present no és suficient perquè la democràcia resulti atractiva”.
Tal i com apunta l’acadèmic, la democràcia és la configuració d’un futur del que en bona mesura depenen els futurs individuals també, i una clau molt important és que la ciutadania percebi fins a quin punt allò individual i col·lectiu està vinculat. “El futur no és un tema individual o familiar o privat. El futur és un tema democràtic”, sentenciava. En paraules d’Innerarity, aquesta idea es viu d’una “manera particularment intensa en aquells qui depenen de que la política funcioni bé” i és per això que “no hem d’abandonar a la seva sort a aquells que tenen com a única esperança el futur comú”.
Actualment i des de les ciutats, vivim tensions latents que requereixen un compromís col·lectiu. Un exemple clar i sagnant és la crisis de l’aigua. La sequera és tan dramàtica a Barcelona com a Terrassa o Granollers, per dir tres ciutats a l’atzar. Motiu pel qual, qualsevol defensa individual o de ciutat en solitari contra el canvi climàtic és, com a mínim, irrellevant.
El reconeixement de Barcelona com la Capital Europea de la Democràcia ens arriba en un moment en que no només hem de vanagloriar-nos duna tradició democràtica comú, d’un potent teixit associatiu, de la fortalesa de les nostres institucions, sinó que és el moment en el que hem de sortir a treballar per un futur comú i seduir. Ser capaços i capaces de fer front a les complexitats de la nostra societat i de les bases que la sostenen amb una mirada àmplia, no paternalista i, sobretot, il·lusionant. Que tots i totes ens sentim part d’un futur comú i bonic.
El 2022 va arribar una convocatòria a la ciutat de Barcelona per presentar-se com a candidata a ser la primera Capital Europea de la Democràcia. Aquesta distinció és una iniciativa promoguda per The Innovation in Politics Institute (IPI), amb el suport del Consell d’Europa i de la Comissió Europea. L’IPI és un institut amb seu a Viena que es dedica a promoure i donar suport a la innovació democràtica a Europa.
La Capital Europea de la Democràcia (ECoD, per les seves sigles en anglès) és una iniciativa europea sense ànim de lucre que cerca generar un marc de referència pública i un debat ciutadà al voltant de la democràcia i els seus reptes en l’actualitat. Es tracta de fomentar la participació ciutadana, donar visibilitat a experiències d’èxit en múltiples formats i a través de diverses disciplines, i exercir la voluntat de millorar les nostres democràcies, de manera conjunta amb la ciutadania, la societat civil, representants polítics i institucions. La candidatura de Barcelona va presentar com a exemples destacats de la ciutat:
- Els pressupostos participatius (2021)
- El Fòrum Jove (2021)
- El Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica
- Les superilles
- La plataforma per a la democràcia participativa Decidim
Aquesta última, que pel seu codi lliure i obert s’inscriu dins les anomenades tecnologies ètiques, ha sigut adoptada per més de 500 organitzacions en 30 països com ara la ciutat de Nova York, la Unió Europea, Japó i, de manera àmplia i potent, Catalunya. Traduïda per la seva comunitat a més de 50 idiomes, amb 3,5 milions de persones usuàries a nivell mundial, va ser declarada com un Bé Públic Digital per les Nacions Unides el 2023.
Més d’una vintena de països dels estats representats al Consell d’Europa van respondre a la convocatòria i van presentar-se per acollir la capitalitat. Un jurat expert va seleccionar les tres finalistes: Braga (Portugal), Brussel·les (Bèlgica) i Barcelona (Espanya). Després, un jurat ciutadà format per més de 2.000 persones de tot el continent havia de seleccionar la que seria la Primera Capital Europea de la Democràcia. L’única condició? No podien votar per ciutats dels seus propis països.
L’elecció de Barcelona es va fer oficial a inicis del 2023. Aquesta distinció és un reconeixement al compromís i l’esforç de Barcelona per promoure una democràcia activa i inclusiva. Per això, a poc de començar, es va fer patent que per desenvolupar un programa d’activitats en ple segle XXI que representés els desafiaments democràtics contemporanis, s’havia de considerar la seva dimensió metropolitana i així incloure una visió real, àmplia, complexa i integradora amb els seus reptes i oportunitats més urgents. A partir de llavors es va començar a pensar un programa conjunt amb la Direcció d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i el propi Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).
A dia d’avui, dins el programa de l’ECoD Barcelona s’han celebrat 20 esdeveniments i s’estima que se’n celebrin una trentena més, tant de caràcter local com internacional, amb prop de 100 debats i unes 20.000 persones participants. S’han establert aliances i col·laboracions amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). A més, s’ha configurat un Comitè Assessor per acompanyar i enriquir la mirada sobre el programa anual i activitats relacionades. Aquest òrgan agrupa 22 institucions, agents rellevants i associacions: des de les principals institucions del Govern de Catalunya i Barcelona fins a universitats, organismes i associacions com el Síndic de Greuges, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) o el Consell de Ciutat.
A tot això cal sumar-li que s’ha desplegat un capítol específic dins les subvencions generals de l’Ajuntament barcelonès amb una dotació de 200.000€ per a que les entitats puguin desenvolupar projectes i/o esdeveniments en el marc de la Capitalitat. En paral·lel, es troben en desplegament dos processos participatius:
- Volem decidir!, Una iniciativa pionera que busca fomentar la participació entre infants i adolescents de Barcelona d’entre 8 i 17 anys, interpel·lant-los amb una pregunta fonamental a la qual hauran de donar resposta: Com volem els nois i noies participar en els assumptes de la ciutat?
- Assemblea Metropolitana Manifesta, un procés ciutadà deliberatiu a escala metropolitana, format per 60 persones escollides per sorteig mitjançant inscripció prèvia, que està vinculat a la Biennal Nòmada Manifesta. L’Assemblea compta amb la participació de 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona (Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa), i busca respondre a preguntes com: Com podem crear espais a la regió metropolitana que impactin positivament en la cultura? Com podem fer-ho mentre adoptem un estil de vida més respectuós amb el medi ambient.
Encara queda més de mig any de Capitalitat, amb diverses fites com els Premis a la Innovació Política (Innovation in Politics Awards) al maig, el hackató Truth, Lies & Democracy, una game jam per desenvolupar prototips de videojocs que lluitin contra les fake news, o les Jornades de Participació i Innovació al món local, en col·laboració amb la Diputació i la Generalitat, destinades a personal tècnic municipal interessat en desplegar polítiques de participació. El programa de la Capital Europea de la Democràcia acabarà amb la Biennal de Pensament, amb quatre xerrades dedicades exclusivament als desafiaments democràtics, que seran anunciades juntament amb el programa complet de la Biennal.
En aquest viatge cap a un futur comú encara ens queda mig any per recórrer en aquesta emocionant travessa com a Capital Europea de la Democràcia. Des dels debats més profunds fins les iniciatives més innovadores, Barcelona continua liderant el camí cap a una societat més inclusiva i resilient. Però és un petit gest dins un repte molt més gran que implica la politització del debat ciutadà des de la necessitat col·lectiva de construir un futur il·lusionant, que impliqui mobilització, acció i capacitat d’incidència davant els reptes que estan per venir.
